Dissabte 17 de setembre, la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l’Ebre va celebrar el primer Sopar-Festa Vicent Andrés Estellés al restaurant L’Ardiaca, de Campredó (Baix Ebre). L’acte va comptar amb menjar i vi de la terra, exposició i venda de llibres de l’autor, i tot un seguit de lluïdes recitacions estellesianes que van ser el corpus central d’una esplèndida vetllada poètica, que va aplegar una cinquantena de persones<\/b> motivades en la difusió de l’obra del poeta del poble.<\/p>\n
A partir d’una nova crida de l’escriptor valencià Josep Lozano<\/b>, en què convidava els amants del poeta Vicent A. Estellés a celebrar la segona edició de la Festa Estellés durant el mes de setembre. La festa s’organitza a imatge dels sopars escocesos dedicats al poeta nacional d’Escòcia, Robert Burns (1759-1796)<\/b>, els famosos Burns’ suppers, que se celebren des de fa més de dos-cents anys, els quals compten amb unes esplèndides webs a Internet on s’explicita el format i la seua llarga tradició. Lozano ens explica el per què de la festa: "Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular".<\/p>\n
L’any passat va celebrar-se a una quarantena de poblacions del País Valencià<\/b>, i a algunes del Principat. Hi van col·laborar nombrosos escriptors, poetes, cantautors i músics. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1922-1993) és conegut com el poeta del poble, autor d’una dilatada obra amb dos eixos de reflexió poètica principal, l’amor i la mort. <\/p>\n
En la celebració estellesiana vora l’Ebre, vam voler tenir present tothora la difusió de la catalanitat. Una catalanitat estesa literàriament arreu dels Països Catalans, que permet l’aparició de notables escriptors i intel·lectuals fins i tot en els indrets on la situació lingüística de la nostra llengua està més deteriorada. Hereus de la derrota a la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), el mal de la qual a tothom alcansa, dels funests decrets de Nova Planta i del genocida règim franquista, al País Valencià es van engendrar cinc de les grandíssimes figures de la literatura catalana del segle XX, el veritable segle d’or de les nostres lletres: Manuel Sanchis Guarner (València), Enric Valor (Castalla), Vicent Andrés Estellés (Burjassot), Joan Fuster (Sueca) i Carles Salvador (València)<\/b>. I la nit estellesiana amb regust ebrenc havia de portar exhibició i venda de llibres del poeta de Burjassot, i notable participació d’amants de la poesia que van viure intensament les seues recitacions. <\/p>\n
Entre els presents hi havia poetes, periodistes i escriptors com Marià Lleixà (Xerta), Maria Josep Margalef (Amposta), Manel Ollé (Ulldecona)<\/b>; nombrosos professors de llengua catalana; Cisco Lahosa<\/b>, director d’un centre educatiu de secundària de Tortosa; la presidenta de l’Òmnium ilercavó, Dolors Queralt<\/b>; el director de La Veu de l’Ebre<\/i>, Josep Arasa<\/b>, i activistes culturals d’associacions com el Casal Panxampla, Soldevila, Òmnium, Casal Aixumara. <\/p>\n
Cal destacar aquesta comunió que s’està portant des de la Comissió Organitzadora, que aplega entitats a redós de la catalantiat i de la reivindicació nacional, que ha aconseguit fites importants com la consolidació de la Marxa de Torxes per la independència <\/b>i que ha posat tot l’interès en la implantació a les comarques centrals dels Països Catalans de la festa poètica en honor a Estellès. La imponent veu de l’escriptor i amic Manel Ollé recitant l’Assumiràs la veu d’un poble<\/i>, un dels himnes estellesians més coneguts, havia de concloure l’acte. <\/p>\n
I ja ha començat la feina per a l’any que ve, en què ja es pot anunciar que es trencarà una nova frontera política artificial ja que es traslladarà vora el riu Matarranya<\/b>, on una comarca on la llengua de la terra no té cap reconeixement oficial malauradament. També tindrà continuïtat en alguna altra població ebrenca. El veterà poeta tortosí Gerard Vergés<\/b> va redactar el pròleg d’un dels llibres del poeta de Burjassot, i és un dels grans admiradors de la seua obra.<\/p>\n
Continuarem difonent, doncs, Estellés, i continuarem aconseguint fites importants per a la literatura ebrenca en el marc de les lletres catalanes, i fent bandera dels nostres clàssics ebrencs, Vergés, Pérez, Burgos…
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article de Biel Ferrer i Puig, president d’\u00d2mnium Baix Camp, en motiu de la mort de l’historiador reusenc.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1749],"post_project":[],"class_list":["post-4421","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-terres-de-lebre"],"acf":[],"yoast_head":"\n