{"id":8135,"date":"2014-05-09T10:07:24","date_gmt":"2014-05-09T08:07:24","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/liec-i-omnium-lliuren-al-parlament-el-document-questions-destat-reflexions-per-al-pais-del-futur\/"},"modified":"2018-06-22T12:12:41","modified_gmt":"2018-06-22T10:12:41","slug":"liec-i-omnium-lliuren-al-parlament-el-document-questions-destat-reflexions-per-al-pais-del-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/liec-i-omnium-lliuren-al-parlament-el-document-questions-destat-reflexions-per-al-pais-del-futur\/","title":{"rendered":"L\u2019IEC i \u00d2mnium lliuren al Parlament el document “Q\u00fcestions d\u2019estat. Reflexions per al pa\u00eds del futur”"},"content":{"rendered":"
Quines són les qüestions principals que s’ha de plantejar Catalunya davant l’eventual creació d’un nou estat? Respondre a aquesta pregunta ha estat l’objectiu del procés de debat promogut per l’IEC i Òmnium Cultural en el darrer any, que s’ha concretat en la celebració de sis debats i sis seminaris<\/a>, en què han participat més d’un centenar d’intel·lectuals i acadèmics de diferents àmbits.<\/p>\n

El resultat és el document “Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur<\/a>“, que avui s’ha lliurat al Parlament de Catalunya i amb el qual les dues entitats volen col·laborar en aquesta reflexió col·lectiva que ha de permetre construir el país que els catalans decideixin.
\n 
\n“Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur” suposa una aportació molt interessant a aquest debat i ofereix una perspectiva acadèmica sobre els principals reptes que té plantejats Catalunya, centrats en sis grans àmbits: política, economia, llengua, educació, cultura i ciència.<\/p>\n

La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, ha destacat que “una de les conclusions que apuntem és que la constitució de l’estat català estarà molt marcada per si hi ha cooperació amb les institucions espanyoles o no”. Per exemple, “en l’àmbit econòmic, tant a les institucions espanyoles com europees els interessa que aquest procés es faci cooperant perquè els catalans puguin assumir part del deute espanyol”.
\n 
\nPer la seva banda, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, ha destacat que “l’objectiu final del document «Qüestions d’estat» és que el Parlament, el Govern o qui sigui tingui eines al seu abast per poder decidir si, en un determinat moment, cal adoptar una o altra política”.<\/p>\n

Amb aquestes reflexions i propostes, l’Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural, des de l’acadèmia i des de l’activisme cívic, volen contribuir a la construcció d’una democràcia moderna i de qualitat que millori el futur de tots els catalans.<\/p>\n

