{"id":435067,"date":"2025-04-15T17:28:21","date_gmt":"2025-04-15T15:28:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.omnium.cat\/?p=435067"},"modified":"2025-04-15T17:28:26","modified_gmt":"2025-04-15T15:28:26","slug":"llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/","title":{"rendered":"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025"},"content":{"rendered":"\n
Ja podeu llegir les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025.\u00a0<\/p>\n
El jurat va estar format, en les categories d\u2019Ensenyament Primari, per Cristina Beltran Sorolla, Ramona Caball\u00e9 Forcadell i Dora Cervell\u00f3 Cer\u00f3. En les categories d\u2019Ensenyament Secundari i Batxillerat, per Maria Josepa Altadill Ardit, M\u00f2nica Amor\u00f3s Gurrera i Emigdi Subirats Sebasti\u00e0. I, en les categories Especials \u00d2mnium, el jurat fou Rosanna Fatsini Bonilla, Dolors R\u00f3o Garcia i Josep Ma Prades Prades.<\/p>\n\n\n\n
Cicle Inicial<\/h2>\nGuanyadors del Premi Tastets de Prim\u00e0ria.<\/figcaption><\/figure>\n
La meva escola \u00e9s molt gran i aquest \u00e9s un dels motius pels quals m\u2019agrada.<\/p>\n
Els meus companys i companyes s\u00f3n un dels altres motius que fan que m\u2019agradi tant l\u2019escola. S\u2019hi fan amistats que poden ser per a tota la vida.<\/p>\n
A la meva escola fem una tasca de reciclatge molt important, i per aquest motiu tenim l\u2019etiqueta d\u2019Escola Verda.<\/p>\n
El fet d\u2019assistir a l\u2019escola, m\u2019ha perm\u00e8s poder fer molts amics i amigues amb els quals comparteixo el dia a dia. La companyia que tinc a l\u2019escola \u00e9s immillorable.<\/p>\n
A l\u2019hora del pati m\u2019ho passo pipa jugant i investigant.<\/p>\n
Qualsevol dia \u00e9s bo per a celebrar, i a l\u2019escola celebrem i participem de cada dia. Durant aquests dies estem treballant el dia de la Pau, aix\u00ed quan arribar\u00e0 el dia el celebrarem com cal.<\/p>\n
Tenim un hort i podem veure com van creixent les verdures que hi plantem.<\/p>\n
A l\u2019escola tamb\u00e9 aprenem a respectar i a conviure.<\/p>\n
Poder assistir a l\u2019escola \u00e9s un luxe i un privilegi que hem d\u2019aprofitar.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n\n\n\n
2n premi: Ayla Losada Vilarrocha (2n Cicle Inicial, Escola Jaume Balmes de Santa B\u00e0rbara)<\/h4>\n
La Fada de l’Hivern<\/h3>\n
Una vegada hi havia una fada de l\u2019hivern que es deia Blanca. Sempre portava un abric molt bonic de color blau ple d\u2019estrelletes brillants. El seus cabells eren llargs i de color groc. Anava pel bosc, pels carrers i per l\u2019escola, per\u00f2 mai trobava cap fada amiga per jugar.\u00a0<\/p>\n
Un dia es va apuntar a una excursi\u00f3 de fades i all\u00ed va fer una amiga que es deia Ol\u00edvia. Van anar tot el dia juntes i van parlar sobre que volien ser de grans. Blanca volia ser mestra i Ol\u00edvia volia treballar de metge. Quan va acabar el dia es van acomiadar, es van intercanviar les varetes i van quedar per trobar-se. Per\u00f2 va passar molt de temps i no es van veure m\u00e9s.\u00a0\u00a0<\/p>\n
Un dia, com la fada Blanca era mestra va caure una xiqueta al pati i va portar-la\u00a0 al metge a curar. Quan van arribar a Blanca li sonava molt aquella veu i va pensar que podia ser la seva amiga Ol\u00edvia, per\u00f2 no ho va descobrir fins que va veure que la vareta en que la curava era la que ella li havia donat a l\u2019excursi\u00f3.<\/p>\n
A partir d\u2019aquell dia les dos fades van estar sempre juntes i mai m\u00e9s es van separar.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
3r premi: Paula Andreu Sorolla (2n Cicle Inicial, Escola Cinta Curto de Tortosa)<\/h4>\n
El Bosc de l’Alegria<\/h3>\n
Hi havia una vegada unes nenes que es deien Laura i Naiara, tenien 8 anys, vivien en un poble petit molt a prop del bosc i anaven juntes a l\u2019escola.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Un dia van quedar per anar a berenar al bosc, es van preparar unes motxilles plenes de menjar i aigua.\u00a0<\/p>\n
Caminant es van trobar una flor. La flor era lila, gran i brillava molt\u00edssim sobretot quan tocava el sol. Les dos nenes la van agafar, per\u00f2 van comen\u00e7ar a barallar-se perqu\u00e8 les dos la volien.<\/p>\n
Entre les dos van decidir posar-se a buscar-ne una pel bosc.\u00a0<\/p>\n
Van passar entremig de fulles, pedres, arbres, flors\u2026 hasta que van veure un llac d\u2019aigua. L\u2019aigua brillava i elles estaven molt cansades i suades, aix\u00ed que van banyar-se. I van dir: Oiiii, que b\u00e9 que s\u2019est\u00e0 aqu\u00ed!!<\/p>\n
Quan ja era casi hora de marxar es van adonar que solament havien trobat una flor i en volien una altra.\u00a0<\/p>\n
Quan ja casi arribaven a la sortida del bosc Naiara va veure una papallona molt bonica, va anar cap a ella i SORPRESA! Havia trobat una altra flor de color blau, gran i brillant, quina alegria!<\/p>\n
Van marxar cap a casa cada una super contentes, havia sigut un dia fant\u00e0stic i ple de sorpreses.\u00a0<\/p>\n
Des d\u2019aquell dia van anomenar al bosc com: el bosc de l\u2019alegria.<\/p>\n
Vet aqu\u00ed un gos, vet aqu\u00ed un gat aquest conte ja s\u2019ha acabat.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Cicle Mitj\u00e0<\/h2>\n
1r premi: Marcel Bueno Mart\u00ed (4t Cicle Mitj\u00e0, Escola Ferreries de Tortosa)<\/h4>\n
Les superbessones i el Delta<\/h3>\n
La Mar i la Duna eren dues germanes bessones que vivien en una barraca al Delta de l\u2019Ebre, al costat d\u2019un arrossar. Quan eren menudes, durant les nits d\u2019estiu, els agradava sentir el so de les granotes. De vegades, les ca\u00e7aven amb fil de pescar i cot\u00f3 fluix a la punta. Per\u00f2 ja feia nits que no les sentien, nom\u00e9s escoltaven el soroll dels cotxes que contaminaven sense parar i algun dia el motor de les avionetes que llen\u00e7aven insecticida damunt dels camps. La Mar i la Duna trobaven a faltar les granotes, poder anar amb bicicleta sense tenir por dels cotxes i respirar aire pur. No sabien qu\u00e8 fer, les dues bessones van pensar i pensar i van tenir una idea. Van cridar a tots els visitants del Delta i van dir el que estava passant. La Mar i la Duna van dir les dues juntes:<\/p>\n
– No som conscients del qu\u00e8 estem fent!<\/p>\n
Van trigar molt en fer cas, tant, que no es van adonar que estaven contaminant successivament.<\/p>\n
Les dues germanes ho van tornar a provar i continuaven sense fer-los cas, i aix\u00ed un dia i un altre, i es van adonar que necessitaven molta m\u00e9s ajuda i van demanar-la a tots els catalans i catalanes d\u2019arreu.<\/p>\n
La Mar i la Duna i molts catalans es van reunir a la Punta del Fangar i van veure la sorra plena de pl\u00e0stics i brut\u00edcia, la platja a punt de desapar\u00e8ixer i l\u2019aigua del mar massa calenta. Llavors, va arribar un grup de flamencs i es van posar a parlar com per art de m\u00e0gia, el flamenc m\u00e9s gran, que semblava el cap de tots, els va fer callar i va dir:<\/p>\n
– Ja fa temps que vivim i visitem el Delta i us volem demanar que el cuideu, que cuideu el planeta, que \u00e9s la casa de tots i nom\u00e9s en tenim un. Recicleu, reutilitzeu i sobretot redu\u00efu la fabricaci\u00f3 de brossa.<\/p>\n
Tothom es va quedar bocabadat quan va veure que el flamenc parlava, per\u00f2 van pensar que tenia ra\u00f3, que havien de posar-se en marxa per a fer d\u2019aquest un m\u00f3n millor.<\/p>\n
Llavors, els flamencs van al\u00e7ar el vol i van escriure unes paraules i les paraules van ser:<\/p>\n
-Salveu el Delta, salvem el planeta, Help!<\/p>\n
Algunes persones van fer fotos amb el m\u00f2bil i aquelles fotos les van penjar a les xarxes. Aquelles imatges van donar la volta al m\u00f3n. Sembla estrany, per\u00f2 la gent va<\/p>\n
comen\u00e7ar a fer cas. La Mar i la Duna estaven molt contentes, pensaven que tot comen\u00e7aria a canviar, que havien ajudat a salvar el Delta: el seu mar, i les seves dunes.<\/p>\n
I conte contat, el Delta hem salvat!<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi: Laia Mars\u00e0 Mauri (4t Cicle Mitj\u00e0,\u00a0Institut Escola Daniel Mangran\u00e9 de Jes\u00fas)<\/h4>\n
L’escola meravellosa<\/h3>\n
Fa molts i molts anys, en un poble, Mia i Pau eren els \u00fanics germans que vivien all\u00ed, per tant, no existia una escola per a ells. Els germans tenien un somni: anar a l\u2019escola! Els encantaven les matem\u00e0tiques, les ci\u00e8ncies, els experiments. S’ho passaven molt b\u00e9 junts vivint aventures i escrivint hist\u00f2ries. A vegades, quan s’avorrien, trucaven al seu cos\u00ed Lucas i entre els 3 es dedicaven a inventar-se hist\u00f2ries. Lucas, vivia a una gran ciutat, Alida, all\u00e0 hi havia cinemes, teatres, centres comercials, blocs de pisos i, Lucas sempre tenia alguna cosa per a contar, sempre li passaven coses emocionants.<\/p>\n
Un dia, mentre berenaven van sentir el timbre de casa i la Mia va exclamar: Truquem al timbre! Qui ser\u00e0? Puc obrir pare?<\/p>\n
El pare: S\u00ed, per\u00f2 abans d’obrir pregunta qui \u00e9s.<\/p>\n
– Pare!, va cridar la Mia emocionada – \u00e9s el nostre cos\u00ed, el que viu a Alida! I ve a quedar-se uns dies!<\/p>\n
La mare els va dir que era una sorpresa, Lucas tenia vacances i venia a passar uns dies en ells.<\/p>\n
Els nens van estar tota la tarda corrents d\u2019un lloc a l\u2019altre, li van ensenyar la font, els camins per on corrien, el rierol\u2026 S’ho van passar molt b\u00e9. Quan es va fer de nit van tornar a casa, van ajudar a Lucas a desfer la maleta, es van dutxar i van anar a la cuina a sopar, quina gana tenien els tres!.<\/p>\n
Despr\u00e9s de sopar, el pare i la mare els van enviar a dormir.<\/p>\n
Aquella nit els 3 van somniar el mateix. Tots tres estaven a Alida i Lucas els ensenyava els seus llocs preferits. Que gran era aquella ciutat, van pensar Mia i Pau i que lluny estaven unes coses de les altres, sempre havien d’anar en cotxe o en autob\u00fas. Els va ensenyar l\u2019escola a la qual anava des de menut, que gran i quants xiquets estaven al pati corrent i cridant. A l\u2019entrar es van sorprendre que a cada classe hi havia xiquets i xiquetes de totes les edats des dels 3 anys fins als 12 i tots s\u2019ajudaven entre ells.<\/p>\n
– Uauuu! No m\u2019hauria imaginat que l\u2019escola era aix\u00ed \u2013 va dir el Pau.<\/p>\n
– Seria bonic poder venir a aquesta escola amb tu, sembla molt divertit \u2013 va dir la Mia. A m\u00e9s podr\u00edem fer moltes coses: anar al cine, fer esports diferents, anar de restaurants, jugar amb altres nens, \u00e9s tan divertit viure aqu\u00ed!<\/p>\n
