\u00a0<\/p>\n
La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de color que volem fer arribar a tothom que vulgui sentir el plaer de llegir, de mirar, de pensar. \u00a0 \u00a0<\/p>\n Sons bruts No som aix\u00ed, per\u00f2. Vomit mentida. Carles Rebassa<\/strong>, (1977) poeta i escriptor de Palma. Ha publicat els poemaris Requiescat in pace (1998, amb Pere Perell\u00f3), Poema B (2006), Els joves i les v\u00eddues (2006, premi Ausi\u00e0s March de poesia), Pluja de foc (2016) i Sons bruts (2018, premi Carles Riba de poesia).<\/p>\n Amb la seva primera novel\u00b7la, Eren ells (2016), guany\u00e0 el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler i el Ciutat de Barcelona de literatura catalana. Flamant guanyador \u2014a la darrera edici\u00f3 de la Nit de les Lletres Catalanes\u2014 del 66\u00e8 Premi Sant Jordi amb la novel\u00b7la “Prometeu de mil maneres”.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n De totes les olors Teresa Serrami\u00e0<\/strong> Barcelonina, mestra de prim\u00e0ria, es reconeix una aut\u00e8ntica apassionada de la poesia. \u00a0<\/p>\n Com m’agrada M\u00e0rius Sampere i Passarell<\/strong> (Barcelona, 28 de desembre de 1928 – Barcelona, 26 de maig de 2018) fou un poeta catal\u00e0. Amb el seu primer recull, L’home i el l\u00edmit, guanya el premi Carles Riba de l’any 1963. \u00a0<\/p>\n A un Romeu Amb serena majestat Tu t’afresses nous camins Tot lo m\u00f3n \u00e9s un badiu Per\u00f2 vora de cap llar, B\u00e9 en posa, de trencacolls Mes tu, esquerp, vas caminant, Que s’hi quedi, l’home quiet, Amunt sempre, amunt, Romeu!<\/p>\n Caterina Albert<\/strong> (l’Escala, Alt Empord\u00e0, 1869-1966). Novel\u00b7lista, narradora, autora teatral i poeta, amb la seva obra enceta la tradici\u00f3 liter\u00e0ria catalana escrita per dones, encara que, com altres escriptores europees de l’\u00e8poca, es veu for\u00e7ada a amagar la seva identitat sota el pseud\u00f2nim mascul\u00ed de V\u00edctor Catal\u00e0.<\/p>\n Es decanta a escriure narrativa breu, novel\u00b7la i poesia \u2014aquesta en grau m\u00e9s baix\u2014, g\u00e8neres en els quals obt\u00e9 un reconeixement immediat i que han marcat decisivament l’evoluci\u00f3 de la narrativa catalana del segle XX. \u00c9s una autora que, en paraules del poeta Casasses, \u00abaconsegueix all\u00f2 tan dif\u00edcil que \u00e9s revolucionar sense escandalitzar\u00bb; una escriptora que, escrigui en prosa o ho faci servint-se de la m\u00e8trica, no nom\u00e9s no ens decep sin\u00f3 que sempre ens meravella.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La poesia \u00e9s una finestra oberta a l\u2019art, a la creativitat, a la imaginaci\u00f3 i a la sensibilitat. La\u00a0paraula po\u00e8tica\u00a0ens facilita una alenada d\u2019aire fresc i una nota de […]<\/p>\n","protected":false},"author":279,"featured_media":453529,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1778],"post_project":[],"class_list":["post-453522","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-barcelona-eixample"],"acf":[],"yoast_head":"\n
Cada mes en triem quatre i us els oferim acompanyats del poema sencer i la biografia dels seus autors. Aquest mes d’abril: Paraula d’honor<\/strong>. Gaudiu-ne!<\/p>\n“…Somii l\u2019engany de tenir-te, ma vida,…”<\/h3>\n
<\/span>Enrevoltat de gent tenc vomitera,
agrura, f\u00e8tids rots que no s\u2019acaben.
En el cervell els pensament no hi caben
i els git tal fossin bilis barroera.
Odii la gent i la seva xerrera:
nom\u00e9s volen parlar del que ja saben
i malgrat tot parlen del que no saben.
D\u2019escoltar-los tenc oi, tenc moriguera.<\/p>\n
\u00c9s que he perdut el contacte amb el m\u00f3n.
L\u2019engany amb la certesa se\u2019m confon
quan veig que no respons la meva crida.
Somii l\u2019engany de tenir-te, ma vida,
i vaig on \u00e9s la gent i m\u2019arracon.<\/p>\n
Col\u00b7labor\u00e0 bra\u00e7 a bra\u00e7 amb Antoni Artigues i la companyia Mag Teatre, a trav\u00e9s de la qual escenificaren obres de Joan Oliver, Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, etc. Tamb\u00e9 ha treballat amb el m\u00fasic Toti Soler.<\/p>\n“…paraules
de totes mides, colors,
dimensions, olors, textures…”<\/h3>\n
<\/span>Tenia la boca mordassada. Les mans lligades. Els peus
paralitzats.
