{"id":6367,"date":"2013-06-25T02:00:00","date_gmt":"2013-06-25T00:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/"},"modified":"2013-06-25T02:00:00","modified_gmt":"2013-06-25T00:00:00","slug":"la-flama-del-canigo-arriba-a-olot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/","title":{"rendered":"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot"},"content":{"rendered":"<p>Aquest passat diumenge va arribar a la Garrotxa el foc per encendre les fogueres, provinent de la Catalunya Nord. A Olot hi havia previst un cercavila des de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Olot  fins el passeig de la Muralla, que es va tenir que anul&middot;lar degut a la pluja. Al final des de la seu &Ograve;mnium Cultural Garrotxa es va pugu&eacute; repartir el foc. Veure v&iacute;deo amb entrevistes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/elgarrotxi.cat\/24\/06\/2013\/video-la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/\">Vegeu v&iacute;deo de presentci&oacute; de l&#8217;acte<\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>HIST&Ograve;RIA DE LA FLAMA DEL CANIG&Oacute;:<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&rsquo;any 1955 Francesc Pujade, vilat&agrave; d&rsquo;Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canig&oacute; i inspirat pel poema de moss&egrave;n Cinto Verdaguer, tingu&eacute; la iniciativa d&rsquo;encendre els Focs de Sant Joan al cim d&rsquo;aquesta muntanya i des d&rsquo;all&agrave; repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S&rsquo;iniciava aix&iacute; la renovaci&oacute; d&rsquo;aquesta mil&middot;len&agrave;ria tradici&oacute;; de nou les fogueres prenien un sentit col&middot;lectiu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&rsquo;any 1966 el foc creu&agrave; per primera vegada la duana i arrib&agrave; a Vic. Eren &egrave;poques ben dif&iacute;cils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al Pa&iacute;s Valenci&agrave;.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El 22 de juny, com cada any, un grup d&rsquo;excursionistes del Cercle de Joves de Perpiny&agrave; va a buscar el foc que des de 1955 resta enc&egrave;s al Museu de la Casa Pairal de Perpiny&agrave; i la pugen al cim del Canig&oacute;; despr&eacute;s de passar la nit vetllant la Flama, i a trenc d&rsquo;alba, inicien el descens perqu&egrave; la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Pa&iuml;sos Catalans a temps d&rsquo;encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El diumenge abans de sant Joan se celebra l&rsquo;Aplec del Canig&oacute;, trobada que t&eacute; per finalitat pujar al cim del Canig&oacute; (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les m&eacute;s diverses contrades del nostre pa&iacute;s. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremar&agrave; dalt del cim, de la qual s&rsquo;agafar&agrave; foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpiny&agrave;.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Flama del Canig&oacute; &eacute;s rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canig&oacute; arribi i es mantingui arreu dels Pa&iuml;sos Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a s&iacute;mbol d&rsquo;esperan&ccedil;a i de germanor d&rsquo;una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de p&agrave;tria, socialment justa, pol&iacute;ticament lliure, econ&ograve;micament pr&ograve;spera i culturalment digna.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>La simbologia dels Focs de Sant Joan i la Flama del Canig&oacute;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El foc ha estat sempre un s&iacute;mbol en la vida de l&rsquo;home. Els pobladors primitius dels pa&iuml;sos mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc, mitjan&ccedil;ant cultes i celebracions. Precisament, una d&rsquo;aquestes celebracions ancestrals ha estat transmesa de generaci&oacute; en generaci&oacute;, durant segles, i ha arribat fins avui, amb lleus canvis de simbolisme i dedicaci&oacute;. Es tracta de la celebraci&oacute; del solstici d&rsquo;estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit m&eacute;s curta de l&rsquo;any, &eacute;s a dir, l&rsquo;entrada en la seva &egrave;poca m&eacute;s c&agrave;lida. Despr&eacute;s d&rsquo;uns quants segles, la celebraci&oacute; del solstici es transform&agrave; en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions i uns dels costums m&eacute;s notables de la comunitat catalana.