– Per\u00f2 qu\u00e8 dieu?? \u2013 va cridar en Lucas \u2013 el que \u00e9s divertit \u00e9s viure al vostre poble. Us aixequeu quan voleu, feu els deures durant el dia, no cal estar asseguts, podeu descobrir el m\u00f3n i la natura, aneu tots sols pel carrer, quasi no hi ha cotxes, ni sorolls. Jo vull quedar-me a viure amb vosaltres.<\/p>\n
De cop van sentir: Nens a esmorzar que \u00e9s molt tard i hem d\u2019anar d\u2019excursi\u00f3! Era la mare que els cridava.<\/p>\n
La Mia emocionada va explicar el que havia somniat i tots tres van comprovar que havien somniat el mateix. Van aixecar-se d\u2019un salt del llit, van baixar les escales molt r\u00e0pid per explicar-li tot als seus pares que els van escoltar atentament.<\/p>\n
Mai van saber per qu\u00e8 aquella nit tots tres van viatjar en somnis a la ciutat d\u2019Alida, per\u00f2 cap dels tres va oblidar mai aquell somni ni aquells dies de vacances.<\/p>\n
I \u00e9s aqu\u00ed un gat i \u00e9s aqu\u00ed un gos, aquest conte s\u2019ha acabat.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
3r premi: Aroa Ad\u00e1n Quispe (4t Cicle Mitj\u00e0, Escola Cinta Curto de Tortosa)<\/h4>\n
El bosc salvat<\/h3>\n
Hi havia una vegada, un grup de xiquets que quedaven cada tarda a un bosc molt amagat.<\/p>\n
Eren tres xiquetes i dos xiquets. Es deien Maria, Emma, J\u00falia, Carlos i Nil.<\/p>\n
A Maria li agradava molt cantar i llegir, a Emma li agradava molt fer esports, a J\u00falia li agradava molt estar amb les seves amigues i a Carlos i a Nil els agradava jugar a futbol i ajudar als altres.<\/p>\n
Un dia les tres xiquetes van anar al bosc, que sempre estava molt verd i ple de flors, i els agradava molt jugar all\u00ed.\u00a0<\/p>\n
Quan van arribar al lloc on sempre jugaven, van decidir entrar m\u00e9s endins. Es van sorprendre quan van veure que com m\u00e9s avan\u00e7aven, el bosc estava sec, sense flors, amb molts de pl\u00e0stics i brut\u00edcia. Aix\u00f2 les va posar molt tristes, perqu\u00e8 no es veia cap animalet.\u00a0<\/p>\n
Van anar a explicar el que havien vist als xics i entre tots van decidir que havien de fer alguna cosa per a salvar el bosc. El pla seria organitzar un dia de la neteja.\u00a0<\/p>\n
Com que eren poca gent necessitarien ajuda. Carlos va pensar que si cadascun del grup portava tres amics, al final serien vint xiquets per a netejar tot el bosc. I aix\u00ed ho van fer. Van quedar el dissabte al mat\u00ed per a fer la neteja i van estar traient brossa fins a l\u2019hora de dinar.<\/p>\n
En pocs dies el bosc va comen\u00e7ar a recuperar el seu color verd i es veien m\u00e9s flors i se sentien m\u00e9s animalets.<\/p>\n
Tots els xiquets que van participar en la neteja van entendre la import\u00e0ncia de mantenir el bosc net.<\/p>\n
Al final el bosc s\u2019ha salvat i el conte s\u2019ha acabat.<\/p>\n
El M\u00f3n pot canviar per un infant feli\u00e7<\/h3>\n
Una vegada hi havia una escola on estava prohibit llegir, estudiar i utilitzar llibres. Nom\u00e9s es permet portar tauletes, m\u00f2bils i altres aparells tecnol\u00f2gics. En aquella escola hi estudiava una nena de vuit anys que es deia Iris. Iris feia 3r de prim\u00e0ria i li encantava llegir, aprendre i escriure, per\u00f2 els seus pares no volen que fos aix\u00ed.<\/p>\n
El dia del seu aniversari li van regalar un m\u00f2bil, una tauleta i un port\u00e0til. En aquell moment Iris va haver de fingir que li encantaven els seus regals, per\u00f2 en realitat tenia ganes de tirar-los a la brossa. Amb la paga setmanal que rebia dels seus pares se’n va anar a la llibreria per poder comprar nous llibres, bolis i contes. L’endem\u00e0 amb l\u2019escola anaven a un campament, Iris tenia moltes ganes d\u2019anar, aix\u00ed que els seus pares li van deixar que anessin al campament.<\/p>\n
All\u00ed les seves amigues i ella van descobrir que existia una escola on es podia aprendre, estudiar i es podia escriure amb llibreta i boli. Iris i les amigues van comen\u00e7ar a buscar informaci\u00f3 per a escriure una carta i poder entrar en aquella escola.<\/p>\n
L’endem\u00e0 al campament van fer una excursi\u00f3 per veure un documental de l’important que era tenir un m\u00f2bil i parlar amb gent desconeguda, a Iris i les seves amigues no els hi importava molt aquell tema aix\u00ed que no li van fer cas. En tornar al campament van revisar el correu per veure si havien dit res, resulta que les havien acceptat a totes, per\u00f2 a Iris de seguida li va venir un pensament al cap, com els ho dirien als seus pares? Estaven molt nervioses per si ho dirien o no, com ho dirien\u2026 per\u00f2 el m\u00e9s important si els hi deixarien anar!\u00a0<\/p>\n
Quan van tornar del campament, van decidir convocar una reuni\u00f3 amb tots els pares per explicar-los el que havien decidit. Quan va arribar el moment, van dir totes juntes: \u2014Volem anar a una altra escola!<\/p>\n
Els pares van quedar de pedra. Despr\u00e9s de parlar-ho molt, van acabar acceptant la proposta. Elles es van posar a saltar i a festejar de l’alegria.<\/p>\n
Els pares van anar a l’altra escola a parlar amb la directora. Aquesta els va explicar que no calia portar uniforme, que els alumnes podrien vestir com volguessin i que nom\u00e9s havien de portar un estoig amb material escolar, llibretes i una bata.<\/p>\n
Quan van comen\u00e7ar les classes, Iris i les seves amigues estaven una mica nervioses, per\u00f2 una nena de la seva nova classe, que es deia Elsa, es va acostar i els va preguntar si volien ser les seves amigues.<\/p>\n
Per con\u00e8ixer-se millor, Elsa va proposar un joc: cadascuna havia d’agafar un paper i escriure-hi el seu nom, l’edat i el que m\u00e9s els agradava fer. Despr\u00e9s, ho llegirien en veu alta. Quan van acabar, es van adonar que a totes els agradava aprendre. Elsa, emocionada, els va proposar ser millors amigues i totes van acceptar encantades.<\/p>\n
La seva professora, la Mireia, els va donar la benvinguda i, com que era el primer dia, els va deixar veure un documental sobre els perills de tenir m\u00f2bil i els riscos que comporta. Totes van gaudir del documental i van aprendre molt.<\/p>\n
Despr\u00e9s de classe, Iris i les seves amigues van explicar a Elsa com era la seva antiga escola. Elsa va exclamar: \u2014 Aquella escola devia ser horrible, no poder aprendre ni estudiar \u00e9s el pitjor que li pot passar a un nen !<\/p>\n
A la nova escola, els alumnes havien de fer un projecte per grups sobre el tema que volguessin. Iris, Elsa i les seves amigues triar com a tema \u201cLa import\u00e0ncia d’estudiar i aprendre\u201d<\/p>\n
Una estona despr\u00e9s, a Elsa se li va oc\u00f3rrer una idea genial. Va proposar escriure una carta al govern per demanar que totes les escoles del pa\u00eds utilitzessin material escolar en lloc de dependre exclusivament de dispositius tecnol\u00f2gics. Tamb\u00e9 podrien incloure el projecte de classe.<\/p>\n
La directora va autoritzar la iniciativa, i les nenes van enviar un correu electr\u00f2nic amb la carta i un codi QR que enlla\u00e7ava al seu projecte. Uns dies m\u00e9s tard, van rebre la resposta del govern: els van donar la ra\u00f3 i van anunciar que canviarien les escoles perqu\u00e8 els infants poguessin aprendre millor.<\/p>\n
Iris i les altres nenes es van posar molt contentes perqu\u00e8 havien pogut canviar les escoles i\u00a0 altres nens i nenes del m\u00f3n podran aprendre de la mateixa forma que elles.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi: Sara Hallouli Chamsaoui (6\u00e8 Cicle Superior, Escola Ferreries de Tortosa)<\/h4>\n
L’amor d’una mare<\/h3>\n
Un dia, una nena va arribar a casa despr\u00e9s de l’escola. Tenia la ment plena de somnis que desitjava complir. Per\u00f2 la seva mare li va dir la not\u00edcia que canviaria la seva vida de cop.<\/p>\n
-Sakina, ho hem parlat i\u2026 t\u2019has de casar amb el teu cos\u00ed- va dir la seva mare.<\/p>\n
Per qu\u00e8 mare? – va preguntar Sakina.<\/p>\n
-Ho sento molt, \u00e9s que estem molt malament econ\u00f2micament – va dir la seva mare.<\/p>\n
Sakina se\u2019n va anar a un arbre del parc i es va asseure per pensar. Aquell arbre sempre estava all\u00ed per a ella. Sabia que s\u2019havia de casar, i no podia fer res. Aix\u00ed que ho va acceptar.<\/p>\n
Tres mesos despr\u00e9s es va fer la boda. Anava amb un vestit blanc molt bonic, per\u00f2 nom\u00e9s tenia 14 anys i se li notava l\u2019horror i la tristesa en els seus ulls.\u00a0<\/p>\n
Un any despr\u00e9s, va tenir una meravellosa nena anomenada Lina. Sakina es va esperar fins que Lina va fer 14 anys per fugir de casa juntes. El seu home la maltractava i no volia que Lina visqu\u00e9s aquell infern.<\/p>\n
Van viure al carrer uns quants anys, Sakina recollia brossa per guanyar diners i criar a sa filla sana i amb estudis, fins que es va ficar molt malalta, per\u00f2 igualment treballava cada dia.<\/p>\n
-Mare, qu\u00e8 et trobes b\u00e9?- va dir Lina.<\/p>\n
-S\u00ed, tranquil\u00b7la filla, ara, v\u00e9s a l’escola -va dir la mare.<\/p>\n
Lina li va fer cas i se\u2019n va anar cap a l\u2019escola. Era la m\u00e9s intel\u00b7ligent de la seva classe. Quan va tornar, va veure a la seva mare a terra, la va agafar i se\u2019n va anar a l\u2019hospital. Els metges la van atendre d\u2019urg\u00e8ncia, per\u00f2, unes hores despr\u00e9s li van dir:\u00a0<\/p>\n
-Ho sentim molt, la teva mare s\u2019ha mort, estava molt malalta.<\/p>\n
Lina va repetir aquella frase moltes vegades dins la seva ment i va comen\u00e7ar a plorar desconsoladament mentre tornava cap al lloc on vivien per recollir les seves coses i comen\u00e7ar de nou sola, sense la seva mare. Tot d\u2019una d\u2019entre les coses de la seva mare va trobar una carta que anava dirigida a ella.\u00a0<\/p>\n
La carta deia:<\/p>\n
\u201cHola, filla, no em queda molt de temps. Vull que s\u00e0pigues que t\u2019estimo. Si est\u00e0s llegint aix\u00f2, probablement ja he mort, aix\u00ed que haur\u00e0s de ser valenta i t’haur\u00e0s d’independitzar. He estat estalviant diners perqu\u00e8 vagis a la universitat, i que puguis estudiar. Els diners estan en el meu compte bancari. Fes-me estar orgullosa de tu.<\/p>\n
T\u2019estimo.\u201d<\/p>\n
Lina li va fer cas, va estudiar medicina, i va trobar feina, va comen\u00e7ar a formar la seva vida a poc a poc. Es va comprar una casa, es va casar amb un home que l\u2019estimava i que la respectava i van tenir una filla a la va anomenar Sakina en honor a la seva mare.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
3r premi: Berta Brunet Cardona (6\u00e8 Cicle Superior, Escola Sant Ll\u00e0tzer de Tortosa)<\/h4>\n
Catalina<\/h3>\n
