{"id":34751,"date":"2018-06-04T17:50:51","date_gmt":"2018-06-04T15:50:51","guid":{"rendered":"http:\/\/omnium.whads.com\/activitat\/lectura-dramatitzada-el-temps-de-les-cireres\/"},"modified":"2018-06-25T10:22:55","modified_gmt":"2018-06-25T08:22:55","slug":"lectura-dramatitzada-el-temps-de-les-cireres","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.omnium.cat\/ca\/activitat\/lectura-dramatitzada-el-temps-de-les-cireres\/","title":{"rendered":"Lectura dramatitzada “El temps de les cireres”"},"content":{"rendered":"
La Biblioteca Pública de Tarragona junt amb la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització Lingüística, l’Escola Oficial d’Idiomes i Òmnium Cultural recordem Montserrat Roig<\/strong> en un cicle que es clou amb amb aquesta activitat, i que inclourà, entre d’altres, clubs de lectura i lectura fàcil, lectures i altres actes, que tindran lloc fins al mes de desembre <\/p>\n Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop i de la periodista i feminista Albina Fransitorra va créixer en un ambient familiar de lletraferits de l’eixample barceloní. Llienciada en Filosofia i Lletres (1968), és autora d’èxit i destaca pel seu compromís amb la cultura catalana i amb el feminisme. Literàriament es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen<\/em> (Premi Víctor Català 1970), fet que li va valer la inclusió, ja el 1971, en la generació literària dels 70 d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells.<\/p>\n La seva carrera literària segueix amb la tetralogia Ramona, adéu<\/em> (1972), El temps de les cireres<\/em> (premi Sant Jordi 1976), L’hora violeta<\/em> (1980), L’òpera quotidiana<\/em> (1982), entre molts d’altres títols com la lloada novel·la La veu melodiosa<\/em> (1987), l’assaig com Digues que m’estimes encara que sigui mentida<\/em> (1991) i la única peça teatral, La Reivindicació de la senyora Clito Mestres<\/em> (1990).<\/p>\n En el camp del periodisme va atrevir-se amb tots els gèneres. S’hi va llençar gràcies a un article guanyador el 1968 a la revista Serra d’Or<\/em>, “Altres veus, els nostres àmbits<\/em>”, i posteriorment es va forjar en diverses capçaleres de l’època com la del Tele-Exprés<\/em>, Triunfo<\/em>, Destino<\/em>, entre moltes d’altres. Més endavant seguiren treballs com les 49 entrevistes a Televisió Espanyola de Personatges (1977-1978); les columnes a El Periódico de Catalunya<\/em> –amb ‘Melindros<\/em>’ entre 1984-88- i a l’Avui<\/em> –amb ‘Un pensament de sal, un pessic de pebre<\/em>’, des del 1990 fins els dos darrers dies abans de la seva mort.<\/p>\n \tUn altra important faceta és el seu periodisme d’investigació. Després de tres anys de recerca, el 1977 publicà Els Catalans als camps nazis<\/em>. Esdevingué així una de les pioneres a documentar l’existència de republicanes i republicans als camps d’extermini nazis i la mort de 6.000 persones de l’Estat Espanyol. Montserrat Roig aportà al periodisme quotidianitat i proximitat, rigor periodístic, prosa literària acurada, perspectiva de gènere.<\/p>\n