\u00a0<\/p>\n
La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0 \u00a0<\/p>\n Carrer<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0<\/p>\n Entre vers i vers Entre vers i vers C\u00e8lia S\u00e0nchez-M\u00fastich<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Barcelona el 1954. De formaci\u00f3 musical, s\u2019ha dedicat a l\u2019escriptura. \u00c9s poeta i narradora, i sovint ha col\u00b7laborat en mitjans de comunicaci\u00f3 i propostes culturals.<\/p>\n Ha obtingut, entre altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol, de poesia, i els Don-na i Merc\u00e8 Rodoreda de narrativa. Diversos poemes seus han estat antologats i tradu\u00efts. Entre els seus llibres destaquem les novel\u00b7les Les cambres del desig i Tercer acte d\u2019amor, i els seus darrers poemaris Temperatura humana, Taques, i Llum de claraboia.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com el Vall\u00e8s no hi ha res<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0<\/p>\n \u00a1Ai casa tan camperola, Al safareig, de basarda, Travessa l’horta de seda, De canyes \u00e9s envoltada Els cims de la rodalia En un turonet que empolsa I a penes en l’ombra estesa Josep Carner<\/strong> va n\u00e9ixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel\u00b7les el 1970. Va ser un poeta, periodista, dramaturg i traductor, conegut com el Pr\u00edncep dels Poetes. Fill \u00fanic d\u2019un matrimoni de classe mitjana i cultivat. Es llicenci\u00e0 en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en qu\u00e8 public\u00e0 el seu primer llibre de versos. Tradueix de ben jove obres de Charles Dickens, William Shakespeare, Moli\u00e8re, Tristan Bernard, Selma Lagerl\u00f6f, Mark Twain, Arnold Bennett, Villiers de l\u2019Isle Adam, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine.\u00a0 Malgrat el seu prestigi literari, no t\u00e9 una font d\u2019ingressos fixos i la seva posici\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s prec\u00e0ria. Aix\u00f2 l\u2019impulsa a fer oposicions al cos diplom\u00e0tic i, el gener de 1921, \u00e9s nomenat vicec\u00f2nsol a G\u00e8nova. Des d\u2019aleshores i fins a la seva mort, no torna mai m\u00e9s a residir de manera permanent a Catalunya. L\u2019abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, Josep Carner retorna per sorpresa a Catalunya en una visita breu, de dos mesos.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una ciutat \u00e9s…<\/span><\/p>\n Una ciutat \u00e9s un Aquesta \u00e9s Units pels carrers Tots junts com si Immersos dins Montserrat Abell\u00f3 i Soler<\/strong>,\u00a0nascuda a Tarragona l\u20191 de febrer de 1918, va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2014.\u00a0 Fou una poeta i traductora. Va traduir poetes anglosaxones com Sylvia Plath. Guardonada amb el Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. El 26 de gener de 2018, es va inaugurar la biblioteca de Les Corts que duu el seu nom, escollit per la Taula de Dones de Les Corts per commemorar el centenari del seu naixement. \u00a0<\/p>\n El cam\u00ed que no faig<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Passejaria amb tu per una vella Ara em perdo tamb\u00e9, sense ni moure’m, Fr\u00e0gil, el temps se m’esmenussa als dits, Potser per aix\u00f2 enyoro, melanc\u00f2lic, \u00a0 La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":447147,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-447145","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de novembre: tots els camins porten a\u2026<\/strong> Gaudiu-ne!<\/p>\n\u201c\u2026o b\u00e9 cauen, com dues
monedes vives, en el barret\u2026\u201d<\/h2>\n
hi ha un carrer per a vianants
on els ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil\u00b7les.
S’aturen a l’aparador
d’un mot ampl\u00edssim,
reben el raig llumin\u00f3s
d’una met\u00e0fora
o b\u00e9 cauen, com dues
monedes vives, en el barret
d’un somni rondaller.<\/p>\n
un carrer estret
antic com la mirada.