Sabeu la bruixa? S\u00ed, aquella bruixa de tots els contes i hist\u00f2ries. Doncs t\u00e9 nom. O en tenia.\u00a0 Es deia\u00a0 Catalina. Tot i que aix\u00f2 era abans que el seu home li decid\u00eds canviar el nom. \u201cBruixa\u201d era molt m\u00e9s pr\u00e0ctic. Menys lletres, menys esfor\u00e7 en recordar el nom de la seva estimada. A la bruixa li agradava? No ho sabem. Ning\u00fa li ho va preguntar.<\/p>\n
La desgraciada vivia en un matrimoni sense amor i l\u2019\u00fanic que la feia feli\u00e7 era anar a passejar pel bosc, tots els dies a les onze del mat\u00ed. Sempre la mateixa ruta. Durant sis\u00a0 anys no la va canviar ni una sola vegada. Se la sabia tan b\u00e9 que a vegades tancava els ulls i les seves cames, autom\u00e0ticament, feien la resta.\u00a0<\/p>\n
Fins que un dia, ja bastant avorrida de la seva passejadeta habitual, va decidir agafar un cam\u00ed nou en una bifurcaci\u00f3.<\/p>\n
El bosc no s\u2019acaba mai. Ja fa estona que camina i nom\u00e9s veu pins. Pi, 161, pi 162, pi 163… Els pins no s\u2019acaben mai. Uns kil\u00f2metres despr\u00e9s hi ha una clariana, plena de pomes vermelles, d\u2019aquelles que, si ho penses b\u00e9, quedarien delicioses en un past\u00eds. Ja ho saps, d\u2019aquelles que la bruixa no se sent malament pispant. D\u2019aquelles que el marit agrairia. Si ho penses b\u00e9, quasi que entaforar-les a la teva cistella \u00e9s el correcte, no?<\/p>\n
Una mica m\u00e9s enll\u00e0 hi ha una casa. Bonica i cuidada. \u201cNo com la meva\u201d, pensa la bruixa. \u201cLa senyora que viu aqu\u00ed deu ser molt bona mestressa de casa. O aix\u00f2 o que t\u00e9 molts calerons\u201d. (La bruixa tampoc no n\u2019ha tingut mai, de diners).\u00a0<\/p>\n
I a trav\u00e9s de la finestra\u2026 No. No pot ser. Una noia! De carn i ossos! Feia molt de temps que no en veia cap. No des d\u2019aquell dia en qu\u00e8 el seu home se l\u2019havia emportat lluny del que coneixia, a viure en una cabana al mig del bosc, assegurant-li que viurien feli\u00e7os per sempre.<\/p>\n
Per\u00f2 tornem a la noia: tenia la pell blanca, els cabells negres i els llavis vermells com les pomes. I si\u2026 No. Tenia una reputaci\u00f3. Qu\u00e8 coi?! Quina reputaci\u00f3?! La que s\u2019havia \u201cguanyat\u201d a l\u2019escola?<\/p>\n
La mare li deia que se n\u2019oblidarien de pressa. \u201cEls rumors van i venen\u201d. Per\u00f2 el qu\u00e8 la mare no sabia era que quan alg\u00fa et diu bruixa no pots fer res per evitar que et quedi gravat a foc i que, com un tatuatge que t\u2019has fet havent begut, t\u2019acompanyi tota la vida.<\/p>\n
Ara, a la seva ment, hi regnava la veu d\u2019un dimoni. \u201cFes-ho\u201d. \u00c9s curi\u00f3s, va pensar. Aquesta vegada sol hi havia un dimoni. Ni rastre de la veu melosa i bondadosa de l\u2019\u00e0ngel. Solament una veu endimoniada que li deia a crits que enverin\u00e9s a la noia.\u00a0<\/p>\n
I ho va fer com si res, perqu\u00e8, al cap i a la fi, all\u00f2 era el que estava destinada a fer.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Primer cicle ESO<\/h2>\nGuanyadors del Premi Tastets de Secund\u00e0ria.<\/figcaption><\/figure>\n
1r premi: Abril Massana Navarro (2n d’ESO,\u00a0Saba Verda International School, Vinallop)<\/h4>\n
La veritat pintada<\/h3>\n
Un quadre amb veritats pintades, de les quals no s’expressen amb paraules, de les que no es poden creure i de les que tothom pot posseir.<\/p>\n
Cada pinzellada, cada color, compta tota la seva vida sense cap rumor.<\/p>\n
Mai no havies volgut dir una veritat que tenies dins de la teva \u00e0nima per\u00f2 no tenies el coratge per dir-ho?<\/p>\n
Tots ho haurem tingut, per\u00f2 hi ha persones que aquesta veritat, la que no poden ni xiuxiuejar, l’han d’expressar d’alguna manera que no mostri la realitat.<\/p>\n
I aix\u00ed deixava fluir totes les seves paraules, que no corrien per l’aire, sin\u00f3 per un llen\u00e7.<\/p>\n
***<\/p>\n
En un apartament, lluny de la ciutat, en una zona on no hi ha ning\u00fa que no es conegui, hi vivia una noia, per\u00f2 no nom\u00e9s una noia normal, sin\u00f3 un \u00e9sser que mai no s’esperava que estaria tan desesperada per ser fidel al seu nom.<\/p>\n
Alethea. Un nom que origina del grec i vol dir veritat.<\/p>\n
***<\/p>\n
El gallet de la pistola, un ganivet, un precipici, que s’acabi la vida, u, dos, tres i fi.<\/p>\n
Va ser el somni m\u00e9s fictici per\u00f2 realista, terror\u00edfic per\u00f2 agradable, que havia tingut mai.\u00a0 Per qu\u00e8 sentia que la seva vida estava a punt de descriure\u2019s en ant\u00f2nims?\u00a0<\/p>\n
***<\/p>\n
Va sortir a caminar, seguint la rutina habitual.\u00a0<\/p>\n
El sol ja estava per amagar-se, i all\u00f2 li agradava, ja que deixava una meravellosa transici\u00f3 de colors; taronja, roig, groc, rosa\u2026. Era tot un s\u00edmbol de llibertat per a ella. Cada pas que feia notava com l’aire fresc li acariciava les galtes i feia que els seus cabells ballessin.\u00a0<\/p>\n
Es va posicionar just dalt d’un precipici, com el que havia visualitzat al seu somni. Volia fer-ho, volia acabar ja, volia ser lliure, per\u00f2 no podia. No \u00e9s que no pogu\u00e9s perqu\u00e8 no tenia coratge, sin\u00f3 per un altre tema, la seva fam\u00edlia, la seva habitaci\u00f3, el seu gos, per\u00f2 principalment, all\u00f2 que no podia sacrificar a no veure mai m\u00e9s, all\u00f2 que no podia viure sense, all\u00f2 que l\u2019ajudava a expressar tot el que no podia dir: l\u2019Art.<\/p>\n
Va c\u00f3rrer cap a casa, com si all\u00ed li an\u00e9s la vida, en un aspecte, era cert.<\/p>\n
***<\/p>\n
Va agafar una cadira, un cavallet on hi va posicionar un llen\u00e7, i la seva m\u00e0gia, les pintures.<\/p>\n
Es va asseure mentre va deixar anar un sospir, un sospir que no nom\u00e9s deia que no podia m\u00e9s, sin\u00f3 tamb\u00e9 que en aquell moment deixaria anar les seves emocions i paraules, i serien per fi alliberades.\u00a0<\/p>\n
Va fer la primera pinzellada, la que li canviaria la seva vida.\u00a0<\/p>\n
Quatre colors es van penetrar amb el llen\u00e7, recreant aquella meravellositat celestial.<\/p>\n
Quan hi va acabar, la seva mare va entrar silenciosament a la seva habitaci\u00f3, on descansava el quadre.\u00a0 Alethea ja estava adormida, per\u00f2 la mare volia veure aquella \u201ccosa personal\u201d que li havia dit Alethea en qu\u00e8 estava treballant.<\/p>\n
Es va fixar en el llen\u00e7, per\u00f2 nom\u00e9s hi va veure un capvespre amb colors preciosos, res m\u00e9s a apreciar.<\/p>\n
***<\/p>\n
A l\u2019endem\u00e0, Alethea va sortir de casa al voltant de les vuit del mat\u00ed, una cosa molt estranya, ja que sempre sortia molt m\u00e9s tard perqu\u00e8 no es trob\u00e9s ning\u00fa a qui saludar.<\/p>\n
Sempre hi anava pel mateix cam\u00ed, passant per davant d\u2019aquell precipici tan apreciat.<\/p>\n
En arribar a l’institut, tots els alumnes la miraven, com si fos una desconeguda.<\/p>\n
Els seus cabells ensortits descansaven sobre la seva espatlla, com si li pesessin. A la seva mirada, semblava amagar-se la frescor d’un prat en plena primavera, un color verd tan intens que arribava a hipnotitzar.<\/p>\n
La seva pell c\u00e0lida enlluernava amb cada pas i el seu curt somriure, amb uns llavis rosa mosqueta, la mantenien a la seva zona de confort.<\/p>\n
Quan va passar per davant d’aquells deprimits adolescents, aquests joves nom\u00e9s la podien descriure amb dues paraules, \u201c\u00e9sser reservat\u201d. Aix\u00f2 era veritat, era l’\u00e9sser m\u00e9s reservat que s’havia vist mai, d’aquella gent que no pot ni expressar els seus sentiments i per aix\u00f2 ella sempre utilitzava com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 la pintura.<\/p>\n
***<\/p>\n
Despr\u00e9s de tot el dia, va tornar a casa, i r\u00e0pidament va asseure’s a la petita cadira de davant del llen\u00e7 i va continuar expressant-se.\u00a0<\/p>\n
Aquella tarda va dibuixar el precipici. Per a ella no era nom\u00e9s una pedra gegant, sin\u00f3 possiblement el seu futur.<\/p>\n
La seva mare, Llu\u00efsa, va tornar a entrar per quarta vegada a veure com anava Alethea. Ella nom\u00e9s podia observar i analitzar un capvespre amb una pedra enorme. Ja est\u00e0.<\/p>\n
El que no podia comprendre era que cada dia, la seva filla, li estava deixant pistes que determinarien el seu dem\u00e0.<\/p>\n
***<\/p>\n
Al dia seg\u00fcent es va tornar a despertar aviat, per\u00f2 no per anar a l’institut, sin\u00f3 per finalment acabar d’expressar tot all\u00f2 que li enfosquia la ment.<\/p>\n
Va agafar el pinzell, el va posicionar al quadre i va dibuixar l’\u00fanica cosa que li faltava per acabar d\u2019alliberar-se, una noia.\u00a0<\/p>\n
Quan aquell quadre va cobrar sentit, es va dirigir cap a aquella transici\u00f3 de colors.<\/p>\n
Ja era hora, ning\u00fa podia adonar-se del que li passava, nom\u00e9s veien un llen\u00e7, volia dir que ja era hora.<\/p>\n
Va c\u00f3rrer per aquell cam\u00ed, es va posar dalt de la roca i va respirar com si es not\u00e9s amb una llibertat que mai havia tingut. Es va delectar amb el ball dels colors ataronjats del capvespre i, de sobte, una forta emoci\u00f3 es va apoderar d\u2019ella. Una emoci\u00f3 recurrent que no podia treure\u2019s del damunt; com de feli\u00e7 se sentia quan pintava…<\/p>\n
I amb totes les seves forces, va fer el pas, un pas que canviaria la seva vida.<\/p>\n
Viure-la, i donar-se una altra oportunitat, per l\u2019Art.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi: Martina Llaurad\u00f3 (1r ESO, IES Julio Antonio, M\u00f3ra d\u2019Ebre)<\/h4>\n
Tot es decideix ara<\/h3>\n
Diuen que les coses no \u00e9s el mateix veure-les que viure-les. Jo us ho puc assegurar: \u201cUna competici\u00f3 de taekwondo \u00e9s pegar-se 2 minuts amb alg\u00fa i ja est\u00e0\u201d, diuen,\u00a0 per\u00f2 no gaire gent t\u00e9 en compte tot el que hi ha al darrere d\u2019aquests \u201c2 minuts\u201d…<\/p>\n
Tot comen\u00e7a mesos abans quan el mestre diu que hi haur\u00e0 un competici\u00f3, i comen\u00e7a a dir als convocats. Estic nerviosa, per\u00f2 finalment diuen el meu nom; aix\u00f2 significa que llavors comen\u00e7a un cam\u00ed, un cam\u00ed per arribar fins a l\u2019or. Durant totes les sessions d\u2019entrenament i fins arribar a la competici\u00f3 ho dono tot per estar al cent per cent quan arribi el dia. M’esfor\u00e7o i aprenc noves t\u00e8cniques i combinacions de patades per fer. El dia que l\u2019entrenament no ha anat del tot b\u00e9 me’n vaig a casa descontenta, preguntant-me si amb el nivell que he tingut podria guanyar; si realment s\u00f3c capa\u00e7; si nom\u00e9s estic perdent el temps.. Moltes preguntes, per\u00f2 cap resposta, tot incertesa\u2026\u00a0<\/p>\n
