\u00a0<\/p>\n
La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes d\u2019octubre: Quan \u00e9s Nadal. Gaudiu-ne!<\/p>\n
L\u2019estrella<\/strong><\/span><\/p>\n La nit ha cobert la terra Dolors Monserd\u00e0<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Barcelona el 1845 i va morir el 1919. Fou escriptora, periodista i feminista. Guardonada diverses vegades als Jocs Florals, fou la primera dona a presidir-los. Va col\u00b7laborar en els principals diaris de l\u2019\u00e8poca amb articles literaris i amb propostes i reflexions sobre els problemes socials, en especial els de les dones, que va recollir a l\u2019assaig Estudi feminista. Va fundar i dirigir el Patronat per a les Obreres de l\u2019Agulla, que oferia materials de costura a preu de cost, formaci\u00f3, borsa de treball i assist\u00e8ncia m\u00e8dica gratu\u00efta per millorar les condicions laborals de les dones.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El Poema de Nadal (fragment Cant II)<\/strong><\/span><\/p>\n Per \u2019x\u00f2 en el temps que jo tenia \u00a0<\/p>\n El ti\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Hi ha una pila de llenya tallada L\u2019hem tapat amb la vella flassada Ve del bosc; deu tenir set i gana. El ti\u00f3 sap que som criatures I ning\u00fa no s\u2019enfada; no cal. Joana Raspall<\/strong> va n\u00e9ixer l\u20191 de juliol de 1913 a la Barceloneta, tot i que la fam\u00edlia \u00e9s del Masnou. Al cap de tres anys la fam\u00edlia es va traslladar a Sant Feliu de Llobregat, on va decidir construir una torre, la casa on Joana Raspall va residir sempre. Escriptora, lexic\u00f2loga i bibliotec\u00e0ria catalana.\u00a0 “… Nadal. Alba blanca. Ramon Alabau,<\/strong>\u00a0nascut a Ripoll el 1947, \u00e9s un professor d\u2019institut que, com tants altres de l\u2019ofici, ha fet cr\u00edtica liter\u00e0ria i ha escrit obra pr\u00f2pia al llarg de tota una vida, per molt que nom\u00e9s n\u2019hagin pogut fer algun tast lectors sobretot de Girona, ja que ha publicat en algunes revistes, com ara la Revista de Girona. \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":448427,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-448392","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
amb son mantell de foscor,
amb feresa de silenci
i amb feresa de remors.
Tot un m\u00f3n ple de misteri
s’aixeca d’un m\u00f3n que dorm,
i l’esperit de les serres
per la buidor se remou.
Amb l’aleteig de ses ales
colors i perfils confon;
posant encisants aromes
dins cada flor que desclou.
Bo i saltant la meva neta
m’ha volgut seguir a l’hort;
plan\u00e7onet de nou anyades
frisa per saber-ho tot.
Los secrets de l’estelada
li tenen robat lo cor;
i es deleix per veure el Carro
dibuixat amb punts de foc.
Lo bell Cam\u00ed de Sant Jaume
l’encisa amb sos resplendors;
mes la seva enamorada
\u00e9s l’Estrella del Pastor.
Tot mirant les meravelles
que del cel la volta enclou,
un estel l’ha traspassada
com un coet volador.
La nena tota tremola
i em diu encesa de goig:
-\u00c0via \u00a1\u00e9s l’infant que ens envia
des del cel Nostre Senyor!<\/p>\n“…
d\u2019alguna pena molt m\u00e9s alta,
amb una ll\u00e0grima a la galta
…”<\/h3>\n
el meu pessebre flamejant,
amb l\u2019Anunciata i l\u2019Establia
entre l\u2019arbo\u00e7 i el galceran
i l\u2019argelaga que es moria,
com un estrany pressentiment
d\u2019alguna pena molt m\u00e9s alta,
amb una ll\u00e0grima a la galta
deia els meus cants de naixement.
I no em cansava de mirar,
envernissat de pell i roba,
aquell trosset de rabad\u00e0,
que no volia anar a adorar
les figuretes de la cova.
