<\/p>\n
Dijous 3 de maig, la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès va acollir la conferència ‘’Incerta invasió de ciris. Sales, Calders i Tísner", organitzada per Òmnium Alt Penedès. Durant prop d’una hora, Romà Macàrio, que és membre de les tertúlies literàries de la Biblioteca i també de la junta d’Òmnium, glossà les figures de Joan Sales, Pere Calders i Avel•lí Artís Gener, tres autors nascuts ara fa cent anys i que, a banda de l’any i la ciutat de naixement, Barcelona, compartiren també l’experiència de lluitar a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil. Les seves trajectòries vitals seguirien coincidint en altres aspectes: tots tres s’exiliaren a Mèxic i després tornaren a Catalunya per continuar desenvolupant activitats en benefici de la cultura catalana. Finalment, tots tres van rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.<\/p>\n
Molts dels qui havien fugit a l’estranger per la Guerra Civil tenien l’esperança que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial i derrotats els règims feixistes d’Alemanya i Itàlia, els aliats foragitarien Franco del poder. En el nou context de la Guerra Freda, però, es decidí que el dictador espanyol podia ser un aliat estratègic en la lluita contra el comunisme. Al cap dels anys, alguns dels intel•lectuals exiliats, que havien mantingut l’activitat literària en català des de la llunyania, decidiren tornar i adaptar-se a les condicions de la Catalunya de la postguerra.<\/p>\n
Joan Sales ho va fer després de set anys a Mèxic, on ja havia treballat en el món editorial, i creà el 1955 el Club dels Novel•listes, després Club Editor, que publicà en català obres originals i traduccions. El propi Joan Sales hi traduí Dostoievski, entre altres autors, i hi publicà la seva novel•la Incerta glòria, basada en part en la seva experiència al front. Especialment important fou la relació de Sales amb Mercè Rodoreda, recollida en nombroses cartes.<\/p>\n
Pere Calders tornà el 1962 de Mèxic, on havia compaginat el dibuix i la literatura. Aleshores ja havia publicat Cròniques de la veritat oculta, i continuà destacant en la seva faceta d’autor de contes amb obres tan conegudes com Invasió subtil o Antaviana. Les seves narracions han estat adaptades al teatre i al cinema, i traduïdes a molts idiomes.<\/p>\n
Avel•lí Artís Gener, Tísner, torna a Catalunya tres anys després que Calders, del qual era cunyat. Fill d’un vilafranquí, era cèlebre el seu sentit de l’humor. "Jo sóc un gamberro", deia. Trobà Barcelona "grisa i avorrida", en comparació a com l’havia deixada. Polifacètic, treballà com a periodista, traductor i ninotaire, i fou candidat a senador per Nacionalistes d’Esquerra. Els seus mots encreuats van crear escola.
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
,,,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[],"post_project":[],"class_list":["post-5036","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n