Finalment, arriba el dia que hem de marxar; ens reunim amb els convocats per iniciar el viatge cap a el lloc de la competici\u00f3. El cam\u00ed \u00e9s avorrit per\u00f2 m\u2019entretinc escoltant m\u00fasica, i de sobte rebo un missatge de una companya dient-me que ja puc saber amb qui lluitar\u00e9 per l\u2019or. Ho miro nerviosament i descobreixo que haur\u00e9 de lluitar amb una noia; una noia que ja m\u2019ha guanyat anteriorment. Tinc por per\u00f2 s\u00e9 que he de seguir endavant. Els explico als meus pares amb qui he de competir; ells em diuen que no he de tenir por ja que si em concentro la puc guanyar; per\u00f2 no els escolto, tinc el cor encongit\u2026 Finalment arribem i \u00e9s hora de pesar-se, mentre fem cua amb els del gimn\u00e0s i els pares, veig a gent que corre desesperadament per baixar de pes (ja que sin\u00f3 no podran competir) i em plantejo que passaria si jo no don\u00e9s el pes. Molts pensaments ronden el meu cap per\u00f2 de sobte criden el meu nom. Pujo a la b\u00e0scula ben b\u00e9 sense respiraci\u00f3\u2026 Per\u00f2, finalment, dono b\u00e9 el pes i surto alleujada de la pesada.<\/p>\n
Busquem un lloc on puguem menjar pasta pels hidrats de carboni que cont\u00e9 i, finalment, anem a dormir a l\u2019hotel. Estiro i ,abans d\u2019adormir-me, visualizo el que far\u00e9 a l\u2019endem\u00e0 i els nervis de la competici\u00f3 tornen, per\u00f2 finalment m\u2019adormo.<\/p>\n
El dia seg\u00fcent quan em desperten els meus pares em vesteixo amb el xandall del gimn\u00e0s, em faig una cua i mentre anem cap al pavell\u00f3 em dic a mi mateixa que PUC.<\/p>\n
Surten les llistes i comen\u00e7o a veure quants combats tinc, amb qui, a quina hora.. etc.<\/p>\n
Fins mitja hora abans de competir no em puc treure els nervis, i estic MOLT neguitosa.<\/p>\n
Finalment, em fico el dobok i les proteccions, mentre miro i animo als del meu gimn\u00e0s mentre competeixen, estiro amb el meu pare i escalfo pegant patades a l\u2019aire amb el meu mestre mentre penso quines combinacions de patades puc fer\u2026<\/p>\n
El meu mestre em crida i em diu que \u00e9s hora de baixar a pista. M\u2019acomiado dels meus pares i amics que em desitgen sort i baixo. Em revisen que porti totes les proteccions i em deixen passar. Veig a la meva contrincant i el cor se m\u2019accelera com el trot d\u2019un cavall salvatge per\u00f2 per fora estic totalment tranquila, doncs la meva contrincant no ho pot saber. Ens criden a la pista on he de competir i el meu entrenador em diu com he d\u2019atacar. Em fico el peto i l’\u00e0rbitre ens crida. Saludo a la meva contrincant, saludo a l\u2019entrenador d\u2019aquesta i em fico el casc\u2026<\/p>\n
Ara ja no penso en res, els nervis desapareixen, no escolto a ning\u00fa malgrat que el pavell\u00f3 est\u00e0 a rebosar de gent animant… Ara nom\u00e9s existim la meva contrincant i jo; ning\u00fa m\u00e9s. L’\u00e0rbitre ens indica que ens posem en gu\u00e0rdia. Vol dir que el combat comen\u00e7a i, ara, tots els mesos d\u2019entrenament, les vegades que he pensat que no estava a l\u2019altura, els \u00e0nims que m\u2019han donat els meus companys\u2026 Tot es decideix ARA.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Segon cicle ESO<\/h2>\n
1r premi: Sena Checa Miralles (4t ESO, INS Dertosa,Tortosa)<\/h4>\n
Pensaments nocturns<\/h3>\n
Es posa r\u00e0pidament el pijama. Es renta les dents en cinc segons. L\u2019Agn\u00e8s est\u00e0 ansiosa per anar al llit. Fa un pet\u00f3 a la mare, fa un pet\u00f3 al pare, i enveja el seu germ\u00e0 petit, que ja fa un parell d\u2019hores que \u00e9s al llit.\u00a0<\/p>\n
Com cada nit aparta els seus peluixos del llit i els deixa a la seva cadira. Nom\u00e9s en dorm amb dos. Avui tria la Mimi, el primer peluix que li van regalar, i el Jango, un gosset marr\u00f3 que li va regalar la seva millor amiga. L\u2019Agn\u00e8s sap que els nens de la seva edat ja no dormen amb peluixos. L\u2019Agn\u00e8s sap que, si els seus amics ho sabessin, se\u2019n riurien d\u2019ella. Per\u00f2 li \u00e9s igual. No pot abandonar-los ara, despr\u00e9s de tants anys junts.\u00a0<\/p>\n
Entra al llit i es tapa amb el llen\u00e7ol, el n\u00f2rdic, i una manta extra que li ha posat la mare. Es posa en la seva postura preferida: de cap per avall amb les cames doblegades.<\/p>\n
Catxis! S\u2019ha oblidat de posar-se l\u2019aparell de les dents. No li agrada gens, la fa bavejar com si fos un beb\u00e8. S\u2019aixeca sigil\u00b7losament i va cap al lavabo. Se\u2019l posa de mala gana i en tornar a la seva habitaci\u00f3 veu el Murfi, el seu gat, caminant amb la cua ben amunt. L\u2019agafa i el posa al llit. Ella s\u2019hi estira de nou i el Murfi s\u2019arrauleix a les seves cames, fent-li encara m\u00e9s escalfor que totes aquelles mantes.<\/p>\n
L\u2019Agn\u00e8s mira l\u2019hora al seu rellotge que es projecta al sostre. S\u00f3n les deu i vuit minuts. L\u2019endem\u00e0 s\u2019ha d\u2019aixecar a les set per anar a l\u2019institut. Per\u00f2 encara t\u00e9 temps per gaudir. De fet, ha arribat el moment que l\u2019Agn\u00e8s gaudeix m\u00e9s del dia.<\/p>\n
Quan \u00e9s al llit, no s\u2019ha de preocupar. Quan \u00e9s al llit, no existeixen els ex\u00e0mens, ni els deures, ni les feines de casa, ni la Marta i la seva colla, ni les verdures amb peix bullit, ni el reggaeton, ni el fred de l\u2019hivern, ni les sabates que li fa portar la mare, ni l\u2019enveja, ni la tristesa. Quan \u00e9s al llit, nom\u00e9s existeixen les coses que ella vol que existeixin. I pot somiar i pot imaginar i pot desitjar tot el que vulgui.\u00a0<\/p>\n
Avui l\u2019Agn\u00e8s pensa en el seu futur. Pensa en com vol que sigui el seu futur. T\u00e9 ben clar a qu\u00e8 es vol dedicar quan sigui gran: ser\u00e0 directora de cinema. B\u00e9, quan era m\u00e9s petita, ho tenia clar. Per\u00f2 ara ja comen\u00e7a a dubtar-ne. Des que \u00e9s a l\u2019institut, ha descobert que les ci\u00e8ncies tamb\u00e9 li agraden molt. I tamb\u00e9 est\u00e0 el dibuix, que cada vegada li va millor. I quan escolta M\u00e5neskin, com li agradaria ser com ells i fer m\u00fasica per a milions de persones! Per qu\u00e8 hi ha tantes possibilitats al m\u00f3n, pensa l\u2019Agn\u00e8s, i nom\u00e9s una vida per provar-les totes? Per qu\u00e8 hem de passar tota la vida fent nom\u00e9s un parell de coses si potser ser\u00edem m\u00e9s feli\u00e7os fent-ne unes altres?<\/p>\n
El moviment de les potetes del Murfi sobre les seves cames l\u2019extreuen dels seus pensaments i la porten a pensar en els animals. De gran, ser\u00e9 vegetariana, pensa. Si puc menjar b\u00e9 sense haver de matar animals, per qu\u00e8 no hauria de fer-ho? S\u00ed, ser\u00e9 vegetariana i viure amb gats, gossos, conills i altres animals. Per\u00f2 com que viatjar\u00e9 molt, viur\u00e9 amb alguna persona que els cuidi mentre jo no hi soc. El Mart\u00ed. O la Miranda. I jo viatjar\u00e9 i anir\u00e9 a Sud-\u00e0frica i a It\u00e0lia i a Nova Guinea i a Corea del Sud i al Canad\u00e0 i a Argentina. I, a cada lloc on vagi, far\u00e9 amics, aix\u00ed que tindr\u00e9 molts amics. I no tindr\u00e9 nom\u00e9s una feina, no; far\u00e9 moltes coses. Estudiar\u00e9 ci\u00e8ncies, biologia segurament, per\u00f2 tamb\u00e9 dirigir\u00e9 algunes pel\u00b7l\u00edcules, gravar\u00e9 algunes can\u00e7ons i la gent em coneixer\u00e0, i en el meu temps lliure continuar\u00e9 fent dibuixos que tamb\u00e9 seran reconeguts. L\u2019Agn\u00e8s somriu amb els ulls tancats davant la imatge d\u2019una vida tan feli\u00e7. I, a l\u2019hivern, vindr\u00e9 a casa per a veure la fam\u00edlia i celebrar Nadal, i visitar\u00e9 els mestres de l\u2019escola i de l\u2019institut, i ells estaran molt orgullosos de fins on haur\u00e9 arribat. Cap al febrer tornar\u00e9 a la feina, a les feines m\u00e9s ben dit, per\u00f2 no ser\u00e0 un pes perqu\u00e8 tot el que far\u00e9 seran coses que m\u2019agraden. Aprendr\u00e9 coses que m\u2019agraden. Crear\u00e9 coses que m\u2019agraden. Estimar\u00e9. I, sobretot, ser\u00e9 feli\u00e7.<\/p>\n
I aix\u00ed s\u2019adorm l\u2019Agn\u00e8s, amb el pensament d\u2019una vida feli\u00e7, i amb les ganes de llevar-se dem\u00e0 per poder arribar a aquesta vida.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi: Maria Ferrer (4t ESO, IES Julio Antonio, M\u00f3ra d\u2019Ebre)<\/h4>\n
Papers que canvien la vida<\/h3>\n
Fa uns anys, concretament quatre, estava a punt d\u2019acabar l\u2019ESO. Jo ho tenia tot planejat, vivia en un poble, del sud de Catalunya, que tenia institut, per tant, els seg\u00fcents dos anys de Batxillerat els volia fer all\u00e0 per acabar d\u2019aprofitar el temps amb els amics de sempre, abans de marxar a estudiar fora. A l\u2019acabar volia marxar a Barcelona per estudiar medicina, per\u00f2 un dia tot va canviar. La meva vida va fer un gran canvi que va desestabilitzar tots els meus plans.<\/p>\n
Un dia, com un altre qualsevol, vaig arribar a casa, despr\u00e9s d\u2019haver estat tot el mat\u00ed a l\u2019institut, i vaig veure a la mare llegint uns papers al sof\u00e0, per\u00f2 no em va semblar estrany, ja que ella portava molta feina a casa perqu\u00e8 li agradava, sempre, aprofitar el temps. Despr\u00e9s va arribar el pare amb el meu germ\u00e0 petit, l\u2019Aleix de cinc anys. El meu germ\u00e0 sempre ha sigut molt important per a mi, des del dia que va n\u00e9ixer no ens hem separat mai m\u00e9s d\u2019una setmana. Aquell dia vam dinar els quatre junts i, a la tarda, el meu germ\u00e0 anava a futbol i jo m\u2019havia de reunir amb uns companys de l\u2019institut per comen\u00e7ar a organitzar la graduaci\u00f3. Li vaig dir a la mare que arribaria cap a les nou a casa, per\u00f2, finalment, vaig arribar m\u00e9s aviat. Vaig obrir la porta de casa i vaig veure a la mare parlant per tel\u00e8fon i amb els mateixos papers del mat\u00ed a la m\u00e0. A mi ja em va comen\u00e7ar a semblar estrany, a m\u00e9s a m\u00e9s, quan ella em va veure, de seguida, va penjar el tel\u00e8fon i va amagar els papers al primer calaix del menjador. Aquella nit, no vaig poder dormir pensant en qu\u00e8 amagava la mare. Van anar passant els dies i jo no em treia del cap aquells papers, no sabia qu\u00e8 podia estar passant. El que m\u00e9s em preocupava era que la mare tingu\u00e9s alguna malaltia i no ens ho digu\u00e9s, per\u00f2 intentava pensar en positiu com he fet sempre.<\/p>\n
