La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La paraula po\u00e8tica ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de juliol: roda el m\u00f3n i torna al born\u2026 Gaudiu-ne!<\/p>\n
Tornarem al setembre. Bones vacances!<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Finestra de tren<\/span>\u00a0 Antoni Puigverd\u00a0<\/strong>va n\u00e9ixer a la Bisbal d\u2019Empord\u00e0, Baix Empord\u00e0, el 1954. \u00c9s un escriptor i poeta catal\u00e0. Col\u00b7labora habitualment en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 catalans: en premsa (La Vanguardia, Pres\u00e8ncia (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El Pa\u00eds, Jano, El 9, Avui, El Peri\u00f2dic d\u2019Andorra, Serra d\u2019Or), en r\u00e0dio (tertuli\u00e0 del Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio i COM R\u00e0dio) i en televisi\u00f3 (BTV, TV3).\u00a0 \u00a0<\/p>\n Festa Major Joana Raspall<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Sant Feliu de Llobregat el 1913 i va morir el 2013. Escriptora, lexic\u00f2loga i bibliotec\u00e0ria. Tot i que \u00e9s molt coneguda per l\u2019obra po\u00e8tica infantil, tamb\u00e9 va escriure per a adults; la seva obra compr\u00e8n teatre, contes i novel\u00b7les. Va rebre la Medalla d\u2019or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Maci\u00e0 el 2010.\u00a0 Fontana di Trevi<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 Anton Ferret Baig<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Sant Pere de Ribes el 1968. \u00c9s llicenciat en Filologia Catalana i Comunicaci\u00f3 Audiovisual. Ha publicat alguns poemes a la revista liter\u00e0ria Branca i fa experiments de literatura digital a\u00a0salnitre.com. Col\u00b7labora regularment als diaris L\u2019Eco de Sitges i L\u2019Eco de Ribes.\u00a0 El cranc<\/span><\/p>\n La Marina juga al sol Olga Xirinacs D\u00edaz<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Tarragona l\u201911 de maig de 1936. Al llarg de la seva fecunda producci\u00f3 ha escrit poesia, novel\u00b7la, conte, novel\u00b7la curta per a joves, assaig, prosa po\u00e8tica, viatges\u2026 \u00a0<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La paraula po\u00e8tica ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":440175,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-440174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Al tren, en un departament prou c\u00f2mode,
m’he trobat b\u00e9. S’ha anat podrint el dia
(en aquesta hora \u00e9s possible sentir
un tremolor a l’entrecuix de la tarda),
els roses i els morats s’han adormit
pl\u00e0cidament en els suburbis blaus
i, a poc a poc, s’ha fet de nit. Nom\u00e9s
uns grocs vacil\u00b7len de lluny quan passem,
perforant la carn negra de la fosca,
prop d’algun poble taciturn. Tornem
a la ciutat i, mentrestant, m’agrada
l’aire cosmopolita d’aquest tren,
perfums discrets, mirades i camises
i la frontera justa entre ells i jo.
Em veig al vidre prou serenament:
mentre el tren corre, el paisatge s’allunya
i, en canvi, jo no em moc; com si, de fet,
el tren i jo mateix f\u00f3ssim met\u00e0fores.<\/p>\n
\u00c9s llicenciat en filologia hisp\u00e0nica, i ha exercit com a professor de literatura. Va guanyar el Premi Carles Riba el 1991 i Premi de la cr\u00edtica-poesia catalana el 1992 amb Curset de nataci\u00f3. Tamb\u00e9, els Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia el 1989 per Vista cansada, l\u2019Englantina d\u2019Or dels Jocs Florals de Barcelona el 1995 per La migranya del faune, i el Premi Flor Natural als mateixos Jocs Florals del 1997 per Hivernacle.\u00a0<\/p>\n\u201c\u2026com una flor
fins al desmai\u2026\u201d<\/h3>\n
<\/span>Festa major! Festa major
dels envelats i els cavallets
i els focs de pau!
Oh, joia clara!
La festa ve
i atura el temps
com un ocell sobre la branca,
com una flor
fins al desmai
de la tercera matinada.
Tots els carrers s\u00f3n un de sol
perqu\u00e8 la m\u00fasica els enlla\u00e7a;
i tots els cors van al comp\u00e0s
com d’una m\u00e0gica sardana!<\/p>\n
Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l\u2019any 2013 l\u2019Any Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida. Durant la dictadura franquista, en els anys en qu\u00e8 ensenyar catal\u00e0 estava prohibit, Raspall ho va fer clandestinament impartint classes al seu domicili particular. Va continuar escrivint i publicant on podia, animant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana, cosa que continu\u00e0 fent anys m\u00e9s tard amb l\u2019assessorament d\u2019\u00d2mnium Cultural.<\/p>\n
\u201c\u2026Roma, Berl\u00edn, Ven\u00e8cia, Par\u00eds
i un oc\u00e0s roig\u2026\u201d<\/h3>\n
Claror d\u2019estiu, estones a la platja,
moments de goig, besades, un somr\u00eds,
Roma, Berl\u00edn, Ven\u00e8cia, Par\u00eds
i un oc\u00e0s roig. La beutat feta imatge
i vanitat: quin precari bagatge
de zeros i uns! El nostre parad\u00eds
de signes \u00e9s voluble i estant\u00eds.
Hem confiat els records a un miratge
que els gla\u00e7ar\u00e0. No gaire lluny del Pol
Nord s\u00f3n ja reus en el\u00e8ctrica estan\u00e7a
i no en tenim ni el m\u00e9s petit control.
Llur glacial i magn\u00e8tica dansa
no ens donar\u00e0 ni descans ni consol:
perduraran en perenne venjan\u00e7a.<\/p>\n
El seu primer llibre publicat \u00e9s\u00a0Perdent la por.\u00a0La por de morir i la por de viure. La por de fer el rid\u00edcul. La por a l\u2019amor i la por al sexe. La por de caure. La por de ballar. La por de ser enterrat viu. La por a la llibertat. La por t\u00e9 moltes pells.\u00a0Premi Jordi P\u00e0mias de Poesia, 2023 amb el llibre Turisme interior. Forma part del col\u00b7lectiu po\u00e8tic Rims de Sant Pere de Ribes.<\/p>\n\u201c\u2026li puja al dit
li passa pel nas,\u2026\u201d<\/h3>\n
amb la closca d\u2019un cargol;
s\u2019ha volgut tombar d\u2019esquena
i troba un cranc a l\u2019arena.
El cranc \u00e9s petit,
li puja al dit
li passa pel nas,
li baixa pel bra\u00e7
el cranc s\u2019ha espantat
i ja s\u2019ha amagat.<\/p>\n
Participa en moltes de les iniciatives culturals i c\u00edviques de la ciutat. El 1975 va ser presidenta de la Delegaci\u00f3 d\u2019\u00d2mnium Cultural al Tarragon\u00e8s i m\u00e9s endavant membre de la Junta Directiva de l\u2019entitat. En aquest mateix any es crea el grup de poesia \u2018l\u2019Espiadimonis\u2019 en el qual participa activament.
Ha obtingut els premis m\u00e9s importants de la literatura en llengua catalana, tant en la modalitat de poesia com en el de narrativa. Destaca el poemari Llavis que dansen (Carles Riba, 1987). L\u2019any 1978 als Jocs Florals de Barcelona obt\u00e9 el t\u00edtol de Mestre en Gai Saber. El conjunt de la seva obra s\u2019ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l\u2019any 1990.<\/p>\n