<\/p>\n
El passat dijous 29 de novembre va tenir lloc la quarta sessió del cicle de literatura “Joves escriptors”. En aquesta ocasió la conferència va anar a càrrec de Jordi Nopca, que, a més d’escriptor, és també periodista –treballa de redactor cultural al diari Ara– i traductor ocasional .<\/span><\/p>\n Després de la presentació de l’escriptor, a càrrec de la periodista mataronina Judit Vives, Nopca va començar agraint a La Breu Edicions per haver-li publicat el llibre i, per tant, haver-li fet confiança en el seu projecte, i també a Òmnium Cultural per organitzar cicles com aquest en què es donen a conèixer joves escriptors. <\/span><\/p>\n Jordi Nopca va fer una xerrada molt hàbil, divertida i irònica. De fet, portava preparades dues conferències: una autobiogràfica, que va qualificar d’humiliant, i una altra en què parlava del seu llibre, El Talent. <\/i>L’autor va recordar en la primera part com va començar a escriure, de ben petit, i com va quedar desqualificat dels jocs florals, dels que havia passat ja una primera fase, perquè el seu conte no encaixava en cap de les categories establertes: pàtria, amor o fe. <\/span><\/p>\n Sobre la manera d’escriure, Nopca va afirmar que sempre, des de petit, ha escrit de la mateixa manera: en secret, d’amagat, sense explicar res a ningú i absolutament sol. <\/span><\/p>\n Sobre la segona conferència, que va titular “Take de money and run”, en al·lusió a Woody Allen, va admetre que la seva novel·la és una bogeria, “com un cartutx de dinamita dels dibuixos animats que passa de mà en mà”. El Talent<\/i> retarda l’acció infinitament, però alhora és una obra àgil en què no paren de passar coses. L’obra té per protagonistes una parella de 25 anys, la Júlia i en Marco, que decideixen engegar el seu projecte, Edicions del Cocodril, amb l’ajuda d’un prototip capaç de detectar el preuat talent literari. Un cop tenen aquest prototip, se’n van cap a Lisboa a buscar autors inèdits per poder crear un catàleg que faci tombar d’esquena. <\/span><\/p>\n L’autor va explicar que ha tardat entre quatre i cinc anys per escriure aquesta novel·la: “tot està molt pensat”. Quan va decidir publicar-la, li van dir que escriure sobre editors no tindria èxit, però ell va defensar que “al principi s’escriu per autosatisfer-se, i després ja vindran els lectors que s’hi interessin”.<\/span><\/p>\n El Talent<\/i> és un llibre ple de referències, des d’Aristòtil a Ramon Llull a JB Foix, passant per Pessoa, Quim Monzó, Sandra Bullock o Ken Follett. És una novel·la d’aventures, d’amor i de ciència ficció. I amb grans quantitats d’humor irònic, “per empipar o tocar una mica la moral a la gent”. Una novel·la en què tot ha estat qüestionat i, sobretot, molt pensat. <\/span><\/p>\n Jordi Nopca va aconseguir, a banda de fer passar una bona estona als oients, crear interès per la seva obra entre aquells que encara no l’han llegit. <\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dimecres vam fer una sortida molt especial amb el Quedem? vam veure la ciutat des d’una perspectiva molt diferent, des del mar…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1751],"post_project":[],"class_list":["post-5672","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-maresme"],"acf":[],"yoast_head":"\n