{"id":8883,"date":"2014-09-10T13:28:09","date_gmt":"2014-09-10T11:28:09","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/salvador-cardus-explica-la-voluntat-dels-catalans-de-ser-una-nacio\/"},"modified":"2014-09-10T13:28:09","modified_gmt":"2014-09-10T11:28:09","slug":"salvador-cardus-explica-la-voluntat-dels-catalans-de-ser-una-nacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/salvador-cardus-explica-la-voluntat-dels-catalans-de-ser-una-nacio\/","title":{"rendered":"Salvador Card\u00fas explica la voluntat dels catalans de ser una naci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\n\tAquest acte, organitzat per l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 i \u00d2mnium, va ser presidit per l\u2019Alcalde, Joan Mora, i el president d\u2019\u00d2mnium Matar\u00f3-Maresme, Toni Pous, i va comptar amb un gran n\u00famero de persones, que no nom\u00e9s van omplir el sal\u00f3 de sessions, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019entrada de l\u2019Ajuntament, on es va instal\u00b7lar una pantalla. <\/o:p><\/span><\/p>\n

Al llarg de la confer\u00e8ncia, que portava per t\u00edtol \u201cEl ser i el voler d\u2019una naci\u00f3\u201d, Card\u00fas va explicar per qu\u00e8 els catalans hem passat de ser una naci\u00f3 a voler-ne ser una. \u201cDurant les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019han anat succeint uns fets que, segons com, han fet que sembl\u00e9s que an\u00e0vem enrere. Els catalans hem tingut diversos moments en qu\u00e8 afirm\u00e0vem que \u00e9rem una naci\u00f3. Ara volem ser-ho\u201d. Card\u00fas, doncs, es va preguntar si \u201csom o no una naci\u00f3\u201d. \u201cRes \u00e9s determinant per definir si som o no som una naci\u00f3. Hi ha trets que poden distingir una naci\u00f3: la hist\u00f2ria diferenciada, una llengua, un territori delimitat… per\u00f2 aquests trets no s\u00f3n definitius ni \u00fanics. Tamb\u00e9 hi hem de sumar interessos econ\u00f2mics, pol\u00edtics, la consci\u00e8ncia popular i les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques\u201d. <\/o:p><\/span><\/p>\n

El conferenciant ha donat diversos motius pels quals molts catalans han compartit aquest sentiment de pa\u00eds. La Generalitat, per exemple, ha afavorit de manera decisiva la identificaci\u00f3 dels ciutadans de Catalunya amb el seu propi pa\u00eds, amb la creaci\u00f3 dels mossos d\u2019esquadra, els hospitals gestionats per nosaltres mateixos, l\u2019aparici\u00f3 de la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 en catal\u00e0, i, sobretot, el model educatiu catal\u00e0. <\/o:p><\/span><\/p>\n

D\u2019altra banda, un dels moments que, segons Card\u00fas, ha estat determinant perqu\u00e8 la societat civil prengui aquesta consci\u00e8ncia de voler ser una naci\u00f3 va ser a l\u2019any 2006, amb el que va qualificar com a frac\u00e0s de la reforma de l\u2019Estatut: \u201cno es va aconseguir res del que l\u2019estatut volia aconseguir\u201d. A partir d\u2019aquests fets van comen\u00e7ar a generar-se les consultes que, \u201cmalgrat no tenir rellev\u00e0ncia jur\u00eddica ni pol\u00edtica, van contribuir a l’empoderament de la societat civil\u201d. Perqu\u00e8, d\u2019acord amb les seves paraules, \u201cno serveix de res ser una naci\u00f3 si no s\u2019exerceix com a tal\u201d. <\/o:p><\/span><\/p>\n

Tots aquests factors han anat evolucionant cap a la voluntat majorit\u00e0ria del poble catal\u00e0, que demana la independ\u00e8ncia tot i no molts no ser independentistes. Card\u00fas va destacar, a m\u00e9s, que aquest nou independentisme \u201cja no es construeix sobre la base de l\u2019antiespanyolisme, sin\u00f3 sobre la voluntat d’internacionalitzaci\u00f3 i de construir ponts de relaci\u00f3 amb Espanya:  no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de divisi\u00f3 o fronteres.\u201d.<\/o:p><\/span><\/p>\n

Card\u00fas va acabar la confer\u00e8ncia citant alguns soci\u00f2legs que expliquen que \u201ctot proc\u00e9s de separaci\u00f3 s’ hauria de fer amb pau i amor. Deslliga’t amb amor per\u00f2 resta connectat\u201d. Aquests principis s\u00f3n els que s’haurien de seguir en el nostre proc\u00e9s, tamb\u00e9. <\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/div>\n