Quedaven dues setmanes per a la graduaci\u00f3 i amb alguns companys hav\u00edem acordat buscar decoraci\u00f3 blanca per casa perqu\u00e8 vol\u00edem fer una festa amb tem\u00e0tica eivissenca. L\u2019any passat hav\u00edem fet una festa eivissenca per celebrar l\u2019aniversari del pare, per aix\u00ed una tarda vaig pujar a les golfes, on creia que estava guardada la decoraci\u00f3. Vaig estar molta estona buscant, per\u00f2 no vaig trobar res, i quan estava a punt de cridar a la mare vaig veure els papers sobre una caixa. Aquells papers que fan que no dormi a les nits. En aquell moment no sabia si agafar-ho i llegir-ho o no, ja que era de la mare i a casa sempre m\u2019han dit que cadasc\u00fa ha de tenir la seva intimitat. Per\u00f2 finalment els vaig agafar i quan vaig comen\u00e7ar a llegir em vaig quedar molt sorpresa i desconcertada. Era una carta de la feina de la mare, on la destinaven a treballar fora d\u2019Espanya, per\u00f2 no a un pa\u00eds on es parla angl\u00e8s o algun idioma que conegu\u00e9ssim a casa, la destinaven a la Xina. Un pa\u00eds asi\u00e0tic, totalment diferent, amb un idioma dif\u00edcil d\u2019aprendre i on l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s molt diferent de la d\u2019aqu\u00ed, aix\u00ed tots els meus plans de futur van desapar\u00e8ixer. Als papers posava que a l\u2019agost ja hav\u00edem d\u2019estar all\u00e0, \u00e9s a dir, em quedaven dos mesos a meva casa, amb la meva fam\u00edlia i amics.<\/p>\n
Despr\u00e9s de llegir la carta vaig baixar les escales plorant i cridant a la mare. Ella es pensava que m\u2019havia passat alguna cosa, per\u00f2 quan va veure els papers ho va entendre tot. Jo no entenia per qu\u00e8 la mare no m\u2019havia explicat que hav\u00edem de marxar. Li vaig fer mil preguntes i la mare em va dir que era una oportunitat molt important per a ella i que pod\u00edem marxar els quatre i comen\u00e7ar una nova vida all\u00e0.<\/p>\n
Aquell estiu va ser dels millors de la meva vida, vaig estar amb la fam\u00edlia i els amics. Ara, la mare est\u00e0 molt contenta, el pare t\u00e9 una nova feina i el meu germ\u00e0 i jo hem fet nous amics. Mai havia pensat que aix\u00f2 em pogu\u00e9s passar a mi, des de ben petita he vist i he compartit moments amb gent que ha hagut de marxar del seu pa\u00eds per anar a viure a Espanya, cada persona per motius diferents, uns m\u00e9s tristos que altres, per\u00f2 tots s’havien separat de la seva fam\u00edlia i les seves tradicions. Estem acostumats a veure gent de fora que ve al nostre pa\u00eds i no pensem que un dia aquelles persones podem ser nosaltres.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Batxillerat<\/h2>\n
1r premi: Naiala Centelles Mateos (2n de Batxillerat,\u00a0INS Dertosa,Tortosa)<\/h4>\n
Alliberada entre les ombres<\/h3>\n
El vent de tardor bufava entre els carrers estrets del barri antic, i el so de les fulles seques era l\u2019\u00fanica banda sonora que acompanyava la solitud d\u2019aquell rac\u00f3 de ciutat de Tortosa. La Naiala s\u2019atur\u00e0 davant la petita llibreria on, temps enrere, havia conegut en Joel. Nom\u00e9s feia dos anys que aquell moment havia passat, per\u00f2 semblava una eternitat. Ell era com una flama, llumin\u00f3s i captivador, per\u00f2 tamb\u00e9 perill\u00f3s si t\u2019hi acostaves massa.<\/p>\n
Quan es van con\u00e8ixer, la Naiala encara intentava trobar el seu lloc al m\u00f3n. Estudiant teatre amb l\u2019esperan\u00e7a de donar vida als personatges que sempre havia imaginat, tenia una sensibilitat especial per captar les emocions. Per\u00f2 en Joel, que estudiava automoci\u00f3, era tot el contrari: pr\u00e0ctic, apassionat pels motors i les m\u00e0quines, amb un esperit rebel que la fascinava. Amb ell, tot semblava intens, apassionat i vibrant. Les escapades nocturnes, les converses interminables i aquells moments de complicitat la feien sentir viva com mai abans. Aviat, per\u00f2, el que comen\u00e7\u00e0 com un somni es transform\u00e0 en un cercle de depend\u00e8ncia que Naiala no podia trencar.<\/p>\n
En Joel tenia una manera especial de fer-la sentir necess\u00e0ria. \u201cNom\u00e9s tu m\u2019entens\u201d, li deia sovint, amb els ulls carregats d\u2019una tristesa que la Naiala no sabia ignorar. Per\u00f2 tot i aquestes paraules, mai formalitzava res; la tractava com si fos la seva n\u00favia, per\u00f2 evitava donar el pas definitiu, com si tingu\u00e9s por d\u2019enfrontar-se al que aix\u00f2 significava. A poc a poc, ella va anar renunciant a les seves amistats, a les seves aficions, fins i tot a les petites coses que la feien feli\u00e7. Tot perqu\u00e8 ell fos feli\u00e7, perqu\u00e8 ell trob\u00e9s en ella el suport que necessitava. Era com si la seva vida gir\u00e9s exclusivament al voltant d\u2019ell, i, tot i aix\u00f2, mai semblava ser suficient.<\/p>\n
En Joel sovint triava els amics per davant d\u2019ella, i fins i tot per davant de la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia. Hi havia nits que, malgrat les seves promeses, preferia anar a les trobades de cotxes amb el seu grup abans que passar temps amb la Naiala. Ella acceptava acompanyar-lo en algunes ocasions, encara que aquell ambient soroll\u00f3s i carregat de motors rugint i crits de gent que apostava diners la intimidava. Per\u00f2 la satisfacci\u00f3 que veia als ulls d\u2019en Joel quan guanyava una aposta o quan parlava amb els altres li semblava un petit premi. A canvi, suportava el fred, l\u2019angoixa i el constant risc que la policia arrib\u00e9s en qualsevol moment. Mai es queixava, per por de perdre aquell somriure que tan desesperadament volia preservar.<\/p>\n
Quan la Naiala caminava sola pels carrers de la ciutat, cada vegada que escoltava el so d\u2019una moto, instintivament es girava, esperant veure en Joel. Aquell so li feia bategar el cor m\u00e9s r\u00e0pid, alimentant una esperan\u00e7a secreta i irracional: que ell torn\u00e9s, que atur\u00e9s la moto al seu costat i li deman\u00e9s perd\u00f3 per tot. Sempre havia pensat que els amics d\u2019en Joel tenien una mala influ\u00e8ncia sobre ell, empenyent-lo cap a aquell m\u00f3n d\u2019adrenalina i perill. S\u2019imaginava que, si ell tornava, li diria que havia deixat enrere aquell ambient i que volia comen\u00e7ar de nou, amb ella.<\/p>\n
La relaci\u00f3 esdevingu\u00e9 un lligam opressiu. Quan la Naiala intentava posar l\u00edmits, en Joel reaccionava amb retrets o, pitjor encara, amb silencis que la consumien per dins. Per\u00f2 ella no podia marxar; li aterrava el buit que quedaria sense ell, la por de sentir-se sola en un m\u00f3n que ara li semblava buit i sense sentit.<\/p>\n
Una nit, despr\u00e9s d\u2019una discussi\u00f3 que havia deixat la Naiala plorant al sof\u00e0, va decidir sortir a prendre l\u2019aire. La lluna il\u00b7luminava el riu que travessava la ciutat, i el fred li pessigava la pell. Es va aturar al pont on solien seure plegats, recordant els moments de felicitat que ara semblaven tan llunyans. La veu d\u2019en Joel encara ressonava al seu cap, com un eco que no podia esborrar.<\/p>\n
Va ser en aquell instant quan ho va entendre: l\u2019amor que sentia per ell no era amor, sin\u00f3 una forma de captivitat. Havia perdut la seva identitat, la seva llum. Amb el cor pesant, va tornar a casa decidida a parlar amb ell, per\u00f2 en obrir la porta, es va trobar amb un silenci ins\u00f2lit. En Joel no hi era.<\/p>\n
Sobre la taula, una nota manuscrita revelava la seva decisi\u00f3 d\u2019abandonar-la. \u201cNo puc seguir aix\u00ed. Et deixo lliure.\u201d La ironia de les paraules li travess\u00e0 l\u2019\u00e0nima. Ell marxava, per\u00f2 era ella qui quedava atrapada amb els fragments d\u2019una relaci\u00f3 que l\u2019havia destru\u00eft.<\/p>\n
La Naiala no va saber quantes hores va passar asseguda all\u00e0, amb la nota a les mans. Per\u00f2 quan finalment es va aixecar, alguna cosa dins seu havia canviat. El buit era insuportable, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia una petita escletxa d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n
Durant els dies posteriors, es va obligar a fer petites passes per retrobar-se amb ella mateixa. Va reprendre els seus estudis de teatre, una passi\u00f3 que havia abandonat per en Joel, i va tornar a contactar amb vells amics. Tot i que el dolor persistia, cada petit \u00e8xit li donava una sensaci\u00f3 de reconeixement personal.<\/p>\n
Una tarda, mentre passejava per un parc proper, va trobar-se amb una petita obra de teatre improvisada. Va ser all\u00e0 on, gaireb\u00e9 sense voler, va iniciar una conversa amb una dona que compartia la seva mateixa passi\u00f3 per la interpretaci\u00f3. Aquella trobada casual esdevingu\u00e9 el primer pas per construir una xarxa de suport basada en l\u2019autenticitat i el respecte mutu.<\/p>\n
Amb el pas del temps, la Naiala va comprendre que estimar no significava sacrificar-se completament per alg\u00fa altre. Ara, amb una nova perspectiva, es va prometre a ella mateixa que mai m\u00e9s permetria que l\u2019amor esdevingu\u00e9s una pres\u00f3. Tot i que el record d\u2019en Joel encara vivia dins seu, tamb\u00e9 va aprendre a veure\u2019l com una etapa del seu cam\u00ed, no com el seu dest\u00ed final. Per\u00f2, al fons del seu cor, Naiala no podia evitar esperar, encara que fos sols un instant, que un dia ell torn\u00e9s penedit, demanant-li perd\u00f3 per haver-se deixat portar pels seus amics. Cada cop que pensava amb aquest moment, un somriure apareixia en el seu rostre, per\u00f2 ella mateixa s\u2019autoconvencia que si Joel volia tornar, ell ja sabia on trobar-la.<\/p>\n
Potser, en el futur, l\u2019amor tornaria a tocar la seva porta. Per\u00f2 aquesta vegada, la Naiala estaria preparada per rebre\u2019l amb la seguretat que ning\u00fa, excepte ella mateixa, tindria el poder de definir qui era.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi: Biel Gras Com\u00ed (1r de Batxillerat, Institut de Tecnificaci\u00f3, Amposta)<\/h4>\n
Mem\u00f2ries d’un enterrat<\/h3>\n
Em vaig despertar suat, desconcertat, no sabia on estava. En moure\u2019m vaig adonar-me que estava atrapat en algun lloc. No tenia mem\u00f2ria a curt termini, per tant, vaig deduir que m\u2019havien deixat inconscient d\u2019alguna manera. Es notava in ambient amb humitat i em costava for\u00e7a respirar. De seguida vaig arribar a la conclusi\u00f3 que estava a alguna esp\u00e8cie de caixa o ta\u00fct. I de sobte, em va venir al cap la investigaci\u00f3. La investigaci\u00f3 del meu \u00faltim cas. En recol\u00b7locar-me em vaig notar diferent, amb una sensaci\u00f3 estranya, era com si fossa nu, per\u00f2 al contrari, tenia tota la roba posada. Aleshores vaig caure, m\u2019havien desarmat, m\u2019havien desarmat , nom\u00e9s m\u2019han deixat el llapis i la llibreta on escric aix\u00f2.<\/p>\n
