\u00a0<\/p>\n
La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0 \u00a0<\/p>\n Si penses que ets petit i que el somriure Carles Rebassa<\/strong>,\u00a0(1977) poeta i escriptor de Palma. Ha publicat els poemaris Requiescat in pace (1998, amb Pere Perell\u00f3), Poema B (2006), Els joves i les v\u00eddues (2006, premi Ausi\u00e0s March de poesia), Pluja de foc (2016) i Sons bruts (2018, premi Carles Riba de poesia). \u00a0<\/p>\n M\u2019aturo en el punt exacte, \u00a0<\/p>\n La brisa del capvespre mou l’aigua de l’estany Feli\u00e7 aquell que sap mirar de lluny \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":449200,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-449198","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes de gener: Un cam\u00ed! Quina cosa m\u00e9s curta de dir!<\/em><\/strong>\u00a0<\/em>Gaudiu-ne!<\/p>\n“…
Lluitar, boixar i no doldre\u2019s ni acatar.
I esdevenir. I s\u00ed, desobeir
…”<\/h2>\n
Infinits universals<\/strong><\/span><\/p>\n
encara no \u00e9s per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya\u2019t a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
renaix per a morir, glatir, reviure.
Cal avan\u00e7ar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre\u2019s ni acatar.
I esdevenir. I s\u00ed, desobeir.<\/p>\n
Amb la seva primera novel\u00b7la, Eren ells (2016), guany\u00e0 el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler i el Ciutat de Barcelona de literatura catalana.
Col\u00b7labor\u00e0 bra\u00e7 a bra\u00e7 amb Antoni Artigues i la companyia Mag Teatre, a trav\u00e9s de la qual escenificaren obres de Joan Oliver, Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, etc. Tamb\u00e9 ha treballat amb el m\u00fasic Toti Soler.<\/p>\n“…
Res encaixa i tot es mou.
La forquilla pentina el vent,
\u2026\u201d<\/h2>\n
M\u2019aturo<\/strong><\/span><\/p>\n
entre la l\u00ednia recta de l\u2019horitz\u00f3
i l\u2019espiral que deixa l\u2019onada.
Lligada als somnis dalinians
clavats a l\u2019orella d\u2019un \u00e0ngel
dibuixo n\u00favols en moviment
que caminen de puntetes
entre vermells, verds i grocs.
Res encaixa i tot es mou.
La forquilla pentina el vent,
la pluja renta la poma a l\u2019arbre,
el ra\u00efm es gronxa de cara al cel,
la br\u00faixola, la tramuntana,
quatre formigues que s\u2019enfilen
per la cama. La vela de barca
m\u2019abriga l\u2019\u00e0nima i el vers.<\/p>\n
Neus Serra<\/strong>\u00a0viu a Malgrat de Mar (Maresme) i es mou entre la Garrotxa i l\u2019Empord\u00e0. Advocada. Ha publicat el llibre de poemes \u201cMagma. Poemes i cristalls en suspensi\u00f3\u201d (Editorial Scribo.2020) i un poema al llibre \u201cDones poetes de la Maresma\u201d (Voliana Edicions. 2021). Col\u00b7laboradora del programa de r\u00e0dio \u201cFent Paraules\u201d a Ona Malgrat (2007-2011). Ha estat guardonada en diferents edicions dels Premis Sant Jordi de Malgrat de Mar i finalista l\u2019any 2023 a la Mostra Liter\u00e0ria del Maresme. Col\u00b7labora amb \u201cMar de poesia\u201d i amb l\u2019Associaci\u00f3 Garrotxa Cultural. 3r Premi Poemestiu 2024<\/p>\n“…
I tot es reflecteix,\u00a0
ratllat per lleus onades,
\u2026”<\/h2>\n
Paisatge en un estany<\/strong><\/span><\/p>\n
i fa, d’un arbre sol, el repetit engany
d’un bosc enorme i pl\u00e0cid que em pren de mica en mica.
La fosca va creixent, la pau es multiplica,
els grills parlen de coses que ja no s\u00e9 comprendre,
la gespa es difumina en una verdor tendra
i dos estels perforen el cel desentelat.
I tot es reflecteix, ratllat per lleus onades,
a l’aigua de l’estany, on denses nuvolades
d’escuma de sab\u00f3 congrien tempestat.<\/p>\n
David Jou i Mirabent<\/strong>,\u00a0Sitges, 23 d’octubre de 1953; \u00e9s poeta, f\u00edsic, traductor cient\u00edfic i assagista. Ha sigut catedr\u00e0tic\u00a0de F\u00edsica de la Mat\u00e8ria Condensada a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona fins al 2018. \u00c9s doctor honoris causa de la Universitat de Girona.
Com a escriptor, ha publicat una trentena llibres de poesia, alguns dels quals s\u00f3n premiats, una quinzena de llibres d’assaig, a m\u00e9s de tres-cents articles de recerca en revistes especialitzades. Hi ha obra seva tradu\u00efda a l’alemany, angl\u00e8s, castell\u00e0, franc\u00e8s, polon\u00e8s, hongar\u00e8s, rus, itali\u00e0 i b\u00falgar.<\/p>\n
“…
Feli\u00e7 qui sent la claror irreal
del capaltard, qui tot ho t\u00e9 sens pany,
\u2026”<\/h2>\n
Feli\u00e7 aquell que sap mirar de lluny…<\/strong><\/span><\/p>\n
el m\u00f3n, com fa l’ocell que, tot planant,
veu la terra girar des del llevant
fins al ponent on l’or del cel s’esmuny\u00a0
\u00a0
i aquell que mai no al\u00e7a, irat, el puny
per venerar l’orb \u00eddol que, farsant,
prediu pesta i malures sols cercant
de gravar al front dels porucs son encuny.\u00a0
\u00a0
Feli\u00e7 qui sent la claror irreal
del capaltard, qui tot ho t\u00e9 sens pany,
qui estima all\u00f2 que fuig sense deixar rastre,\u00a0
\u00a0
car tot \u00e9s viu perqu\u00e8 tot \u00e9s mortal
i el temps \u00e9s sols com el secret afany
de qui sens nom navega i sense llastre.<\/p>\n
Margalida Pons i Jaume<\/strong> (Palma, Mallorca, 10 de febrer de 1966) \u00e9s una escriptora, poetessa i professora universit\u00e0ria mallorquina. Va estudiar filologia catalana i filologia comparada en la Universitat de les Illes Balears. A m\u00e9s de la seva obra cr\u00edtica i d’estudi de la literatura, publicada en llibres i revistes, \u00e9s autora dels poemaris Sis bronzes grisos d\u2019alba (1986) i Les aus (1988).<\/p>\n