\u00a0<\/p>\n
La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La paraula po\u00e8tica ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de setembre: el formigueig del llapis\u2026 Gaudiu-ne!<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
i dormen junts quan cessa l\u2019ardu joc, Res no els commou i res no els encapritxa. Per\u00f2 alguna nit somien que una fitxa \u00a0<\/p>\n Anton Ferret Baig<\/strong> va n\u00e9ixer a Sant Pere de Ribes el 1968. \u00c9s llicenciat en Filologia Catalana i Comunicaci\u00f3 Audiovisual. Ha publicat alguns poemes a la revista liter\u00e0ria Branca i fa experiments de literatura digital a salnitre.com. Col\u00b7labora regularment als diaris L\u2019Eco de Sitges i L\u2019Eco de Ribes.\u00a0<\/p>\n El seu primer llibre publicat \u00e9s Perdent la por<\/em>. La por de morir i la por de viure. La por de fer el rid\u00edcul. La por a l\u2019amor i la por al sexe. La por de caure. La por de ballar. La por de ser enterrat viu. La por a la llibertat. La por t\u00e9 moltes pells.\u00a0<\/p>\n Premi Jordi P\u00e0mias de Poesia, 2023 amb\u00a0el llibre\u00a0Turisme interior<\/em>. \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Ivars d\u2019Urgell el 13 de novembre de 1952 i va morir a Barcelona el 5 de juliol de 1998. Fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a m\u00e9s d\u2019activista pol\u00edtica, cultural i feminista. El fet de viure i cr\u00e9ixer en un entorn rural fou determinant per a Mar\u00e7al. La tradici\u00f3 popular, palpable en el l\u00e8xic, les met\u00e0fores, les imatges i els girs idiom\u00e0tics, fou una constant en la seva obra.<\/p>\n En el vessant de traductora, Mar\u00e7al tradu\u00ed autors com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhm\u00e0tova, Marina Tsvet\u00e0ieva, Charles Baudelaire, entre d\u2019altres. El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) prologat per Joan Brossa amb una espl\u00e8ndida sextina, inclou el poema \u201cDivisa\u201d, que t\u00e9 el car\u00e0cter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: \u201cA l\u2019atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i naci\u00f3 oprimida. I el t\u00e8rbol atzur de ser tres voltes rebel\u201d.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No nem pas b\u00e9 als nostres nius, i emplenem intestins perdr\u00e0 l\u2019arrel i el nom i el lloc i el vent prometre guerra brandant ganivets, \u00a0<\/p>\n Roc Casagran<\/strong>, nascut l’any 1980 a Sabadell, es llicenci\u00e0 en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Treballa de professor de llengua i literatura amb alumnes de secund\u00e0ria a l’Escola Sant Nicolau.<\/p>\n Ha publicat els llibres de poemes\u00a0Els carrers de les f\u00e0briques<\/em>\u00a0(Premi Mart\u00ed Dot, Viena, 2002),\u00a0Tr\u00e8nicament trennificats<\/em>\u00a0(Emboscall, 2005),\u00a0Despr\u00e9s de Sarajevo<\/em>\u00a0(Premi Miquel \u00c0ngel Riera, Sa Nostra, 2005) i\u00a0L’ombra queixalada<\/em>\u00a0(Premi de Poesia Parc Taul\u00ed 2010, Pag\u00e8s Editors).<\/p>\n Premi Sant Jordi de novel\u00b7la 2024 amb Somi\u00e0vem una illa.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un nen Era un nen\u00a0 \u00a0<\/p>\n Eva Baltasar<\/strong> (Barcelona, 1978). Poeta i escriptora. Va formar-se com a pedagoga, per\u00f2 l\u2019escriptura ha estat sempre la seva activitat principal. Actualment \u00e9s una de les veus m\u00e9s reconegudes de l\u2019escenari literari catal\u00e0 \u2014Permagel, Boulder, Mamut, Oc\u00e0s i Fascinaci\u00f3\u2014 i el seu nom ha irromput amb for\u00e7a en el panorama internacional.\u00a0<\/p>\n Laia<\/em>\u00a0(Premi Miquel de Palol 2008) \u00e9s el seu primer recull po\u00e8tic d\u2019un reguitzell de m\u00e9s de deu \u2014At\u00e0viques feres<\/em>\u00a0(Premi Ramon Comas i Maduell 2008),\u00a0Reclam\u00a0<\/em>(Premi Les Tal\u00faries 2010),\u00a0Dotze treballs<\/em>\u00a0(Premi Benet Ribas de Poesia, 2010, del qual hem extret Sotabosc), etc.\u2014 fins que l\u2019any 2018 comen\u00e7a a fer de la poesia novel\u00b7la.<\/p>\n Boulder<\/em>\u00a0va ser distingida amb el Premi \u00d2mnium 2020 a la millor novel\u00b7la i va suposar la primera nominaci\u00f3 al prestigi\u00f3s premi internacional Booker per un llibre escrit en catal\u00e0.\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La paraula po\u00e8tica ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":441934,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-441919","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Autos de xoc\u00a0<\/span> \u00a0
Topen entre ells, dos vells autos de xoc
cada moment que es troben a la pista.