Els ulls envenats. I tota jo no era res m\u00e9s que una
pres\u00e8ncia anquilosada.
Fins que plogueren damunt meu paraules
de totes mides, colors, dimensions, olors, textures.
I va ser com un miracle. Perqu\u00e8 caigueren. Bena.
Mordassa. Lligams.
I em vaig adonar que tenia ales. Que podia volar.
Que era lliure!<\/p>\n
Ha obtingut diversos premis, com ara de poesia marinera de St. Feliu de Guixols (2004). Premi Jes\u00fas, Delta de l\u2019Ebre (2003). Premi Montroig del Camp (2005). Finalista a Catalunya Cultura de Catalunya R\u00e0dio (2004).<\/p>\n“…l\u2019obaga, l\u2019entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors…”<\/h3>\n
<\/span>Com m\u2019agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensaci\u00f3 de pau i alleujament
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l\u2019obaga, l\u2019entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.
S\u2019obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
aix\u00f2: parlar\u00e9!
I ara dic, ara que ho s\u00e9 tot
de l\u2019amor i dels lladres,
com m\u00e9s fonda la mort, m\u00e9s en dins de la terra!<\/p>\n
Els poemes de M\u00e0rius Sampere parlen dels \u00e9ssers humans, de les seves emocions, les seves trag\u00e8dies, de l’amor, el dolor i la mort. Sampere \u00e9s com un nen que juga amb les paraules, amb la ret\u00f2rica, se’n riu dels estils literaris, fa acudits amb la filosofia, i es diverteix desconcertant el lector<\/p>\n“…per donar llum i calor
a tot cos, tot cap, tot cor…”<\/h3>\n
<\/span>Oh, Romeu, Romeu, Romeu,
tu que vas a llunyes terres,
tu que tresques tot arreu
per les planes i les serres,
oh, Romeu, Romeu, Romeu,
quin deu ser lo fruir teu!<\/p>\n
i amb la planta dura i ferma,
vas creuant la immensitat
i ara petges la terra erma
i ara passes en poblat.<\/p>\n
al trav\u00e9s de les bosc\u00faries
i a ton pas s’alcen cant\u00faries
de natura, aucells i nins.<\/p>\n
per qui el veu amb gran mirada;
cada barraca \u00e9s un niu
on s’engendra una llocada;
cada llar t\u00e9 prou caliu
i prou ampla flamarada
per donar llum i calor
a tot cos, tot cap, tot cor.<\/p>\n
tu, Romeu, no t’hi aixoplugues;
te la guaites al passar
i ferm, sens \u00e0nsies porugues,
amb ton pas lent i segur,
vas cap on no hi ha ning\u00fa.<\/p>\n
vora teu la vida quieta!
B\u00e9 els hi sents rajar a dolls
ja l’amor, ja la riquesa,
ja l’afany d’engendrar fills
sens angoixes ni perills!<\/p>\n
caminant sempre endedins,
les cant\u00faries aixecant
de natura, aucells i nins;
i petjant amb planta dura
ja el pla llis, ja la boscura
ja l’afrau, ja l’alta serra,
fins creuar tota la terra,
sens mai aturar-te enlloc,
com viatger apressarat,
t’encamines, poc a poc,
de dret a l’eternitat,
entonant un cant de foc,
un gran cant de llibertat.<\/p>\n
-la pedra que cria molsa-
escoltant la can\u00e7\u00f3 dol\u00e7a
de les coses usuals,
amb sos aires sempre iguals,
sempre iguals, arreu, arreu,
com remors del temps que el corca;
que s’estiga en son rec\u00e9s,
sens al\u00e7ar lo front -sotm\u00e8s
baix lo pes de la rutina-,
cap a l’ample firmament,
cap a la natura en flor,
cap al sol resplendeixent
de suprema resplendor;
i tu v\u00e9s pujant, Romeu,
lo cap alt i els ulls oberts,
vers los amples horitzons,
lluny del fang i les presons
de les \u00e0nimes petites;
deixa enrera tantes fites
com limiten lo cam\u00ed
dels mortals de ja\u00e7 i d’olla;
desent\u00e9n-te de la colla
de tants bens racionals
com pasturen per la terra,
i sense girar enrera
ton cap fet als lliures vents,
puja amunt, amunt, amunt,
fins a calcigar lo punt
en qu\u00e8, d’\u00e9sser terrenal,
ben rentat del baf de terra,
ben lliurat de passions
mesquinetes, can\u00e7oneres,
en les amples solituds
de l’espai, que no mor mai,
esdevingues immortal,
immortal com bon ser lliure
que, planant entre les bromes,
pel damunt del cap dels homes,
sobre els homes queda, arreu,
convertint-se d’home en D\u00e9u.<\/p>\n
Cal destacar especialment la influ\u00e8ncia sobre les escriptores que, de Rodoreda fins a l’estricta contemporane\u00eftat, la consideren una mestra indiscutible.<\/p>\n