{"id":4235,"date":"2011-06-15T02:00:00","date_gmt":"2011-06-15T00:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/albert-manent-rep-el-43e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes\/"},"modified":"2011-06-15T02:00:00","modified_gmt":"2011-06-15T00:00:00","slug":"albert-manent-rep-el-43e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/albert-manent-rep-el-43e-premi-dhonor-de-les-lletres-catalanes\/","title":{"rendered":"Albert Manent rep el 43\u00e8 Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes"},"content":{"rendered":"
Aquest dimarts 14 de juny, Òmnium Cultural ha fet lliurament del 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptor i historiador Albert Manent. L’acte ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana davant de més 1.500 persones entre socis d’Òmnium, amics, familiars i autoritats.<\/p>\n
El lliurament del guardó al premiat ha estat el punt culminant d’un acte d’homenatge i reconeixement que ha glosat la figura d’Albert Manent a partir de tres àmbits de la seva trajectòria professional i vital: memòria, clandestinitat i construcció nacional.<\/p>\n
La gran tasca memorialística de Manent ha estat glossada per Pilar Garcia Sedas, membre del jurat del Premi d’Honor. L’activista Xavier Polo ha narrat els difícils anys de la clandestinitat i l’expresident Pujol s’ha referit al passos d’aquella generació de la qual formen part, integrada per activistes polítics i culturals, que han contribuït des de l’estudi i l’acció en la construcció nacional de Catalunya.<\/p>\n
El guardonat d’honor, que per motius de salut ha delegat la lectura del discurs al seu fill Jordi Manent, ha volgut remarcar la importància de generar ‘il·lusió per fer de Catalunya un país d’integració’ que a més ‘té el noble orgull de proclamar-se gresol de nouvinguts com va escriure Jaume Vicens i Vives’. També s’ha referit a la necessitat del coneixement del passat que tant a treballat a partir de la seva obra: ‘cal que es multipliqui la formació dels catalans, que no només es quedin amb el sentiment de pertinença, sinó que coneguin el passat i les raons del nostre ésser.’<\/p>\n