Ja n\u2019ha esquerdat les carcasses el toc
tan repetit. Sempre es tenen a vista<\/p>\n
cautx\u00fa amb cautx\u00fa, amb la mirada trista
dels fars romputs, que havien estat foc
i ara s\u00f3n buits: tota claror ja en dista.<\/p>\n
Demanen que, quan se\u2019ls obrin clivelles,
els llencin junts com a andr\u00f2mines velles.<\/p>\n
els fa amorals, promiscus i trapelles
i l\u2019espurneig del sostre s\u00f3n estrelles.<\/p>\n
Forma part del col\u00b7lectiu po\u00e8tic Rims de Sant Pere de Ribes.<\/p>\n\u201c\u2026Que alg\u00fa li canti amb\u00a0
so de mandolina\u2026\u201d<\/h2>\n
A Fina Llorca<\/span>
Jo conec una fada que es diu Fina
\u00a0 \u00a0-flor de taronger,
que camina de puntetes
\u00a0 \u00a0 \u00a0-ai, la flor de tarongina.
Viu amb un \u00f3s de pelussa i una nina
\u00a0 \u00a0 \u00a0-flor de taronger,
i una palma a la finestra
\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina.
L’acompanya el cargol i la caragolin
\u00a0 \u00a0 \u00a0-flor de taronger,
de lluny l’aneguet lleig
\u00a0 \u00a0 \u00a0-ai, la flor de tarongina.
Penja els estels al cel de la cortina
\u00a0 \u00a0 \u00a0-flor de taronger,
jardins a les parets
\u00a0 \u00a0 \u00a0-ai, la flor de tarongina.
Duu papallones en una paperina
\u00a0\u00a0 \u00a0 -flor de taronger,
i n’escampa pels carrers
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina.
Si menja safan\u00f2ria i sal marina
\u00a0 \u00a0 \u00a0-flor de taronger,
flaons, c\u00f3cs de ma\u00e7ana
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina.
Conjura el moraduix, tamb\u00e9 la clavellina
\u00a0\u00a0 \u00a0 -flor de taronger,
el roman\u00ed i la menta
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina.
Que alg\u00fa li canti amb so de mandolina
\u00a0\u00a0 \u00a0 -flor de taronger,
corrandes enllunades
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina
Un barrufet li pren la mantellina
\u00a0\u00a0 \u00a0 -flor de taronger,
i li barrufa al voltant
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina
Mes ella t\u00e9 una vareta que domina
\u00a0\u00a0 \u00a0 -flor de taronger,
la calma i la tempesa
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina
Quan us clavi l’esguard i us digui: Vine!
\u00a0\u00a0 \u00a0 -flor de taronger,
fugiu, que us fadar\u00e0
(com m’ha fadat a mi).
\u00a0\u00a0 \u00a0 -ai, la flor de tarongina
Jo conec una fada que es diu Fina.<\/p>\n\u201c\u2026perdr\u00e0 l\u2019arrel i el nom\u00a0
i el lloc i el vent\u2026\u201d<\/h2>\n
<\/span>No \u2018nem pas b\u00e9. Tenim tots els camins
embarrancats, la llengua, segrestada,
els llops mosseguen les flors dels jardins,
carronyaires diversos fan estada<\/p>\n
d\u2019enemics t\u00e0cits, bufa una ventada
que \u00e9s fressa b\u00e8l\u00b7lica, que tomba els pins
i el roure mil\u00b7lenari que si bada<\/p>\n
que l\u2019acarona. Pots fer parapets,
mostrar un enuig de foll irreverent,<\/p>\n
p\u2019r\u00f2 fet i fet sols murmures am\u00e9n
i t\u2019entretens gargotejant sonets.<\/p>\n\u201c\u2026i al meu costat, preci\u00f3s
amb ales roses, \u2026\u201d<\/h2>\n
<\/span>Jo era un nen\u00a0
en una col\u00b7lecci\u00f3 natural\u00a0
d\u2019altres nadons com jo, com papallones.\u00a0<\/p>\n
amb ales de color blau cel\u00a0
i al meu costat, preci\u00f3s amb ales roses,\u00a0
hi havia un nad\u00f3 id\u00e8ntic\u00a0
que encara desconeixia\u00a0
que havia de ser una nena.<\/p>\n