\u00a0<\/p>\n
Dijous, dia 19 de mar\u00e7, dia de Sant Josep, i mentre a Val\u00e8ncia cremaven les falles, a Barcelona vam tenir l’oportunitat de con\u00e8ixer la Mina Clos.
Potser hauria de dir con\u00e8ixer millor, perqu\u00e8 Mina Clos \u00e9s un pseud\u00f2nim adoptat per l’escriptora Anna Gorina companya d’\u00d2mnium Eixample.<\/p>\n
I la primera pregunta anava en aquest sentit, per qu\u00e8 adoptar un pseud\u00f2nim i per qu\u00e8 aquest.
Tot prov\u00e9 dels intents de trobar una editorial on publicar els seus llibres, per\u00f2 no la va trobar i d’aquesta frustraci\u00f3 en va fer valentia.
Amb el suport de la seva germana, va decidir autoeditar-se, per\u00f2 no volia que el lector vincul\u00e9s la lectura a l’escriptora i, per aix\u00f2, va pensar en un pseud\u00f2nim.<\/p>\n
En aquest projecte, com he dit abans, la seva germana Mireia t\u00e9 un paper fonamental i el nom de Mina prov\u00e9 d’unir part de tots dos noms, Mireia i Anna.
Clos resulta ser el segon cognom de l’\u00e0via, que era llevadora, i els donava aquesta visi\u00f3 de “fer n\u00e9ixer” el projecte.<\/p>\n
La seva vocaci\u00f3 li ve de la m\u00e0 d’una mestra de literatura catalana quan tenia catorze anys.
La seva imaginaci\u00f3 la va dur a voler ser poeta male\u00efda, com Baudelaire i altres coetanis, per\u00f2 no trobava en la poesia la seva manera d’expressar-se i va descobrir el modernisme.
Aquest moviment, tant present a Barcelona, la va emp\u00e8nyer a iniciar l’escriptura d’una novel\u00b7la modernista. No la va finalitzar, per\u00f2 va descobrir que, si s’hi volia dedicar, una feina molt important era la de documentar-se b\u00e9 abans d’escriure.<\/p>\n
Ens comenta que participa en molts tallers literaris i en cursos on poder treure eines per millorar, no es cansa d’aprendre i, en aquest sentit, ens diu que els autors que m\u00e9s l’han influ\u00eft han estat V\u00edctor Catal\u00e0, Merc\u00e8 Rodoreda i Ferran de Pol, a qui vol reivindicar, ja que \u00e9s un autor immerescudament for\u00e7a desconegut.<\/p>\n
Reconeix que no li agrada tancar-se a un estil, li agraden tots, i tamb\u00e9 \u00e9s la manera de sorprendre el lector, que mai sap qu\u00e8 trobar\u00e0 en un llibre seu, tot i que tamb\u00e9 \u00e9s prendre un risc que, per ara, est\u00e0 disposada a c\u00f3rrer.<\/p>\n
Un moment molt interessant de la Conversa ha estat quan s’han llegit fragments de cada un dels llibres que ha publicat fins ara, perqu\u00e8 diu que en t\u00e9 alguns al calaix que encara no ha publicat, i hem anat entrant en cada un.<\/p>\n
Pel que fa a “Les mentides del mar”, confessa que l’ha fet seguint les t\u00e8cniques per convertir-lo en un best-seller.
La Mireia, gran lectora d’aquest tipus de novel\u00b7les, la guiava per aconseguir-ho i cal dir que ha tingut molt bona acollida entre els lectors.<\/p>\n
A “La foscor de la neu”, novel\u00b7la polic\u00edaca de la qual el t\u00edtol ja \u00e9s inquietant, est\u00e0 ambientada a Ottawa perqu\u00e8 l’Anna va viure all\u00ed.
D’aquesta novel\u00b7la, ens revela que ha creat un protagonista, en “Mackenzie”, seductor, interessant, i que l’ha sedu\u00eft de tal manera que l’ha emp\u00e8s a escriure una primera part, el que seria els inicis professionals d’en “Mackenzie”.<\/p>\n
“Batecs” \u00e9s un recull de relats on les dones s\u00f3n les protagonistes de diferents moments hist\u00f2rics.
Vol ser un homenatge a totes aquestes dones an\u00f2nimes que no surten als llibres d’hist\u00f2ria, per\u00f2 que hi eren i hi van tenir un paper molt important.<\/p>\n
El seu primer llibre escrit “Gloucester Road” no va ser el primer que va publicar.
El pas del temps entre una cosa i l’altra va fer que hagu\u00e9s de revisar-lo i actualitzar-lo, “no hi sortia cap m\u00f2bil a la novel\u00b7la”, diu l’autora.
\u00c9s potser la m\u00e9s autobiogr\u00e0fica i una novel\u00b7la de primeres vegades.<\/p>\n
I “Les esquerdes”, un llibre de contes que t\u00e9 la por, real o imaginada, de protagonista.
Un d’ells, basat en fets reals, \u00e9s una hist\u00f2ria que la va tenir obsessionada d’un assass\u00ed en s\u00e8rie que va estar quinze anys assassinant.
Va estar seguint les investigacions de la policia dels Estats Units a trav\u00e9s d’internet.
Va arribar a t\u00e9mer que, si descobrien que hi havia alg\u00fa a l’altra banda de l’Atl\u00e0ntic que seguia aquest cas, no es pensessin que hi tenia res a veure.
La hist\u00f2ria s’explica des de diferents punts de vista, com un trencaclosques, i acabes encaixant la hist\u00f2ria completa.<\/p>\n
L’Anna Gorina, pels qui la coneixem, t\u00e9 una aparen\u00e7a tranquil\u00b7la i dol\u00e7a, ella diu que aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 pot deixar anar tots els seus fantasmes en l’escriptura.<\/p>\n
\u00c9s una bona ter\u00e0pia i esperem que la continu\u00ef fent durant molts anys.<\/p>\n
Estela Esteban<\/p>\n