No sabia qu\u00e8 fer, era plenament conscient que se m\u2019estava esgotant el temps a poc a poc. Sobretot vaig pensar que l\u2019oxigen s\u2019acabaria, i que com m\u00e9s esfor\u00e7os faci, m\u00e9s r\u00e0pid s\u2019esgotaria. Per tant, he pres la decisi\u00f3 m\u00e9s crua, decisiva i dif\u00edcil de la meva vida, em relaxar\u00e9, i deixar\u00e9 en aquesta llibreta les meves \u00faltimes mem\u00f2ries.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Quan m’angoixo solc pensar en animals, de normal insectes . Per\u00f2 avui m\u2019ha vingut al cap el gos de quan era petit. Aquells cabells rossos, una boca grossa i amb un t\u00f3 d\u2019al\u00e8 pudent, i una estructura ossea que el feien perfecte per a la ca\u00e7a. Seguit d\u2019aix\u00f2 la meva difunta mare, la millor dona que he conegut mai. Estic ple de ll\u00e0grimes, sabent que segurament en poques hores estar\u00e9 reunit amb ells.<\/p>\n
He dormit un poc, o molt, no ho s\u00e9 tinc la noci\u00f3 del temps molt alterada. Per\u00f2 s\u00e9 que no em queda molt de temps per a marxar. Em fa mal el pit cada vegada que inspiro, i cada vegada em costa m\u00e9s respirar. Mentre dormia he tingut un somni. Recordant Nadal. Com el pare i jo sort\u00edem al bosc amb la destral, tri\u00e0vem el millor avet, i en arribar a casa, posar\u2013lo al costat de la xemeneia, i mentre la mare cuina, el pare i jo tall\u00e0vem petites figures amb forma d\u2019estrella, per penjar-les al voltant de l\u2019arbre.<\/p>\n
He acceptat que ja est\u00e0, que el regal m\u00e9s bonic que m\u2019han donat mai, est\u00e0 arribant l\u2019hora per a retornar-lo. Cada vegada m\u00e9s em costa respirar. I des de la instrucci\u00f3 policial, ens han ensenyat que morir per asf\u00edxia \u00e9s la pitjor manera de morir, per tant, he d\u2019actuar, i he pres la decisi\u00f3 m\u00e9s important de la meva vida, acabar aqu\u00ed, despr\u00e9s d\u2019aquestes \u00faltimes paraules, afilar\u00e9 el llapis, i me’l clavar\u00e9 a la vena car\u00f2tida, per una mort r\u00e0pida.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Especials<\/h2>\nGuanyadors del Premi Especials<\/figcaption><\/figure>\n
Categoria individual<\/h3>\n
1r premi: Lluc Maigi Pablo (6\u00e8, IE Agust\u00ed Barber\u00e0, Amposta)<\/h4>\n
L’escola de les cadires diferents<\/h3>\n
Hi havia una vegada una escola molt curiosa que es deia l\u2019Escola de les Cadires Diferents. Aquest nom tan estrany el tenia perqu\u00e8, a cada aula, les cadires eren totes diferents. Hi havia cadires grans, cadires petites, cadires amb coixins suaus, cadires que feien “crec-crec” quan t\u2019asseies, i fins i tot una que semblava feta de branques d\u2019un arbre!<\/p>\n
Un dia, en Kevin, que era nou a l\u2019escola, va entrar a classe i es va quedar mirant totes aquelles cadires. \u2014Per qu\u00e8 no s\u00f3n totes iguals? \u2014va preguntar.<\/p>\n
La mestra va somriure i va dir: \u2014Perqu\u00e8 aqu\u00ed ens agrada que cada cosa sigui especial, igual que les persones. A la nostra escola, cada cadira \u00e9s diferent, igual que nosaltres.<\/p>\n
En Kevin va seure en una cadira que era de color groc i tenia un coix\u00ed amb forma d\u2019estrella. Li va agradar molt, per\u00f2 encara no entenia per qu\u00e8 no hi havia cadires iguals.<\/p>\n
Aquell dia, a l\u2019hora del pati, va decidir preguntar-ho als seus companys. La J\u00falia, que era molt s\u00e0via, li va dir: \u2014Mira, la meva cadira t\u00e9 rodes perqu\u00e8 em costa caminar. Sense ella no podria moure\u2019m per la classe, aix\u00ed que \u00e9s perfecta per a mi.<\/p>\n
En Mohammed, que venia d\u2019un altre pa\u00eds, va afegir: \u2014La meva cadira t\u00e9 coixins perqu\u00e8 a casa meva ens asseiem a terra, i m\u2019agrada estar c\u00f2mode mentre treballo.<\/p>\n
Llavors va parlar la Susana, que era molt riallera: \u2014La meva cadira \u00e9s molt alta perqu\u00e8 aix\u00ed puc veure millor la pissarra!<\/p>\n
En Kevin va comen\u00e7ar a entendre que cada cadira estava feta per ajudar cadasc\u00fa a sentir-se b\u00e9. Per\u00f2 encara tenia una pregunta. \u2014I si jo vull una cadira diferent, com puc saber quina \u00e9s la millor per a mi?<\/p>\n
La mestra, que havia escoltat la conversa, li va respondre: \u2014La millor manera de trobar la teva cadira \u00e9s provar-les totes. Aix\u00ed descobrir\u00e0s quina t\u2019agrada m\u00e9s i per qu\u00e8.<\/p>\n
Durant tota la setmana, en Kevin va provar cadires: la de coix\u00ed, la de branques, la que feia “crec-crec” i fins i tot una que tenia un respatller amb dibuixos d\u2019animals. Al final, va decidir quedar-se amb una cadira blava que era molt c\u00f2moda i tenia una butxaca al costat per guardar els seus llapis.<\/p>\n
\u2014Aquesta \u00e9s la meva! \u2014va dir, molt content.<\/p>\n
La mestra el va felicitar i va dir a tota la classe: \u2014Veieu, nens i nenes? Cada persona \u00e9s \u00fanica, i \u00e9s fant\u00e0stic que les coses que ens envolten tamb\u00e9 siguin diferents. Aix\u00ed tothom pot trobar el seu lloc especial.<\/p>\n
I des d\u2019aquell dia, en Kevin es va sentir molt feli\u00e7 a l\u2019Escola de les Cadires Diferents, perqu\u00e8 va entendre que posar-se a la pell dels altres fa que el m\u00f3n sigui un lloc interessant i bonic.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi: Carlos Manrique, CEE l’\u00c0ngel, Amposta)<\/h4>\n
La flor m\u00e0gica<\/h3>\n
Vet aqu\u00ed una vegada un D\u00e9u que va reunir a tots els D\u00e9us per veure si podien crear alguna cosa per salvar la humanitat de la maldat.\u00a0<\/p>\n
Es van reunir\u00a0 i el cap dels D\u00e9us va dir: \u201c Anem a ajuntar tots els nostres poders per convertir la maldat en bondat!\u201d<\/p>\n
Els altres D\u00e9us en sentir aquesta idea, van estar d\u2019acord, menys un D\u00e9u, Salazar.<\/p>\n
A pesar que Salazar no est\u00e8s d\u2019acord, els D\u00e9us van acordar per majoria anar a plantar un llegum que en cr\u00e9ixer la flor, la triturarien i la mesclarien amb la pluja.\u00a0<\/p>\n
Crearien la \u201cPluja de la Flor\u201d on durant 2 dies, es produirien unes fortes tempestes que obligarien la poblaci\u00f3 a sortir al carrer perqu\u00e8 les gotes de pluja m\u00e0gica els toqu\u00e9s la pell i aix\u00ed aconseguir la bondat, per\u00f2 quan Salazar va saber de les idees dels altres D\u00e9us, va decidir que havia de fer alguna cosa, ja que creia que si tot era bondat, mai ning\u00fa sabria\u00a0 qu\u00e8 \u00e9s la maldat i es perdria l\u2019equilibri entre el b\u00e9 i el mal.\u00a0<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, Salazar, es va avan\u00e7ar als altres D\u00e9us i va crear un llegum que albergava maldat dintre i que tenia les mateixes caracter\u00edstiques de la flor de la bondat.<\/p>\n
Passat el temps, quan les flors van cr\u00e9ixer i estaven preparades per a triturar i convertir-se en\u00a0 pluja m\u00e0gica, Salazar, conjuntament amb els altres D\u00e9us es van posar a convertir la flor en un n\u00favol molt gran, el que no sabien els altres D\u00e9us era que Salazar s\u2019havia avan\u00e7at i el n\u00favol no solament contenia bondat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva flor plena de maldat.<\/p>\n
El dia de la tempesta, on tots estaven emocionats per veure un canvi positiu en la humanitat, Salazar estava nervi\u00f3s per si descobrien el seu pla i per saber si li havia sortit b\u00e9.<\/p>\n
Passats dos dies, quan la tempesta de la \u201cbondat\u201d es va detenir, els D\u00e9us es van mostrar preocupats ja que no veien cap canvi positiu en la gent,\u00a0 sin\u00f3 tot el contrari, havien descobert que els humans estaven molt nerviosos, destruint boscos, robant, creant guerres, baralles.. No sabien qu\u00e8 havia pogut passar!\u00a0<\/p>\n
Els D\u00e9us, molt nerviosos, van intentar buscar una soluci\u00f3, per\u00f2 ning\u00fa sabia que havia pogut passar, fins que el cap dels D\u00e9us va recordar que Salazar estava en contra de crear bondat i va creure que tenia alguna cosa a veure amb aquell fet. Aix\u00ed que va anar a buscar-lo i quan el va trobar, Salazar estava preocupat mirant per un espill m\u00e0gic una baralla creada al m\u00f3n i les infinitats de maldats que estaven succeint.\u00a0\u00a0<\/p>\n
Salazar en veure\u2019s descobert pel cap dels D\u00e9us, es va sentir molt trist i amb molta por per si el feien fora de l\u2019Olimp i es va delatar i va explicar que ell havia estat el culpable del caos que hi havia al m\u00f3n. Ell havia creat una flor m\u00e0gica amb maldat per contrarestar la bondat, creient que aix\u00ed es trobaria l\u2019equilibri, per\u00f2 estava equivocat, la maldat havia destru\u00eft la bondat.\u00a0<\/p>\n
El cap dels D\u00e9us molt enfadat en Salazar li van dir que estaven en contra d\u2019aquell pensament, que clar que havia d\u2019haver-hi un equilibri per no originar el caos, per\u00f2 no implicava que fos necess\u00e0ria la maldat, ja que en bondat es podrien aconseguir totes les coses que es proposessin.\u00a0\u00a0<\/p>\n
Salazar va donar la ra\u00f3 als altres D\u00e9us i aquests el van perdonar, per\u00f2 ara, conjuntament havien de crear un ant\u00eddot per a la pluja m\u00e0gica i per destruir la maldat.<\/p>\n
La Marta era una noia que tenia por del que la gent pogu\u00e9s pensar, i gaireb\u00e9 mai sortia de casa per aquesta por. Tenia un nuvi amb qui feia 10 mesos que estaven junts, per\u00f2 ell es va adonar que la Marta cada vegada tenia m\u00e9s por, i aquesta por la comen\u00e7ava a consumir.<\/p>\n
Un dia, la Marta li va transmetre la seva por al seu nuvi, i ell va comen\u00e7ar a notar-ho.<\/p>\n
\u2014Tinc por, per\u00f2 no s\u00e9 com dir-ho \u2014li va dir la Marta, mirant-lo amb tristesa. \u2014No et preocupis, jo et comprenc \u2014va respondre ell, intentant tranquil\u00b7litzar-la.<\/p>\n
Amb el temps, el nuvi de la Marta es va adonar que la por podia ser com una malaltia, que afectava la vida de tots els que la tenien al voltant. Un dia, el nuvi li va dir que volia deixar de sortir amb ella perqu\u00e8 sentia que la por l’estava consumint a ell tamb\u00e9.<\/p>\n
\u2014Marta, crec que he de marxar. No vull que la teva por m’afecti m\u00e9s \u2014li va dir. \u2014No et vull fer mal… per\u00f2 la por em t\u00e9 atrapada. \u2014va respondre ella, amb els ulls plens de ll\u00e0grimes.<\/p>\n
El nuvi, decebut, pensava que la Marta intentaria conv\u00e8ncer-lo de quedar-s’hi. Per\u00f2 per la seva sorpresa, ella nom\u00e9s li va dir:<\/p>\n
\u2014Val, entenc el que dius. Fa temps que la por m’est\u00e0 menjant, i ara he vist que tamb\u00e9 t’ha afectat a tu.<\/p>\n