\n\tResum de les conclusions <\/span><\/h3>\n

\nSocietat i política<\/strong>
\nEs planteja que la possibilitat d’aconseguir un estat propi és una oportunitat per repensar el funcionament del nostre sistema polític, amb la voluntat de millorar el rendiment de les seves institucions. Caldria repensar l’estat del benestar, l’avenç més significatiu en matèria de justícia social, perquè els seus objectius continuïn vigents.
\n 
\nPer exemple, per millorar el funcionament de l’acció política es proposa:
\n– Sense renunciar als mecanismes propis de la democràcia representativa, augmentar el màxim nombre de mecanismes de democràcia directa.
\n– Disposar d’una llei electoral que tingui per objectiu principal millorar la qualitat de la representació parlamentària.
\n– Buscar un equilibri entre el creixement econòmic i un repartiment més just de la riquesa que permeti la cohesió social i que redueixi les creixents desigualtats socials.
\n 
\nEconomia<\/strong>
\nEs reflexiona sobre tres aspectes cabdals que necessàriament haurà d’abordar Catalunya en un escenari d’independència: el tributari, el de les estructures financeres i el de les estructures de comerç internacional. Les dificultats del procés de transició cap a la independència dependran, en part, de si aquest procés es fa amb la cooperació de les institucions espanyoles o sense.
\n 
\nPer exemple, en l’àmbit financer es destaca que:
\n– El fet que la UE (i molts bancs europeus) pugui veure que l’Estat espanyol no serà capaç de retornar sol (sense Catalunya) el deute que ha contret, pot forçar que aquest es vegi obligat a proposar de compartir-lo amb Catalunya. Assumint aquesta obligació, Catalunya passaria a formar part de la UE.
\n– És necessari que Catalunya creï les tres agències o institucions de supervisió bancària, de regulació i supervisió del mercat de valors i de les empreses de valors, i la d’assegurances.
\n– Cal decidir quina política monetària s’adopta: una moneda i una política monetària pròpies, ser membre de l’Eurosistema o optar per l’euro com a moneda oficial sense ser membre de l’Eurosistema. L’informe en valora els avantatges i els inconvenients.
\n 
\nLlengua<\/strong>
\nEls debats han girat entorn d’una idea central: el plurilingüisme equitatiu ha de regir en una Catalunya sobirana, que ha d’assegurar un futur de plenitud a les seves llengües nacionals històriques, el català i l’occità aranès.
\n 
\n– El català ha de ser la llengua d’ús institucional i la llengua pública comuna del nou Estat.
\n– L’occità aranès ha de ser la llengua d’ús en les institucions araneses, la llengua de relació amb les institucions generals i la llengua comuna pública a l’Aran.
\n– El reconeixement del castellà ha de garantir la disponibilitat del seu ús en la relació amb les entitats públiques i privades.
\n– En cas que es mantingui la consideració de “llengües oficials”, el català i l’aranès haurien de tenir aquest reconeixement. Mantenir l’oficialitat del castellà reclamaria l’adopció de polítiques que assegurin la plenitud de l’ús del català en les relacions socioeconòmiques, culturals i socials.
\n– Seria exigible el principi de reciprocitat de tracte entre l’estatus del castellà en el futur Estat català i l’estatus del català als territoris que restessin dins d’Espanya.
\n– Cal un reconeixement igualitari del català en tots els organismes internacionals en què es pugui inscriure una futura Catalunya sobirana.
\n 
\n 
\nEducació<\/strong>
\nEls experts coincideixen que és indubtablement una qüestió d’estat que afecta tots els ciutadans. Cal partir de principis fonamentats amb coneixement científic i acordar-ne les finalitats amb la màxima participació social per tal de garantir-ne la continuïtat amb independència de majories polítiques.
\n 
\n– La decisió política ha de ser clara i breu, amb grans directrius i sense excessos de concreció, ja que els excessos normatius han provocat la manca de confiança del professorat.
\n– El mestre i el professor s’han de caracteritzar per la cultura àmplia (llengua, ciència, humanitats i tecnologies) i l’entusiasme pel coneixement que transmeten a l’alumne.
\n– Les universitats, ben coordinades, han de garantir la formació acadèmica i professionalitzadora amb professors doctors i també amb professionals en exercici i amb pràctica acreditada.
\n– La pedagogia ha d’aportar sistemes d’eficàcia provada i s’ha de fonamentar en les evidències que aporten les ciències de l’educació. És necessari un extens període de pràctica al costat d’un tutor i iniciar-se en l’avaluació en totes les seves formes: d’alumnes, de professorat i de centres.
\n– L’aprenentatge de la llengua catalana com a llengua comuna s’ha de garantir a tota la població, així com la competència plurilingüe, que el professorat ha d’impulsar essent competent en les tres llengües: català, castellà i anglès.
\n 
\nCultura<\/strong>
\nEs destaca que la cultura catalana ha de ser central en la construcció del país, ha de ser l’eix de l’obra d’estat, i la llengua catalana, la principal generadora de cultura. Caldria:
\n 
\n– Ordenar tot el «patrimoni digital» literari i escrit i gestionar una consulta única i compartida de tota la documentació conservada als arxius i biblioteques.
\n– Dibuixar un mapa de les distintes estructures culturals i de la seva articulació i crear la base de dades del patrimoni artístic del país.
\n– Establir quin patrimoni artístic i arquitectònic cal preservar i quin cal adquirir.
\n– Aconseguir una regeneració profunda de l’Administració, amb la finalitat que els gestors administratius siguin professionals del sector. D’aquesta manera, es podrà assegurar que qui pren les decisions sigui un bon coneixedor de la matèria que administra.
\n– Legislar una política competent de mecenatge, així com establir pactes concrets amb els distints sectors culturals per mitjà de les entitats articuladores.
\n– Fer lleis contra la pirateria dels productes culturals, crear una nova legislació per als creadors i configurar l’estatut de l’artista i del creador, que també prevegi la seva vida laboral i la jubilació.
\n 
\n 
\nCiència<\/strong>
\nL’objectiu ha de ser tenir un país preparat per poder comptar amb el coneixement, la recerca, la formació d’alt nivell i la innovació tecnològica com a puntals. La universitat és el focus del coneixement: hem de voler la millor universitat possible, tant per a la formació de les noves generacions com per a la producció de coneixement. Cal repensar el concepte d’universitat.
\n 
\n– Cal que la universitat assumeixi el seu paper essencial no solament en formació, sinó també en recerca. Des de les institucions s’ha d’incentivar la recerca, incloent-la en el finançament de les universitats.
\n– Un punt essencial és el canvi en el model de governança i de govern intern. Cal que els objectius de les universitats deixin de ser definits internament i que es defineixin segons els reptes científics, tècnics i socials que es presenten a cada època.
\n– Els centres de recerca catalans s’han de situar tots en primera línia internacional i han d’establir uns lligams més forts amb les universitats.
\n– Cal que hi hagi molta més transferència del món acadèmic al món productiu.
\n– Cal estar amatents a les implicacions socials de la ciència: cuidar les vocacions científiques, permetre als joves entrar als laboratoris, tenir més implicació social i cuidar la difusió de la ciència.<\/p>\n

<\/p>\n

\n\t <\/div>\n