Aquest diumenge amb els companys del Quedem? vam anar a visitar l’emblemàtic Cementiri de Montjuïc, autèntica necròpolis de la ciutat de Barcelona. Un cementiri que mira el mar des d’una muntanya amb molta història… Endinsem-nos, doncs, una miqueta dins d’aquest espai, a priori tabú per a molts de nosaltres.<\/p>\n
Realment el recorregut que vam fer (Itinerari Combinat) va ser només un tast atesa l’envergadura de l’espai. Hem de pensar que ocupa un total de 56 ha i hi ha comptabilitzats uns 150.000 sepulcres; si tenim en consideració que fou inaugurat el 1883 (quan Gaudí s’incorporà a l’obra de la Sagrada Família) podríem afirmar que hi ha al voltant d’un milió de restes mortals.<\/p>\n
Dormitori, camp sagrat, jardí de la pau, terra d’enterraments són noms que diverses cultures han emprat per referir-se al lloc on donem sepultura als nostres morts, emperò, si ens referim al Cementiri de Montjuïc, jo més aviat el descriuria com un autèntic museu a l’aire lliure, un museu amb obres valiosíssimes.<\/p>\n
Rius i Taulet, encarregà el projecte a l’arquitecte municipal Leandre Albareda, que per cert, també té el seu panteó al cementiri, amb unes vistes esplèndides al port. Diuen que als turistes que estan de creuer, quan paren a la nostra ciutat no els fa gaire gràcia topar-se de cara amb un gran cementiri que engoleix mitja muntanya, potser si s’ho miressin amb uns altres ulls li sabrien atorgar la importància que mereix.<\/p>\n
El seu traçat octogonal ens recorda el model que usa Cerdà per a la planificació de l’Eixample i també el fet de construir-hi grans vies, jardins i places.<\/p>\n
En aquella època entre la burgesia es va començar a dir que no eres ningú si no tenies un pis a l’Eixample, una torreta a Sarrià i un lloc al Cementiri de Montjuïc. Tant és així que, al igual que els artistes modernistes van posar a pràctica el seu talent en les cases més luxoses del passeig de Gràcia, ho van fer també en aquest gran recinte.<\/p>\n
Personalitats de gran renom com Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, el doctor Robert o el mateix Lluís Companys (afusellat molt a prop) tenen sepultura en aquest cementiri.<\/p>\n
Un dels casos més peculiars és el sepulcre de José M. Fernández Colavida, primer traductor de les obres de Kardec, el fundador de l’espiritisme.<\/p>\n
Durant el recorregut, la Montse ens va anar explicant vida i miracles de nombrosos personatges històrics així com la fesomia de les seves tombes. També vam saber que la posició dels braços i ales dels àngels de pedra tenen el seu propi codi i signifiquen coses diferents.<\/p>\n
Quan estàvem rodejats per uns panteons que semblaven realment catedrals gòtiques "mini", un grup de gavines ens va visitar i es van començar a comunicar entre elles… a la Montse no li va fer tanta gràcia com a nosaltres i obrí un paraigua que duia per protegir-se del sol. Ens va explicar que feia poc una gavina havia atacat un company mentre aquest cridava: "ei noia! que jo encara sóc viu!!!!" La guia ens va assegurar que el paraigua les espanta i vam seguir el nostre itinerari abans que es pogués desencadenar una escena mítica d’un gran film de Hitchcock…<\/p>\n
El moment més emotiu fou la visita al "Fossar de la Pedrera" on descansen víctimes de la Guerra Civil, la dictadura franquista i l’holocaust nazi. És per aquest motiu que vam decidir fer-nos la foto de grup al costat del nostre malaurat i estimat Lluís Companys i deixar constància de la nostra visita.<\/p>\n
Rut Mata<\/b>
Monitora del Quedem?
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
,,,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1759],"post_project":[],"class_list":["post-4281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-sants-montjuic"],"acf":[],"yoast_head":"\n