Ell va marxar de casa de la Marta trist, i pel cam\u00ed va con\u00e8ixer una noia que es deia Laura. Ell i Laura van comen\u00e7ar a parlar i a quedar junts.<\/p>\n
Amb el temps, van fer-se molt bons amics. Viatjaven, s’explicaven els seus problemes i sempre estaven junts. Quan sorgien conflictes o es feien enfadats, sempre parlaven les coses i intentaven trobar una soluci\u00f3.<\/p>\n
\u2014Sempre trobarem la manera de superar els obstacles, ho s\u00e9 \u2014va dir Laura, somrient. \u2014S\u00ed, el m\u00e9s important \u00e9s que ens respectem i ens escoltem \u2014va afegir ell.<\/p>\n
Van comen\u00e7ar a viure junts a Nova York i van comen\u00e7ar a triomfar a la vida. Els dos van comen\u00e7ar a tenir molts diners i, amb el temps, van obrir cinc empreses a tota Europa.<\/p>\n
Amb l’esfor\u00e7 i la determinaci\u00f3, ell va aconseguir superar la por que havia tingut durant tant de temps, i va aprendre a no preocupar-se pel que pensessin els altres.<\/p>\n
Ell i Laura van ser molt feli\u00e7os, i van continuar junts, vivint la seva vida amb seguretat i confian\u00e7a en ells mateixos.<\/p>\n
A la Mariona li encantava anar a l’escola. Cada dia descobria coses noves: els nombres que amagaven hist\u00f2ries, les paraules que ballaven als llibres i els experiments que feien petar la imaginaci\u00f3. Un dia, al pot d\u2019objectes perduts va trobar un llapis que no era com els altres. Era daurat, brillava i, al costat, tenia escrit: \u201cLlapis del temps\u201d. Sense pensar-s\u2019ho, va agafar el llapis i va dibuixar un rellotge en un full. De cop, el rellotge es va il\u00b7luminar i un vent suau la va envoltar. Quan va obrir els ulls, ja no era a la seva classe. Estava en una escola molt diferent.<\/p>\n
La Mariona es trobava asseguda en una sala freda, amb parets de pedra i finestres estretes. Els nens al seu voltant duien robes molt simples i escrivien en taulons de fusta amb guixos.<\/p>\n
\u2014On som? \u2014va xiuxiuejar a un nen que tenia al costat.<\/p>\n
\u2014Som a l\u2019escola del monestir. Qu\u00e8 no ho saps? \u2014va respondre el nen.<\/p>\n
El mestre, un monjo amb una barba llarga, explicava en un idioma molt diferent i els feia memoritzar oracions. La Mariona va veure les nenes no eren all\u00ed.<\/p>\n
\u2014Per qu\u00e8 les nenes no poden aprendre com vosaltres? \u2014va preguntar ella, innocentment. El nen es va encongir d\u2019espatlles.<\/p>\n
\u2014Nom\u00e9s els nens podem venir. Aix\u00ed \u00e9s com funciona.<\/p>\n
A la Mariona li va semblar molt injust, per\u00f2 abans que pogu\u00e9s dir res m\u00e9s, el llapis daurat va brillar de nou. I ZAS! Va tornar a viatjar.<\/p>\n
Ara estava en un pati obert, envoltada de columnes grans i blanques. Els nens aprenien filosofia, matem\u00e0tiques i m\u00fasica. Estaven asseguts a terra escoltant un mestre. La Mariona va aixecar la m\u00e0, i tot assenyalant va dir:<\/p>\n
\u2014I els nens de l\u2019altre costat del pati per qu\u00e8 no s\u00f3n aqu\u00ed a classe?<\/p>\n
Els altres nens van riure, i el mestre va respondre amb serenitat:<\/p>\n
\u2014Els esclaus? Els esclaus no venen a l\u2019escola, ells aprenen feines de casa i del camp.<\/p>\n
A la Mariona li va semblar estrany que no tots els nens poguessin aprendre. Abans que pogu\u00e9s protestar, el llapis va brillar una altra vegada i, PUM!, es va trobar en un altre lloc.<\/p>\n
La Mariona va obrir els ulls i es va trobar en una aula completament diferent. Les parets canviaven de color segons el que estudiaven, i els nens portaven unes ulleres especials que els permetien veure mons virtuals.<\/p>\n
\u2014Wow! Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una escola moderna! \u2014va dir la Mariona, emocionada.<\/p>\n
\u2014\u00c9s molt divertit! Avui estem explorant el fons del mar sense ni tan sols mullar-nos!<\/p>\n
La Mariona es va posar unes ulleres i, de sobte, estava envoltada de peixos de tots colors. Tot semblava perfecte, per\u00f2 llavors va veure que alguns nens estaven sols, sense parlar amb ning\u00fa.<\/p>\n
\u2014Per qu\u00e8 aquells nens no juguen? \u2014va preguntar.<\/p>\n
Una nena va respondre:<\/p>\n
\u2014A vegades, ens concentrem tant en les pantalles que oblidem fer amics de veritat.<\/p>\n
La Mariona va pensar que, encara que la tecnologia era incre\u00efble, no s\u2019hauria de perdre mai la connexi\u00f3 amb les persones. El llapis va brillar per \u00faltima vegada i la va portar de tornada a la seva escola.<\/p>\n
Quan va tornar la Mariona es va quedar pensativa. Aquell viatge li havia ensenyat moltes coses. Va entendre que l\u2019educaci\u00f3 havia canviat molt amb el temps, per\u00f2 tamb\u00e9 va veure que encara quedaven coses per millorar.<\/p>\n
Va decidir dibuixar al seu quadern una escola on tothom pogu\u00e9s aprendre: nens i nenes, rics i pobres, amics virtuals i reals, tots junts. Quan va acabar, va guardar el llapis daurat al seu calaix, pensant que potser algun dia el tornaria a necessitar.<\/p>\n
I aix\u00ed, amb un somriure, la Mariona va saber que el viatge m\u00e0gic no havia acabat, nom\u00e9s acabava de comen\u00e7ar.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
2n premi:\u00a0Grup 1r i 2n ESO CEE Escola Merc\u00e8 Pla, Campred\u00f3<\/p>\n
El misteri del riu Ebre<\/h3>\n
L\u2019Alexandra i en Pau eren dos amics inseparables que vivien en un petit poble a la vora del riu Ebre, envoltats de camps d\u2019arr\u00f2s que s\u2019estenien fins on la vista arribava.\u00a0<\/p>\n
L\u2019Alexandra era una noia curiosa i aventurera, amb ganes de descobrir coses noves. En Pau, era m\u00e9s tranquil, per\u00f2 li encantava acompanyar la seva amiga en tots els seus jocs i exploracions. Junts passaven moltes hores jugant a la vora del riu, observant les ales de les lib\u00e8l\u00b7lules i escoltant els sons dels animals que habitaven aquell paisatge tan especial.<\/p>\n
Un mat\u00ed d\u2019estiu, l\u2019Alexandra i en Pau van decidir explorar una part desconeguda del riu Ebre. El sol daurat brillava sobre l\u2019aigua, i el vent feia dansar les canyes de la vora. Tot semblava tranquil, per\u00f2 en Pau va notar alguna cosa diferent.<\/p>\n
\u2014Mira all\u00e0! \u2014va exclamar, assenyalant un punt al riu on semblava que l\u2019aigua feia espurnes. Quan s\u2019hi van acostar, van veure una ampolla antiga que surava; era de vidre de color turquesa i estava tapada amb un tros de pl\u00e0stic. L\u2019Alexandra va estirar el bra\u00e7 per agafar-la, i dins van trobar un pergam\u00ed vell amb s\u00edmbols dibuixats.<\/p>\n
\u2014Sembla un mapa! \u2014va dir emocionada. \u2014Potser \u00e9s un tresor! \u2014va respondre en Pau amb un somriure.<\/p>\n
El mapa mostrava diferents punts al riu i una creu dibuixada al mig. Els dos amics van pujar a la seva barca, que era petita i pintada de verd, i van comen\u00e7ar a remar seguint les indicacions. La primera pista els va portar fins a una roca gran coberta d\u2019herbes. A la roca hi havia gravades unes paraules que semblaven un enigma:<\/p>\n
“Qui batega sense cor i balla sense peus? Busca\u2019m i em trobar\u00e0s.”<\/p>\n
Despr\u00e9s de pensar una estona, l\u2019Alexandra va dir:<\/p>\n
\u2014\u00e9s el riu mateix! i, en aquell moment, l\u2019aigua al seu voltant va comen\u00e7ar a brillar.<\/p>\n
Davant d\u2019ells, va apar\u00e8ixer una figura m\u00e0gica feta d\u2019aigua.<\/p>\n
\u2014Benvinguts, amics del riu \u2014va dir amb una veu suau. \u2014 S\u00f3c l\u2019esperit de l\u2019Ebre, i necessito la vostra ajuda. Molts han oblidat que el riu \u00e9s vida, i ara les seves forces s\u2019estan esvaint.<\/p>\n
\u2014Com podem ajudar-te? \u2014va preguntar en Pau.<\/p>\n
L\u2019esperit els va donar una tasca: trobar tres objectes m\u00e0gics que havien estat amagats per protegir el riu.<\/p>\n
\u2014Els trobareu on el riu guarda els seus secrets \u2014va dir, assenyalant el mapa.<\/p>\n
Els dos amics van comen\u00e7ar l\u2019aventura remant fins al primer punt, un petit illot cobert de brossa. All\u00e0, sota una pedra plana, van trobar el primer objecte: una petxina brillant que canviava de color entre taronja i verd segons com li tocava la llum. El segon punt els va portar fins a un bosc, on els arbres eren misteriosos i les seves branques tenien fulles seques. Prop d\u2019un petit pont de pedra, van trobar una canya de plata clavada a terra, que semblava brillar amb una llum pr\u00f2pia.<\/p>\n
\u2014Aquesta canya no \u00e9s normal \u2014va dir l\u2019Alexandra. \u2014 \u00e9s com si fos viva!<\/p>\n
El tercer i \u00faltim objecte es trobava en una cova amagada darrere d\u2019una petita cascada. A dins, van trobar un c\u00f2dol llis i rod\u00f3 que semblava fet de metall. Quan van tocar-lo, una veu suau va ressonar a les parets de la cova.<\/p>\n
\u2014Heu reunit el que el riu necessita. Torneu a mi.<\/p>\n
Quan van portar els tres objectes a l\u2019esperit, aquest els va agafar amb les seves mans fetes d\u2019aigua i els va ajuntar en un \u00fanic punt. De sobte, tot el riu es va omplir de llum, i el so de l\u2019aigua semblava un c\u00e0ntic de sirenes.<\/p>\n
\u2014Heu restaurat la for\u00e7a del riu \u2014va dir l\u2019esperit amb un somriure.<\/p>\n
\u2014Ara el riu tornar\u00e0 a donar vida a tots els qui en depenen. Per\u00f2 recordeu: cuidar el riu \u00e9s una responsabilitat que hem de compartir.<\/p>\n
L\u2019Alexandra i en Pau es van mirar amb un somriure, sabent que havien fet una cosa important. Van prometre explicar la seva aventura a tothom, perqu\u00e8 tothom record\u00e9s que el riu Ebre no \u00e9s nom\u00e9s un paisatge: \u00e9s un tresor viu que cal protegir.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
3r premi:\u00a0Eduard Stefan Barta, Arleth Sirach Tom\u00e0s, Anastasia Maria Tupu, Hadi Muhammad Abdul, Roumaysae Ouichen, Marc Benet Ferr\u00e9, Raul Folqu\u00e9 Munteanu i Ayoub Benalla Aouttah (Escola Puig Cavaller, Gandesa)<\/h4>\n
Tancats a la biblioteca<\/h3>\n
Hi havia una vegada uns nens i nenes que estaven a la biblioteca de la seva escola on havien anat a llegir llibres de reis i reines, amb les seves senyoretes Noem\u00ed i M\u00edriam. Aquells nens i nenes es deien Marc, Hadi, Rouma, Anastasia, Edu, Arleth, Raul i Ayoub.<\/p>\n
Tots estaven tranquils llegint quan, sense adonar-se’n, es van quedar tancats a la biblioteca. L\u2019Alba, la conserge, sense voler havia pres la clau. Es van mirar tots espantats i van veure que havia desaparegut Hadi. El van comen\u00e7ar a buscar per tota la biblioteca, per\u00f2 no el trobaven. La Rouma va veure una porta secreta darrera d\u2019una prestatgeria i entre tots van moure-la fent molta for\u00e7a. Van obrir la porta a poc a poc perqu\u00e8 no sabien que es trobarien, de sobte van sentir un soroll molt fort i es van amagar.\u00a0 Van sentir unes passes, era Hadi que havia anat al lavabo perqu\u00e8 tenia mal de panxa.\u00a0<\/p>\n