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>El foc s&rsquo;est&eacute;n pels Pa&iuml;sos Catalans<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Fa molts segles que aquesta celebraci&oacute; -la vetlla, matinada i dia de Sant Joan-, a base de fogueres o falles, abasta geogr&agrave;ficament totes les comarques dels Pa&iuml;sos Catalans, des de les Corberes, m&eacute;s enll&agrave; dels Pirineus, fins al sud del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i des de les terres entrades a l&rsquo;Arag&oacute; fins a les Illes del mar Balear.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Les pr&agrave;ctiques al voltant del foc<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquesta diada ha donat lloc a un gran nombre de pr&agrave;ctiques i creences de caire m&agrave;gic, que prenen vig&egrave;ncia la nit i la matinada de Sant Joan: pactes; l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;unes herbes determinades; dites; danses, can&ccedil;ons i versets; pr&agrave;ctiques al voltant del foc o damunt les seves cendres; peticions i desigs; invocacions i conjurs; l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;una aigua concreta i de la rosada; menjars diversos -les coques i altres dol&ccedil;os-; vins i licors; ofrenes, cerim&ograve;nies profanes i religioses com processons i comparses; oracions; aplecs; juguesques; i una gran diversitat de fogueres.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La celebraci&oacute; dels Focs de Sant Joan ha tingut de sempre un car&agrave;cter social, col&middot;lectiu i cerimoni&oacute;s; d&rsquo;aqu&iacute; ve que hagin mantingut la seva vig&egrave;ncia i actualitat, enmig de les vicissituds del nostre poble al llarg de la seva hist&ograve;ria. Per&ograve; el que ha salvat aquest i molts altres costums ha estat l&rsquo;arrelament en moltes fam&iacute;lies, les quals han fet sobreviure multitud de costums, tot i les invasions i les prohibicions d&rsquo;activitats col&middot;lectives.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>El foc al llarg de la hist&ograve;ria<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Trobem ja tradicions ben arrelades amb l&rsquo;arribada dels primers dominadors: els romans troben a les nostres terres comunitats amb vida urbana, alfabet, moneda i &uacute;s corrent del ferro, amb costums propis tamb&eacute; i celebracions com la del solstici d&rsquo;estiu, i inicien un proc&eacute;s de romanitzaci&oacute; que no es manifesta plenament fins a l&rsquo;any 500 de la nostra era, en que s&oacute;n menys presents els costums del poble.<\/p>\n<p>L&rsquo;any 680, el Concili de Constantinoble decreta la prohibici&oacute; de totes les pr&agrave;ctiques i supersticions paganes i, amb elles, els focs primitius del solstici d&rsquo;estiu. El poble no va acatar, tanmateix, les ordres donades en aquest sentit i va continuar fent les seves fogueres. Aquesta tossuderia del poble va ser, precisament, el que va provocar la modificaci&oacute; del caire pag&agrave; de la festa per donar-li un sentit religi&oacute;s.<\/p>\n<p>L&rsquo;any 717, quan la irrupci&oacute; dels sarra&iuml;ns per les nostres terres, als indrets on eren mal rebuts, aquests deixaven fer i practicar les creences i costums populars. Aix&iacute; &eacute;s com els nostres focs van poder continuar celebrant-se, sovint amb la participaci&oacute; fins i tot dels mateixos sarra&iuml;ns. Hi ha una can&ccedil;&oacute; que encara es cantava als inicis del segle XX, i que diu que tots plegats celebren aquesta gran diada:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Lo dia de Sant Joan<br \/>&eacute;s dia d&rsquo;alegria,<br \/>fan festa els cristians<br \/>i els moros de moreria.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Durant l&rsquo;edat mitjana, doncs, els Focs de Sant Joan continuen celebrant-se i els seus grans impulsors van ser els gremis. Amb la incorporaci&oacute; de la Catalunya Nord &ndash;els antics comtats de Rossell&oacute; i Cerdanya- a l&rsquo;estat franc&egrave;s el 1659, els Focs de Sant Joan prenen el caire de senyal d&rsquo;identitat catalana que han continuat mantenint fins al dia d&rsquo;avui.