Universigats,<\/b> vet aquí una paraula ben estranya i enginyosa. Formada per la unió entre les paraules "universitat" i "gats" és el nom d’una associació que des de fa més d’una dècada es dedica a gestionar la colònia de gats que viu al jardí botànic de l’edifici històric de la UB.<\/p>\n
Just davant de l’entrada principal de la Universitat ens esperava puntualíssima la Berezi, membre de l’associació i encarregada de fer-nos la visita, juntament amb dues noies més de l’entitat. La Berezi, però, no era una guia qualsevol, ella en més d’una ocasió ha participat del “Quedem?” i després de respondre a la crida feta per la coordinació del projecte a la ciutat de Barcelona ,demanant espais interessants per conèixer, ella proposà ensenyar-nos l’associació a la qual pertany. I és així com 25 persones vàrem poder conèixer el jardí botànic de la UB, l’Associació Universigats i, òbviament, també les estrelles de la festa: els gats.<\/p>\n
La visita començà fent un breu recorregut per l’edifici històric de la UB, coneixent els claustres i els diferents vestíbuls. La Berezi ens parlà de la història de l’edifici construït a mitjan segle XIX coincidint amb l’obertura de l’Eixample. Sabíeu que abans de ser seu de la universitat va ser durant alguns anys una caserna militar? Una dada ben curiosa, no creieu? Arribats al jardí botànic vam poder contemplar alguns dels centenars d’espècies vegetals que hi ha plantades provinents dels més llunyans racons del món, una mica com un Quedem? en format vegetal. Els bancs, repartits sota les ombres dels voluptuosos arbres, ens permeten descobrir un parc on la tranquil•litat n’és la principal protagonista. Una tranquil•litat que també ha cridat l’atenció a més d’una seixantena de gats que hi viuen habitualment. Universigats és qui gestiona aquesta comunitat felina i es fa càrrec d’alimentar-los, cuidar-los i portar-los al veterinari per esterilitzar-los i tenir-ne cura. La cirereta del pastís va ser quan en obrir una llauneta de menjar per a gats,de de molts racons dels jardí, varen començar a aparèixer aquests animalons, alguns de negres, d’altres amb taques, algun fins i tot de blanc, tots moguts per la voluntat d’assaborir el desitjat festí. L’arribada dels gats va ser el moment idoni per iniciar una tertúlia distesa i natural, que amb la gens menyspreable participació dels gats, va ser el punt final de la nostra visita.<\/p>\n