<\/p>\n\u201c\u2026\u00a0caient la tarda,
berenar d’un pr\u00e9ssec d’or.\u2026\u201d<\/h2>\n
D\u00e9u me la guardi de mal!
En sa eixida, tota sola,
hi ha una malva reial.<\/p>\n
hi frisa la llum que mor;
all\u00e0 \u00e9s bo, caient la tarda,
berenar d’un pr\u00e9ssec d’or.<\/p>\n
riera de volts divins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.<\/p>\n
una aigua amb son catussol;
jo veig tota l’estelada
caiguda en el reguerol.<\/p>\n
es veuen amorosits
d’una calitja, de dia,
d’una cel\u00edstia, de nits.<\/p>\n
un or envellit i rar,
hi ha una vinya tan dol\u00e7a
que fa pensar en la mar.<\/p>\n
s’ou un grill escadusser,
s’enfila la lluna encesa
damunt un pal de paller.
<\/p>\n
La seva figura com a poeta est\u00e0 vinculada al Noucentisme. La publicaci\u00f3 de Els fruits saborosos \u00e9s la plasmaci\u00f3 del nou ideal est\u00e8tic, volguda ant\u00edtesi del Modernisme on es concentren tots els valors que vol promoure el Noucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.<\/p>\n
\u201c\u2026Units pels carrers
com venes\u2026\u201d<\/h2>\n
lloc on es camina,
on s’estima.<\/p>\n
la ciutat on
ens trobem.<\/p>\n
com venes
que ens lliguen.<\/p>\n
f\u00f3ssim un, una.
I tan distants<\/p>\n
els nostres jos,
intransferibles.
<\/p>\n
El 1936 va ser professora d\u2019angl\u00e8s a Val\u00e8ncia, per\u00f2 el 1939, es va haver d\u2019exiliar a Fran\u00e7a i tamb\u00e9 al Regne Unit (on va desenvolupar tasques d\u2019ajut als refugiats) i a Xile (on treball\u00e0 a l\u2019empresa del seu pare a Valpara\u00edso i, posteriorment, com a professora d\u2019angl\u00e8s a l\u2019Escola Su\u00efssa de Santiago de Xile.
Autora d\u2019una llarga traject\u00f2ria de comprom\u00eds amb el feminisme literari, va col\u00b7laborar a la IV Fira Internacional del llibre feminista de 1990, en el Congr\u00e9s del PEN Club Internacional de 1992 i va ser una de les fundadores del Comit\u00e8 d\u2019Escriptores del Centre Catal\u00e0 del PEN el 1995. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de juliol de 2015.<\/p>\n\u201c\u2026Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m’hi perdria\u2026\u201d<\/h2>\n
ciutat desconeguda i m’hi perdria.<\/p>\n
i em cansa molt el cam\u00ed que no faig
i la incertesa estulta de les hores.<\/p>\n
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre’s
l’ombra del jo tena\u00e7 i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.<\/p>\n
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre’m pels carrers m\u00e9s solitaris.<\/p>\n
Miquel Mart\u00ed i Pol<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer el 19 de mar\u00e7 de 1929 a la poblaci\u00f3 de Roda de Ter i va morir a Vic 11 de novembre de 2003. Poeta, escriptor i traductor, un dels m\u00e9s populars del segle XX. De fam\u00edlia humil, va estudiar a l\u2019escola del poble fins als 14 anys. Poc despr\u00e9s va entrar a treballar a la f\u00e0brica, per\u00f2 ja mostrava inter\u00e8s per l\u2019escriptura. Els seus poemes parlen de la vida interior, de la lluita contra un sistema que considera injust i de la batalla contra la malaltia que l\u2019acompanyaria durant m\u00e9s de trenta anys, l\u2019esclerosi m\u00faltiple.
La seva obra ha estat musicada per nombrosos cantautors, entre els quals destaquen alguns dels components de la nova can\u00e7\u00f3 com: Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs, i la relaci\u00f3 era especialment fruct\u00edfera amb Llu\u00eds Llach.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"