El passat 16 d\u2019octubre es va celebrar el segon dels seminaris de les jornades Q\u00fcestions d\u2019estat, corresponent a l\u2019\u00e0mbit d\u2019educaci\u00f3. A mode d\u2019introducci\u00f3, el ponent va constatar que en els darrers anys, l\u2019Estat espanyol no deixava gaireb\u00e9 escletxes per a l\u2019autogovern educatiu de Catalunya.<\/p>\n
Aix\u00f2 contrasta amb els primers anys del postfranquisme, en els quals es va poder avan\u00e7ar de manera molt aut\u00f2noma, per exemple, en la q\u00fcesti\u00f3 dels continguts. Per\u00f2 darrerament, la legislaci\u00f3 educativa espanyola incideix cada vegada m\u00e9s i aix\u00f2 fa que la sortida de l\u2019estat propi es presenti com una manera de recuperar aquesta capacitat de dissenyar, des de Catalunya, el propi sistema educatiu.<\/p>\n
Tot seguit, els participants es van organitzar en tres grups de debat. El primer d\u2019ells, dinamitzat pel mateix Mart\u00ed Teixid\u00f3, va abordar la \u201cFonamentaci\u00f3 cient\u00edfica i la participaci\u00f3 social en l\u2019educaci\u00f3\u201d; el segon grup va tractar els aspectes de \u201cLlengua, cultura i pa\u00eds\u201d en l\u2019\u00e0mbit educatiu, i va comptar amb la dinamitzaci\u00f3 de Gl\u00f2ria Bordons; el tercer grup, a c\u00e0rrec de Miquel Mart\u00ednez, va ser l\u2019encarregat de debatre sobre \u201cEl mestre, el professor i els professionals de l\u2019educaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
Despr\u00e9s del treball en grups, es va fer una posada en com\u00fa i novament un debat, per tal d\u2019avan\u00e7ar en l\u2019elaboraci\u00f3 de les Reflexions per al pa\u00eds del futur que ens plantegem des d\u2019\u00d2mnium i l\u2019IEC.<\/p>\n