Omnium Cultural - Llengua Cultura País

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

86.760socis a tot el món

Saber-ne més

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

86.760socis a tot el món

Saber-ne més

La paciència del minotaure

La paciència del minotaure
Ivan Carbonell Iglesias
Onada Edicions SL
Ficció
Sinopsi: 

Evian passeja sol per una València tardorenca al capvespre, immers en les contradiccions d’una vida universitària que ja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert el seu amic Raimon. Uns personatges enigmàtics vénen a sacsejar el temps nebulós d’Evian: Andrea, una estudiant alemanya que coneix a la facultat; Kristal Nekone, una amiga mig eslovena de Raimon de l’ambient de la salsa, i un misteriós borratxo amb una estrella de David penjada al coll. Evian coneixerà, a més a més, el senyor Vicent Ciscar, un ancià que li descobrirà els llocs de la València de la Guerra Civil i que li parlarà d’un terrible succés de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que ha d’encaixar a través de diversos viatges, Evian arreplega a Amsterdam fragments del diari d’Anna Frank; a Cracòvia troba rastres de jueus que escaparen del gueto; a Munic descobreix la senda daurada dels herois antinazis i a Friburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia, quadres de Leonardo da Vinci a Cracòvia, fotografies de nazis de Frísia… Al final del periple, tot acaba a Ítaca, amb el minotaure enfront d’Evian, cara a cara, després de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses, Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu, ha reconstruït el fil i sap que en trencar el darrer cantó trobarà el minotaure. I potser el minotaure també l’està esperant a ell, amb els ulls espurnejants de qui ha comés el darrer assassinat pendent des dels temps del diari d’Anna Frank.

Evian passeja sol per una València tardorenca al capvespre, immers en les contradiccions d’una vida universitària que ja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert el seu amic Raimon. Uns personatges enigmàtics vénen a sacsejar el temps nebulós d’Evian: Andrea, una estudiant alemanya que coneix a la facultat; Kristal Nekone, una amiga mig eslovena de Raimon de l’ambient de la salsa, i un misteriós borratxo amb una estrella de David penjada al coll. Evian coneixerà, a més a més, el senyor Vicent Ciscar, un ancià que li descobrirà els llocs de la València de la Guerra Civil i que li parlarà d’un terrible succés de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que ha d’encaixar a través de diversos viatges, Evian arreplega a Amsterdam fragments del diari d’Anna Frank; a Cracòvia troba rastres de jueus que escaparen del gueto; a Munic descobreix la senda daurada dels herois antinazis i a Friburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia, quadres de Leonardo da Vinci a Cracòvia, fotografies de nazis de Frísia… Al final del periple, tot acaba a Ítaca, amb el minotaure enfront d’Evian, cara a cara, després de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses, Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu, ha reconstruït el fil i sap que en trencar el darrer cantó trobarà el minotaure. I potser el minotaure també l’està esperant a ell, amb els ulls espurnejants de qui ha comés el darrer assassinat pendent des dels temps del diari d’Anna Frank.