Avui em toca la dif\u00edcil tasca de presentar el poemari Derelictes de David Figueres.<\/p>\n
Tasca complicada no perqu\u00e8 no s’ho valgui, \u00e9s premi Miquel Mart\u00ed i Pol, sin\u00f3 perqu\u00e8 amb el David hem estat amics tota la vida, des de la tendra inf\u00e0ncia, i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que l’amistat i la relaci\u00f3 entre els Figueres i la meva fam\u00edlia es remunta a unes quantes generacions.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, entro en mat\u00e8ria que per aix\u00f2 em paguen.<\/p>\n
Un derelicte \u00e9s una nau abandonada que va a la deriva, l’analogia entre aquesta embarcaci\u00f3 sense rumb i qualsevol catal\u00e0 que viu aquest primer tram del segle XXI \u00e9s clara, els corrents que ens menen s\u00f3n molt forts per\u00f2 malgrat tot, i contra tot pron\u00f2stic, continuem surant.<\/p>\n
El llibre s’estructura en cinc apartats, el primer \u201cEl temps que pesa\u201d,tal com va dir un dia Casasses d’un poemari seu, \u00e9s una catedral g\u00f2tica. T\u00e9 una estructura i una solidesa plena d’aire i de llum. El poeta \u00e9s alhora constructor i espectador d’aquesta catedral, la catedral ha estat feta per ell per\u00f2 no nom\u00e9s en ell recau la responsabilitat, el temps, l’her\u00e8ncia cultural, familiar, vivencial han fet l’edifici tal com \u00e9s i el poeta es meravella del que basteix. El passat ha condicionat la forma de fer la catedral i el poeta, el constructor, ha d’acabar la catedral, posar la clau de volta de manera que la tanqui, que la doni per acabada, per\u00f2 alhora satisfent l’entorn i alhora a ell mateix.<\/p>\n
Kilimanjaro<\/em><\/strong> seria la nau central d’aquesta catedral.<\/p>\n Pla\u00e7a Major<\/strong><\/em> i Pla\u00e7a del Castell<\/strong><\/em> les naus laterals, tot i que aquesta segona \u00e9s situada a la solana.<\/p>\n A trav\u00e9s de l’escriptura, el poeta ha endre\u00e7at les emocions, no se n’amaga, no s\u00f3n artefactes as\u00e8ptics. La forma no \u00e9s molt complicada, tampoc popular, la majoria s\u00f3n decas\u00edl\u00b7labs sense rima.<\/p>\n Aix\u00f2 ens porta uns poemes molt ferraterians que serien les absidioles de la catedral. Certeses<\/em><\/strong>, Aquesta neu que cau<\/strong><\/em> , i El temps que pesa<\/em><\/strong>.<\/p>\n La nau t\u00e9 Fruitera<\/strong><\/em> i Detalls del jard\u00ed<\/strong><\/em>, de contraforts que equilibren els pesos que tenen el present i el passat.<\/p>\n I Derelictes<\/strong><\/em> \u00e9s la rosassa d’aquesta catedral, i amb els que segueixen s\u00f3n vitralls, imatges contemplatives del pas del temps. Les catedrals s\u00f3n testimonis del passat, desdoblament poeta i persona<\/p>\n Cometre hiverns<\/strong><\/p>\n \u00c9s un recull m\u00e9s herm\u00e8tic, urb\u00e0, nocturn,,, Les llargues subordinades fan efectes de llums intermitents, com de la llum que fan els fanals quan passem en cotxe. \u201cPalpejos de mil sols intermitents\u201d del poema Poblenou<\/em><\/strong>.<\/p>\n S\u00f3n poemes dits a la segona persona del singular, com un murmuri a cau d’orella tornant a casa de matinada, La nit \u00e9s confusi\u00f3 i alhora \u00e9s seductora. Dins el caos s’intueix que hi ha el llevat d’alguna cosa.<\/p>\n El poema central Cometre hiverns<\/em><\/strong> \u00e9s aix\u00f2, herm\u00e8tic i fosc per\u00f2 s’aferra a la llum que encara s’irradia.:<\/p>\n \u201cNo som estels ni fars<\/p>\n i hem estirat tots dos<\/p>\n aquest llast de la nit<\/p>\n El flam \u00e9s encara viu\u201d<\/p>\n Hi ha una guerra entre la llum i la nit, cadasc\u00fa que les interpreti com vulgui. No sabem fins a quin punt cada concepte \u00e9s positiu o negatiu:<\/p>\n \u201cNo vull fer-me buidor<\/p>\n ni silent bistur\u00ed<\/p>\n autopsiant la nit\u201d diu a CSI<\/em><\/strong><\/p>\n \u201cHaur\u00edem fugit de la llum\u201d a Projecte d’Odissea<\/em><\/strong><\/p>\n \u201cCorrompudes les ombres<\/p>\n totes eren id\u00e8ntiques\u201d a Ring rang rung<\/strong><\/em><\/p>\n \nGERANIS<\/p>\n Poemes sobre el fet d’escriure. Optimistes, primaverals. Promeses<\/strong> n’\u00e9s el central i G\u00e8nesi fa de p\u00f2rtic a la secci\u00f3.<\/p>\n Fins i tot hi ha refer\u00e8ncies a diversos autors i poemes, com a l’arxiconegut albatros de Baudelaire, Edward E Cummings, Yeats o Wallace Stevens.<\/p>\n Ara passo a l’\u00faltima secci\u00f3 i deixo pel final la pen\u00faltima, Montsant<\/em>, que nom\u00e9s t\u00e9 un poema, Ara que escric<\/strong> aix\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un poema d’esperan\u00e7a, de futur, de fam\u00edlia, perqu\u00e8 el futur \u00e9s la demografia i per tant la fam\u00edlia. Aix\u00f2 fa de contrap\u00e8s a la dura secci\u00f3:<\/p>\n SOM ELFOC<\/p>\n Tornem a la foscor, la de la mort. El poema Som el foc<\/em><\/strong> \u00e9s gaireb\u00e9 tan terrible com la vida real, una vertadera revolta contra el dest\u00ed. Jard\u00ed de Tanhatos en canvi \u00e9s l’acceptaci\u00f3. Per\u00f2 ja que som a \u00d2mnium i immersos en el proc\u00e9s que estem deixeu-me acabar amb un poema, que tot i que parla del que parla, ens deixa entreveure una llum, altra vegada. \u00c9s un sonet dedicat a Llu\u00eds Maria Xirinacs: del Desert a l’ombra<\/strong><\/em>.<\/p>\n Antoni Veciana<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Transcripci\u00f3 de la intervenci\u00f3 d’Antoni Veciana durant la presentaci\u00f3 del llibre de poemes Derelictes de David Figueres.<\/p>\n","protected":false},"author":61,"featured_media":7336,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"post_headquarter":[1761],"post_project":[],"class_list":["post-7335","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","post_headquarter-baix-camp"],"acf":[],"yoast_head":"\n