\u00a0<\/p>\n
La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La paraula po\u00e8tica ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0<\/p>\n Estimar\u00e9 fins al l\u00edmit<\/span><\/p>\n estimar\u00e9 fins al l\u00edmit \u00a0<\/p>\n L\u2019hora baixa<\/span><\/p>\n El mirall ja comen\u00e7a a tacar-se Olga Xirinacs D\u00edaz<\/strong> va n\u00e9ixer a Tarragona l’11 de maig de 1936. Al llarg de la seva fecunda producci\u00f3 ha escrit poesia, novel\u00b7la, conte, novel\u00b7la curta per a joves, assaig, prosa po\u00e8tica, viatges…<\/p>\n Participa en moltes de les iniciatives culturals i c\u00edviques de la ciutat. El 1975 \u00e9s presidenta de la Delegaci\u00f3 d’\u00d2mnium Cultural al Tarragon\u00e8s i m\u00e9s endavant membre de la Junta Directiva de l’entitat. En aquest mateix any es crea el grup de poesia ‘l’Espiadimonis’ en el qual participa activament.<\/p>\n Ha obtingut els premis m\u00e9s importants de la literatura en llengua catalana, tant en la modalitat de poesia com en el de narrativa. Pel que fa a la poesia destaca el poemari\u00a0Llavis que dansen\u00a0(Carles Riba, 1987). L’any 1978 als Jocs Florals de Barcelona obt\u00e9 el t\u00edtol de Mestre en Gai Saber. Darrerament ha publicat\u00a0Grills de mandarina\u00a0(2004) i\u00a0El sol a les vinyes\u00a0(2005). Pel que fa a la narrativa cal destacar\u00a0Interior amb difunts\u00a0(Josep Pla, 1982);\u00a0Al meu cap una llosa\u00a0(Sant Jordi, 1984 i Cr\u00edtica Serra d’Or, 1986);\u00a0Zona mar\u00edtima\u00a0(Ramon Llull, 1986);\u00a0Enterraments lleugers\u00a0(Sant Joan, 1990) i\u00a0Un cad\u00e0ver per sopar\u00a0(Ciutat de Badalona, 2000). El conjunt de la seva obra s’ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 1990.<\/p>\n \u00c9s s\u00f2cia d’honor de l’Associaci\u00f3 d’Escriptors en Llengua Catalana.<\/p>\n AMB TOTS ELS TONS DEL DOLOR I DE L\u2019ATZAR\u00a0<\/span><\/p>\n Si tu vols, Feliu Formosa<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Sabadell el 1934. \u00c9s traductor, dramaturg, poeta, professor d\u2019art dram\u00e0tic\u00a0i actor. Va rebre el Premi de les Lletres Catalanes el 2005 entre molts altres guardons. Va n\u00e9ixer als anys trenta, la qual cosa significa que forma part d\u2019una generaci\u00f3 obligada a conrear una gran capacitat cr\u00edtica. Es considerat un integrant literari dels poetes del setanta per l\u2019apropament a un estil que podr\u00edem anomenar com \u201cneo-simbolista\u201d i en el qual s\u2019inclou un dels seus millors amics i referents, Joan Vinyoli.\u00a0 L\u2019exercici continuat d\u2019una poesia reflexiva i de fruct\u00edfera diversitat expressiva, per\u00f2, \u00e9s de dif\u00edcil encaix dins els corrents de la seva generaci\u00f3. Aquests dos versos seus ho il\u00b7lustren b\u00e9: \u201cdes de l\u2019exuber\u00e0ncia \/ de tants poetes, dubto\u201d. Formosa ha conreat molts camps literaris i ha aconseguit que tots ells s\u2019encavalquin i es nodreixin m\u00fatuament. Podr\u00edem dir que cada un dels seus llibres representa el decorat d\u2019una estan\u00e7a de la seva \u00e0nima. \u00c9s pare de la cantant i actriu Ester Formosa, qui ha musicat algun dels seus poemes, i de la traductora Clara Formosa. Va militar al PSUC del 1956 al 1972. Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involuci\u00f3 democr\u00e0tica a l\u2019estat espanyol.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una hist\u00f2ria d\u2019amor<\/span><\/p>\n Va comen\u00e7ar a l’ombra de pl\u00e0tans i til\u00b7lers Maria \u00c0ngels Anglada i d’Abadal\u00a0<\/strong>(Vic, 9 de mar\u00e7 de 1930 \u2013 Figueres, 23 d’abril de 1999) fou una poeta, novel\u00b7lista, cr\u00edtica i assagista liter\u00e0ria. Llicenciada en Filologia Cl\u00e0ssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la cr\u00edtica liter\u00e0ria, amb atenci\u00f3 especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis cl\u00e0ssics.\u00a0<\/p>\n Va ser membre de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l’Institut d’Estudis Catalans i va rebre diversos premis, com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La paraula po\u00e8tica ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":435295,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-435290","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
\u00a0\u00a0
I en cada poesia sempre hi trobem unes paraules, un parell de versos, que se\u2019ns queden als llavis, que tornem a llegir, que ens ressonen. Els hi diem\u00a0Tics\u00a0po\u00e8tics.\u00a0<\/strong>
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de maig el dediquem a\u00a0l\u2019amor\u2026 i el desamor.<\/strong> Gaudiu-ne!<\/p>\n\u201c\u2026cercar\u00e9 l\u2019alegria que\u00a0em recordi…”<\/h2>\n
de la teva paraula.