<\/p>\n<p>L&rsquo;ocupaci&oacute; de la resta dels Pa&iuml;sos Catalans per les tropes francocastellanes de Felip V (1707 al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, 1714 al Principat i 1715 a les Illes) comporta, juntament amb l&rsquo;abolici&oacute; de les institucions d&rsquo;autogovern i la prohibici&oacute; de l&rsquo;&uacute;s p&uacute;blic de la llengua, la marginaci&oacute; total de les nostres tradicions i els nostres costums; aquestes, doncs, s&oacute;n prohibides p&uacute;blicament, i amb elles tots els seus organitzadors. Una altra vegada els homes del camp salven no sols els costums relacionats amb els focs, sin&oacute; moltes<br \/>m&eacute;s tradicions i costums.<\/p>\n<p>El 1760, vuit homes representatius o regidors, com a delegats de les ciutats principals dels antics regnes de Catalunya, Arag&oacute;, Mallorca i Val&egrave;ncia, presenten al rei Carles III el &ldquo;Memorial de greuges&rdquo;. En la queixa exposen col&middot;lectivament que molts funcionaris destacats en els anomenats regnes violaven els costums m&eacute;s lloables i les ordenances, i introduint cada cop m&eacute;s costums estrangers i perniciosos. Reclamaven tamb&eacute; el dret de tornar a establir els gremis i d&rsquo;aprovar-ne les ordenances. L&rsquo;any seg&uuml;ent, al Principat, el capit&agrave; general marqu&egrave;s de la Mina comen&ccedil;&agrave; a autoritzar les festes populars, i es van tornar a celebrar les falles o Focs de Sant Joan.<\/p>\n<p>Amb l&rsquo;entrada al segle XIX, s&rsquo;inicia la recuperaci&oacute;, sobretot amb l&rsquo;acci&oacute; posterior de la Renaixen&ccedil;a, i es produeix un retrobament entre el camp i les viles i ciutats a la recerca patri&ograve;tica de les arrels del nostre Poble.<\/p>\n<p>El 1885, moss&egrave;n Cinto Verdaguer canta els focs i els fallaires en el seu poema Canig&oacute;. Els focs s&oacute;n enaltits tamb&eacute; per altres poetes nostres, com Maragall, Girbal i Jaume, Duran, Tortajada i Garc&eacute;s, entre altres.<\/p>\n<p>Amb l&rsquo;Estatut d&rsquo;autonomia, el 1933, excursionistes, estudiants i molts altres ciutadans donen sentit de comunitat als Focs de Sant Joan, i encenen fogueres a totes les viles i muntanyes de les nostres terres, com a senyal d&rsquo;inici del retrobament d&rsquo;una comunitat. Acabada, per&ograve;, la Guerra d&rsquo;Espanya, el 1939, torna a produir-se un replegament en tot el que ens identifica com a poble, i amb prou feines s&oacute;n permeses aquelles tradicions i costums que no portin problemes, &eacute;s a dir, les m&eacute;s buides de contingut. Aix&iacute;, els Focs de Sant Joan es converteixen en l&rsquo;ocasi&oacute; anual de cremar fustots i trastos vells, i la revetlla, o b&eacute; es fa en la intimitat familiar, o b&eacute; resulta mancada de contingut c&iacute;vic i cultural.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Extret d&#8217;elgarrotxi.cat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Concert per la Llibertat ser\u00e0 una demostraci\u00f3 c\u00edvica per dir que volem ser lliures per decidir el nostre futu<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1764],"post_project":[],"class_list":["post-6367","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-garrotxa"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v28.0 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot - \u00d2mnium Cultural<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"eduard.nadal@whads.com\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"eduard.nadal@whads.com\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/92dc7c4963acfbe484fb60f5bf2e924c\"},\"headline\":\"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot\",\"datePublished\":\"2013-06-25T00:00:00+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/\"},\"wordCount\":1826,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"articleSection\":[\"Uncategorized @oc\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/\",\"name\":\"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot - \u00d2mnium Cultural\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#website\"},\"datePublished\":\"2013-06-25T00:00:00+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/\",\"name\":\"\u00d2mnium Cultural\",\"description\":\"Llengua Cultura Pa\u00eds\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#organization\",\"name\":\"\u00d2mnium Cultural\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2019\\\/06\\\/01112517\\\/cropped-omnium_logo-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/cdn.omnium.