{"id":9323,"date":"2014-11-20T17:14:01","date_gmt":"2014-11-20T15:14:01","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/els-altres-catalans-a-torreforta\/"},"modified":"2014-11-20T17:14:01","modified_gmt":"2014-11-20T15:14:01","slug":"els-altres-catalans-a-torreforta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/els-altres-catalans-a-torreforta\/","title":{"rendered":"“Els altres catalans” a Torreforta"},"content":{"rendered":"
“Cr\u00f2nica extreta de la Revista Fet a Tarragona”<\/p>\n
\tQuan era un marrec, Jordi Santolaria<\/span><\/span>, ve\u00ed del barri de Torreforta<\/span><\/span>, passava molts dissabtes al Cl\u00e0ssic Cinema<\/span><\/span>\u2014va funcionar des de 1961 fins als anys vuitanta\u2014, ubicat al carrer Prades<\/span><\/span>. Pagant 50 pessetes podia visionar-hi dues pel\u00b7l\u00edcules. Hi projectaven els mateixos films que al Cinema Coliseum. El Jordi, que es va forjar al barri, i que, despr\u00e9s de residir uns anys al centre de la ciutat, va tornar a viure a Torreforta, \u00e9s el guia de la ruta Candel<\/span><\/span>, organitzada per \u00d2mnium Cultural del Tarragon\u00e8s, la Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica, la Biblioteca P\u00fablica de Tarragona, la Biblioteca de Torreforta i el Centre de Formaci\u00f3 d\u2019Adults Tarragona, de Riu Clar. Ell, coneixedor de primera m\u00e0 de l\u2019evoluci\u00f3 del barri\u2014<\/span>del qual ha anat recopilant informaci\u00f3 i fotografies hist\u00f2riques\u2014, <\/span>ens condueix per diversos indrets, des de la Torre Forta, antiga torre de guaita, del segle XVI<\/span><\/span>, que d\u00f3na nom al barri, fins a les emblem\u00e0tiques Cases Baixes<\/span><\/span>.<\/p>\n <\/span><\/p>\n L\u2019acte s\u2019emmarca en la celebraci\u00f3 de l\u2019Any Candel a Tarragona<\/span><\/span>, aprofitant que es commemora el cinquant\u00e8 aniversari de la publicaci\u00f3 d\u2019Els altres catalans<\/i> (1964), obra c\u00e8lebre de l\u2019escriptor Paco Candel<\/span><\/span> (1925-2007)<\/span><\/span>. En el llibre, que va ser v\u00edctima de la censura franquista, Candel va descriure amb cruesa les condicions paup\u00e8rrimes en qu\u00e8 vivien ve\u00efns de barris barcelonins com Can Tunis, la Trinitat o Verdum. Els seus habitants, majorit\u00e0riament provinents d\u2019altres zones de l\u2019Estat, eren \u201cels altres catalans\u201d: els arraconats, els ignorats, valorats com a simple for\u00e7a de treball.<\/p>\n <\/span><\/p>\n La ruta crea el paral\u00b7lelisme entre la situaci\u00f3 que denuncia Candel a Barcelona i la hist\u00f2ria del barri de Torreforta. \u201cDes del comen\u00e7ament, Torreforta es va concebre com a barri obrer\u201d, assevera el Jordi. Les primeres 75 cases\u2014actualment en s\u00f3n 74\u2014que s\u2019hi construiren, a partir de 1950, van ser les conegudes com les Cases Baixes<\/span><\/span>. \u201cEs tracta d\u2019habitatges de 50 metres quadrats, la hipoteca dels quals costava m\u00e9s de trenta mil pessetes; quan es va fer el lliurament de les claus, l\u2019any 1953, no hi havia ni aigua corrent<\/span><\/span>\u201c, relata. Durant la d\u00e8cada dels seixanta, amb \u201cla gran expansi\u00f3 de la qu\u00edmica<\/em>\u201d, Tarragona es va nodrir d\u2019una gran quantitat d\u2019immigrants. Tal com s\u2019explicita a 200 a\u00f1os de historia de Tarragona <\/i>(editat pel Diari de Tarragona<\/em>), entre 1966 i 1975 van arribar a la ciutat prop de 40.000 persones. Els pares del Jordi, d\u2019Osca, a Sabi\u00f1anigo estant, van llegir a la premsa que a Tarragona necessitaven m\u00e0 d\u2019obra, i van venir a viure a la ciutat. Es van instal\u00b7lar a Torreforta, concretament a les cases constru\u00efdes per l\u2019empresa Dow, l\u2019any 1966<\/span><\/span>.<\/p>\n <\/span><\/p>\n