tornar\u00e9 cap a casa despr\u00e9s.
i en la t\u00fanica
dels teus ulls de neguit
i amors inh\u00f2spits
cercar\u00e9 l\u2019alegria que em recordi
l\u2019aspra veu del desert de l\u2019esperan\u00e7a.
Francesc Garriga i Barata<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Sabadell el 1932 i va morir el 2015 a Sant Cugat del Vall\u00e8s. Mestre de poetes, amb un estil personal\u00edssim, sense ornaments formals, cerca obsessivament arribar a l\u2019ess\u00e8ncia del poema. A mes d\u2019ajudar a surar noves veus i mons creatius, ens ha fet present el seu m\u00f3n a trav\u00e9s de la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 durant molts anys. Ha dirigit la revista d\u2019art\u00a0FMR\u00a0i ha viscut envoltat de bellesa i gats.
Ha seguit una traject\u00f2ria molt coherent, tot i d\u00e8cades de sequera liter\u00e0ria. Entre els \u00faltims t\u00edtols es troben:\u00a0Ombres\u00a0(2000),\u00a0Temps en blanc\u00a0(2003),\u00a0La nit dels peixos\u00a0(2005),\u00a0Camins de serp\u00a0(2009),\u00a0Ragtime\u00a0(Premi Cavall Verd 2012) i\u00a0Tornar \u00e9s lluny\u00a0(Premi Carles Riba 2013). El 2014 va aplegar una selecci\u00f3 pr\u00f2pia de tots els llibres a\u00a0Dem\u00e0 no \u00e9s mai\u00a0i encara public\u00e0\u00a0Swing\u00a0(2015), just al final de la seva vida. La seva obra po\u00e8tica completa s\u2019aplega a\u00a0Cosmonauta\u00a0(2017). Potser un dels trets formals m\u00e9s identificadors de Garriga \u00e9s l\u2019\u00fas de les min\u00fascules, fins i tot en els noms propis. Aquesta singularitat, portada a l\u2019extrem a\u00a0Cosmonauta, fa que nom\u00e9s concedeixi una excepci\u00f3. \u00c9s en un vers del llibre\u00a0Ragtime, on hi apareix la paraula \u00abD\u00e9u\u00bb en un autoretrat personal i po\u00e8tic.<\/p>\n\u201c\u2026del teu cos sobre el meu.
Tot se\u2019m desf\u00e0 a les mans,…”<\/h2>\n
amb la sal d\u2019aquest mar, tan a prop
com un abric de llana a les espatlles.
M\u00e9s enll\u00e0 dels balcons
hi ha unes noies que canten, acostades,
i riuen sobre l\u2019aire blau i groc,
sobre els vidres encesos d\u2019horabaixa.
No s\u00e9 pas quina porta he d\u2019obrir,
ni quin llibre triar, ni on abra\u00e7ar-me,
que no em torni l\u2019enyor.
Ni cabells per besar, ni l\u2019ombra densa
del teu cos sobre el meu.
Tot se\u2019m desf\u00e0 a les mans,
aquestes mans que et busquen, cap al vespre,
a la tassa i als plats, a les cortines,
sobre la taula, a les ampolles mortes
i al tall prec\u00eds del ganivet m\u00e9s fi.<\/p>\n
\u201c\u2026far\u00e9 que tot s’aturi en\u00a0
els teus p\u00f2muls…”<\/h2>\n
vigilar\u00e9 les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel\u00b7lar\u00e9 de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornar\u00e9 a al\u00e7ar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
far\u00e9 que tot s’aturi en els teus p\u00f2muls.
Si tu vols,
desxifrar\u00e9 l’oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai m\u00e9s.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperar\u00e9 com sempre el teu mot: “vull\u201d.<\/p>\n\u201c\u2026ens abocava a doll\u00a0
l’aigua de la infantesa…\u201d<\/h2>\n
ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
un cop l’any, i ginesta.
Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels n\u00e9ts
ens abocava a doll l’aigua de la infantesa
als c\u00e0ntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
Encara dura, com una melodia
trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esfor\u00e7, perqu\u00e8 no es perdi
Per a veu i record.<\/p>\n