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2019\\\/06\\\/01112517\\\/cropped-omnium_logo-1.png\",\"width\":1213,\"height\":262,\"caption\":\"\u00d2mnium Cultural\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/omniumcultural\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/omnium\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/omniumcultural\\\/\",\"https:\\\/\\\/www.youtube.com\\\/user\\\/omniumcultural\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.omnium.cat\\\/ca\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/92dc7c4963acfbe484fb60f5bf2e924c\",\"name\":\"eduard.nadal@whads.com\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c683b4f4d46c786c30fc67faa017bf0582bba4180ebb607c7cdc9659cf4980a8?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c683b4f4d46c786c30fc67faa017bf0582bba4180ebb607c7cdc9659cf4980a8?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c683b4f4d46c786c30fc67faa017bf0582bba4180ebb607c7cdc9659cf4980a8?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"eduard.nadal@whads.com\"},\"sameAs\":[\"http:\\\/\\\/www.whads.com\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot - \u00d2mnium Cultural","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/","twitter_misc":{"Escrit per":"eduard.nadal@whads.com","Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/"},"author":{"name":"eduard.nadal@whads.com","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/person\/92dc7c4963acfbe484fb60f5bf2e924c"},"headline":"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot","datePublished":"2013-06-25T00:00:00+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/"},"wordCount":1826,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#organization"},"articleSection":["Uncategorized @oc"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/","url":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/","name":"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot - \u00d2mnium Cultural","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#website"},"datePublished":"2013-06-25T00:00:00+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/la-flama-del-canigo-arriba-a-olot\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La flama del Canig\u00f3, arriba a Olot"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/","name":"\u00d2mnium Cultural","description":"Llengua Cultura Pa\u00eds","publisher":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#organization","name":"\u00d2mnium Cultural","url":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/01112517\/cropped-omnium_logo-1.png","contentUrl":"https:\/\/cdn.omnium.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/01112517\/cropped-omnium_logo-1.png","width":1213,"height":262,"caption":"\u00d2mnium Cultural"},"image":{"@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/omniumcultural","https:\/\/x.com\/omnium","https:\/\/www.instagram.com\/omniumcultural\/","https:\/\/www.youtube.com\/user\/omniumcultural"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/#\/schema\/person\/92dc7c4963acfbe484fb60f5bf2e924c","name":"eduard.nadal@whads.com","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c683b4f4d46c786c30fc67faa017bf0582bba4180ebb607c7cdc9659cf4980a8?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c683b4f4d46c786c30fc67faa017bf0582bba4180ebb607c7cdc9659cf4980a8?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c683b4f4d46c786c30fc67faa017bf0582bba4180ebb607c7cdc9659cf4980a8?s=96&d=mm&r=g","caption":"eduard.nadal@whads.com"},"sameAs":["http:\/\/www.whads.com"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6367","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6367"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6367\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6367"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6367"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6367"},{"taxonomy":"post_headquarter","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_headquarter?post=6367"},{"taxonomy":"post_project","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_project?post=6367"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}