<\/p>\n
Els actes de Sant Jordi de la ciutat de Mataró van començar el passat 18 d’abril amb la conferència "Salvador Espriu, avui" a càrrec del periodista i escriptor Agustí Pons<\/b>. L’acte, organitzat per l’Ajuntament, Òmnium Cultural i també la Comissió Any Espriu a Mataró, tenia l’objectiu d’homenatjar la figura de Salvador Espriu, aquest any que se celebra el centenari del seu naixement. Per aquest motiu es va convidar Agustí Pons, que ha publicat recentment la biografia Espriu transparent<\/i>, on descobreix una visió inèdita de l’escriptor. <\/span><\/p>\n Pons va remarcar la triple faceta d’Espriu: home de lletres, amb un gran component cívic i social, i que definidor de la Catalunya tal com la tenim avui. <\/span><\/p>\n Agustí Pons va destacar al llarg de tota la conferència com va influir la vida d’Espriu en la seva personalitat i en la seva obra. Així, va explicar alguns fets que van canviar-li la vida ja de ben petit: la mort de dos dels seus germans i una llarga tuberculosi que va experimentar. Des dels deus anys van adonar-se que Espriu era superdotat, i això el va portar a desenvolupar un caràcter especial. Tal com explicava Agustí Pons, “durant la seva malaltia, ho va llegir tot: des del Quixot a la Bíblia. Era un nen prodigi". No obstant això, va afegir també que "el seu nivell d’autoexigència el va portar a alts nivells d’angoixa al llarg de tota la seva vida. No podia decebre el pare". De fet, la superioritat moral es un tret basic de la vida d’Espriu, i és també el fil conductor de la biografia publicada per Agustí Pons.<\/span><\/p>\n Ja durant la seva vida universitària, durant l’època republicana, Espriu va relacionar-se amb el també poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, demostrant la seva predisposició com a líder del món cultural català. Tenien la intenció de capgirar la cultura catalana, renegant de la generació precedent, el noucentisme, “igual que feien Buñuel, Lorca i Dalí” amb les seves respectives disciplines. Però l’arribada de la Guerra civil espanyola va enfonsar el somni republicà, del qual Espriu també havia format part en tant que donava més llibertat als escriptors, i això també el marcaria tota la vida. De fet, els anys posteriors a la guerra no van ser fàcils per Espriu. No va poder ser professor universitari, com ell hagués volgut; va morir el seu pare; i es va haver de fer càrrec dels seus germans i la seva mare. <\/span><\/p>\n Però malgrat totes les vicissituds, Salvador Espriu va continuar escrivint. Amb Cementiri de Sinera, va fer una elegia al país que ell havia conegut i tot allò que s’havia ensorrat. Ho escriu amb desesperança. Amb paraules del conferenciant, “fins a la guerra, havia estat molt crític amb la societat catalana. Però després s’alça com a una veu profètica igual q havia fet Verdaguer”. Per això, una de les novetats que introdueix Agustí Pons en la biografia de l’escriptor és que "no presento un Espriu vençut. Presento un Espriu vencedor.".<\/span><\/p>\n Finalment, Agustí Pons va destacar que més enllà del compromís cívic, Espriu també va influir en la construcció del país. “Al costat de Jordi Pujol, Maria Aurèlia Capmany i Francesc Candel, va contribuir durant els anys 60 a forjar les idees de la Catalunya que tenim avui”.<\/span><\/p>\n L’acte va ser presidit per Antoni Pous, president d’Òmnium Mataró-Maresme, que va donar la benvinguda, i per Joan Mora, Alcalde de Mataró, que va agrair l’assitència i va encoratjar a celebrar el Sant Jordi. <\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Toni Ayala, de Tradicions i Costums, en ser\u00e0 el ponent.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1751],"post_project":[],"class_list":["post-6141","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-maresme"],"acf":[],"yoast_head":"\n