I \u00e9s que, per dins la xarxa fina
d\u2019aquell meu somni blau i verd,
ja m\u2019hi sangrava el tall obert
fet per la punta d\u2019una espina!
Alguna veu, qui sap d\u2019a on,
m\u2019havia dit que en aquest m\u00f3n
el rabad\u00e0 de l\u2019eixorquia
tamb\u00e9 em faria abaixar el front!
I que davant de tot conjur,
per esqueixar-me el vel obscur,
i respirar la llum serena,
no em lliuraria del pecat;
i quan an\u00e9s adelerat,
amb molta r\u00e0bia o molta pena,
i amb molta set de llibertat,
sempre veuria al meu costat,
el rabad\u00e0, girat d\u2019esquena.<\/p>\n
Josep Maria de Sagarra<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Barcelona el 5 de mar\u00e7 de 1894 i va morir el 27 de setembre de 1961. Essent molt jove ja va descobrir que volia ser escriptor, i amb divuit anys va guanyar un premi als Jocs Florals. A m\u00e9s d\u2019escriure, tamb\u00e9 es va dedicar al periodisme, a la traducci\u00f3, a la literatura, al teatre i a la poesia i va col\u00b7laborar amb la premsa. Gran part de la seva poesia s\u2019inspirava en antigues llegendes i en can\u00e7ons populars, cosa que el va fer molt conegut.\u00a0
Inspirat en els paratges de la Costa Brava i amb l\u2019ajuda d\u2019una invitaci\u00f3 de Josep Pla a la seva masia, Josep Maria de Sagarra public\u00e0 el 1923 un dels poemaris m\u00e9s rellevants i m\u00e9s populars de la poesia catalana de postguerra, Can\u00e7ons de rem i de vela, que inclou el seu \u201cVinyes verdes vora el mar\u201d. Aquest el va musicar en Llu\u00eds Llach.
Pren consci\u00e8ncia del paper que ocupa dins la cultura i aquest fet li fa revisar vells mites com El comte Arnau (1928) o donar la seva visi\u00f3 d’escrits tradicionals com el Poema de Nadal (1931), fragments del qual la gent de l’\u00e8poca se sap de mem\u00f2ria.<\/p>\n“…
que li agrada amb deliri.
Ben segur que dem\u00e0, quan me\u2019l miri,
…”<\/h3>\n
que ha portat el cami\u00f3
per fer foc a la llar.
Amb el tronc m\u00e9s gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el ti\u00f3.<\/p>\n
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d\u2019aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que dem\u00e0, quan me\u2019l miri,
sols hi haur\u00e0 rosegons!<\/p>\n
Ara, aqu\u00ed, com que est\u00e0 calent\u00f3,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: \u2013 Caga, ti\u00f3!<\/p>\n
i esperant treure\u2019n llaminadures
li peguem, sense voler fer-li mal.
Ell tamb\u00e9, trapasser,
barrejat amb torr\u00f3
a vegades ens caga\u2026 carb\u00f3!,
com a c\u00e0stig per al m\u00e9s llaminer.<\/p>\n
\u00c9s un joc de Nadal.<\/p>\n
Tot i que \u00e9s coneguda per l\u2019obra po\u00e8tica infantil, tamb\u00e9 va escriure per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel\u00b7les. Va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013.
<\/p>\n
Ja gla\u00e7a. A la quadra
la flassada calfa,
…\u201d
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0
Nadala<\/strong><\/span><\/p>\n
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja gla\u00e7a. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S\u2019atansa la tarda,
s\u2019abranda a bastan\u00e7a.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la pla\u00e7a.
S\u2019apaga la brasa.
L\u2019almanac s\u2019acaba.<\/p>\n
A punt de fer els setanta-cinc anys, va publicar una antologia del que es pot \u00a0considerar el millor de la seva producci\u00f3 po\u00e8tica: \u00abP\u00f2sit de cendra\u00bb.\u00a0
El poema que hem triat en aquesta ocasi\u00f3, \u00a0partint del fet que l\u2019\u00fanica vocal del mot \u201cNadala\u201d \u00e9s la a, en compon una sense cap m\u00e9s vocal que aquesta. \u00a0<\/p>\n