Tots tenien molta gana i van comen\u00e7ar a buscar alguna cosa per menjar. Marc va obrir un calaix, on va trobar unes ma\u00e7anes i van decidir menjar-se-les. Van estar pensant qu\u00e8 podien fer perqu\u00e8 alg\u00fa els obris la porta, i van comen\u00e7ar a cridar:\u00a0<\/p>\n
– Socooooors!-\u00a0 a veure si alg\u00fa els sentia, per\u00f2 al carrer no hi havia ning\u00fa.<\/p>\n
L\u2019Arleth va veure l\u2019ordinador de la biblioteca i van decidir enviar un correu electr\u00f2nic a la directora de l\u2019escola. L\u2019Anastasia va escriure el missatge que deia: \u201cS\u00f2nia\u00a0 estem tancats a la biblioteca de l\u2019escola i volem que ens ajudis a sortir!\u201d. Per\u00f2 la directora estava dormint i no el va veure.\u00a0<\/p>\n
Els nens i nenes es van adormir perqu\u00e8 estaven cansats, per\u00f2 durant la nit van sentir sorolls al carrer que no els van deixar descansar b\u00e9.<\/p>\n
Les fam\u00edlies preocupades feia hores que buscaven els xiquets i les xiquetes, i van acabar trucant a la policia. Els policies van investigar on podien estar i van trucar a la directora per fer-li preguntes. Quan ella es va despertar va veure un missatge de l\u2019Anastasia al m\u00f2bil que demanava ajuda des de la biblioteca de l\u2019escola i ho va explicar als policies.<\/p>\n
La policia va informar a les fam\u00edlies que els seus fills i filles estaven tancats a la biblioteca de l\u2019escola, i els van anar a rescatar. Com que no tenien la clau, van esperar que arrib\u00e9s la S\u00f2nia per obrir l\u2019escola. Els nens i nenes van comen\u00e7ar a cridar quan van sentir soroll fora:<\/p>\n
Ajudeu-nos, obriu-nos, estem aqu\u00ed, a la biblioteca!!\u00a0 Ahh! Ahh!<\/p>\n
Les fam\u00edlies van anar corrents cap a l’escola a buscar als fills i filles. Durant tota la nit van estar plorant molt de preocupaci\u00f3, i ara ja estaven contents de saber que els xiquets i xiquetes estaven b\u00e9.\u00a0<\/p>\n
La porta es va obrir i tots van saltar d\u2019alegria i es van abra\u00e7ar dient:\u00a0<\/p>\n
B\u00e9! Anirem cap a casa a dormir al nostre llit.\u00a0<\/p>\n
Les fam\u00edlies van entrar a l\u2019escola i tamb\u00e9 van abra\u00e7ar-los. Ho van passar molt malament i van tenir molta por, per\u00f2 tot havia acabat b\u00e9. Per celebra-ho van decidir fer una festa el dissabte seg\u00fcent a l\u2019Ermita de la Fontcalda, i tamb\u00e9 van convidar a la policia i a la directora.\u00a0<\/p>\n
A l\u2019ermita van fer un dinar amb entrepans de tonyina, hamburgueses, mel\u00f3 i s\u00edndria, caramels, magdalenes de xocolata i un gran past\u00eds amb bengales de colors. Van posar m\u00fasica i van ballar tota la tarda.<\/p>\n
Finalment tots van estar feli\u00e7os i van menjar anissos.\u00a0<\/p>\n
Ja podeu llegir les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025.\u00a0 El jurat va estar format, en les categories d\u2019Ensenyament Primari, per […]<\/p>\n","protected":false},"author":291,"featured_media":435072,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[5683,542,480,5681,41],"post_headquarter":[1749],"post_project":[],"class_list":["post-435067","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-omnium-cultura","tag-omnium-cultural","tag-omnium-terres-de-lebre","tag-premi-tastets","tag-terres-de-lebre","post_headquarter-terres-de-lebre"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l'Ebre 2025 - \u00d2mnium Cultural<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Judit Camacho\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"67 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Judit Camacho\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/156d3b6e35962d40a154d86d445b975b\"},\"headline\":\"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025\",\"datePublished\":\"2025-04-15T15:28:21+00:00\",\"dateModified\":\"2025-04-15T15:28:26+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/\"},\"wordCount\":12892,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/15171829\\\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png\",\"keywords\":[\"\u00f2mnium cultura\",\"\u00d2mnium Cultural\",\"Omnium Terres de l'Ebre\",\"Premi Tastets\",\"Terres de l'Ebre\"],\"articleSection\":[\"Uncategorized @oc\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/\",\"name\":\"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l'Ebre 2025 - \u00d2mnium Cultural\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/15171829\\\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png\",\"datePublished\":\"2025-04-15T15:28:21+00:00\",\"dateModified\":\"2025-04-15T15:28:26+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/15171829\\\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/15171829\\\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png\",\"width\":1920,\"height\":1080},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/\",\"name\":\"\u00d2mnium Cultural\",\"description\":\"Llengua Cultura Pa\u00eds\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"\u00d2mnium Cultural\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2019\\\/06\\\/01112517\\\/cropped-omnium_logo-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2019\\\/06\\\/01112517\\\/cropped-omnium_logo-1.png\",\"width\":1213,\"height\":262,\"caption\":\"\u00d2mnium Cultural\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/omniumcultural\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/omnium\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/omniumcultural\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.youtube.com\\\/user\\\/omniumcultural\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/156d3b6e35962d40a154d86d445b975b\",\"name\":\"Judit Camacho\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/62920777ea74275202de6736c422efbc91fd01521d4b295156b8e454bbf254de?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/62920777ea74275202de6736c422efbc91fd01521d4b295156b8e454bbf254de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/62920777ea74275202de6736c422efbc91fd01521d4b295156b8e454bbf254de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Judit Camacho\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l'Ebre 2025 - \u00d2mnium Cultural","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/","twitter_misc":{"Escrit per":"Judit Camacho","Temps estimat de lectura":"67 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/"},"author":{"name":"Judit Camacho","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/person\/156d3b6e35962d40a154d86d445b975b"},"headline":"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025","datePublished":"2025-04-15T15:28:21+00:00","dateModified":"2025-04-15T15:28:26+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/"},"wordCount":12892,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15171829\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png","keywords":["\u00f2mnium cultura","\u00d2mnium Cultural","Omnium Terres de l'Ebre","Premi Tastets","Terres de l'Ebre"],"articleSection":["Uncategorized @oc"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/","url":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/","name":"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l'Ebre 2025 - \u00d2mnium Cultural","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15171829\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png","datePublished":"2025-04-15T15:28:21+00:00","dateModified":"2025-04-15T15:28:26+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#primaryimage","url":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15171829\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png","contentUrl":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15171829\/Copia-de-Copia-de-INS_TASTETS_2025.png","width":1920,"height":1080},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/llegeix-les-obres-guanyadores-del-premi-tastets-2025-i-del-premi-especials-omnium-terres-de-lebre-2025\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Llegeix les obres guanyadores del Premi Tastets 2025 i del Premi Especials \u00d2mnium Terres de l’Ebre 2025"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/","name":"\u00d2mnium Cultural","description":"Llengua Cultura Pa\u00eds","publisher":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#organization","name":"\u00d2mnium Cultural","url":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/01112517\/cropped-omnium_logo-1.png","contentUrl":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/01112517\/cropped-omnium_logo-1.png","width":1213,"height":262,"caption":"\u00d2mnium Cultural"},"image":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/omniumcultural","https:\/\/x.com\/omnium","https:\/\/www.instagram.com\/omniumcultural\/","https:\/\/www.youtube.com\/user\/omniumcultural"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/person\/156d3b6e35962d40a154d86d445b975b","name":"Judit Camacho","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62920777ea74275202de6736c422efbc91fd01521d4b295156b8e454bbf254de?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62920777ea74275202de6736c422efbc91fd01521d4b295156b8e454bbf254de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62920777ea74275202de6736c422efbc91fd01521d4b295156b8e454bbf254de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Judit Camacho"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/291"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=435067"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435067\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":435090,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/435067\/revisions\/435090"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/435072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=435067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=435067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=435067"},{"taxonomy":"post_headquarter","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_headquarter?post=435067"},{"taxonomy":"post_project","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_project?post=435067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15172304\/tastets-primaria-1-300x225.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15172532\/tastets-secundaria-1-300x223.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/15172650\/tastets-especials-1-300x225.jpg\")