Crònica de la 4a sessió dels itineraris de lectura d’autors i autores catalans del segle XX-XXI: Carme Riera

Actualitat

Les sessions van tenir lloc els dimarts 12 i 19 de desembre.

Aquest mes de desembre, seguint el nostre itinerari d’autors /es catalanes a la Lleialtat Santsenca, la nostra professora Remei Romanos, ens ha parlat de Carme Riera. S’ha comentat la diferència tant com a escriptura, com pel que fa ideologia, entre el nostre primer autor, Pedrolo, i ella. Ell, de llenguatge més proper, més popular, i de ideologia d’esquerres, republicà i independentista, ella amb un més llenguatge més cuidat, més acadèmic i d’idees més conservadores i unionistes.

Carme Riera neix al 1948 a Barcelona, malgrat que mai ho diu, a tot arreu posa que es de Palma de Mallorca. És de pare mallorquí i mare barcelonina, ha viscut a Palma gairebé sempre i se sent molt mallorquina. Neix en plena dictadura, en una família de classe benestant. Les illes eren nacionals, la única republicana era Menorca, llavors Mallorca va tenir poca repressió, però el pare, professor de filosofia, feia moltes reunions a casa seva, conspirant contra el règim.

Carme explica com li va entrar la passió per la lectura i les lletres. De petita mai ningú li havia llegit cap conte, però quan la seva àvia Caterina li llegí per primer cop la Sonatina de Rubèn Dario, i explicà històries de la seva vida, d’amors, d’experiències viscudes a la guerra, tot va canviar. Començà a llegir tot el que podia, la biblioteca del pare n’hi havia molts, però també molts li eren prohibits, només amb l’assessorament del pare podia llegir-ne.

De jove va anar a una escola d’elit, i la sort de tenir com a professora a Aina Moll, que li posava Moustaki, Brassens… i l’assessorava amb les lectures. A la universitat es va especialitzar amb la literatura del Segle d’Or. Comença a escriure al 1974, desprès de ser mare. Jo poso per testimoni les gavines va ser un best-seller.

A 2013, entra a la “Real Academia de la Lengua” i ocupa la cadira “n”, cal destacar que en 300 anys només 10 dones han entrat a formar part d’aquesta acadèmia.
 
Ha escrit menys obres que Pedrolo, però més selectes. 13 novel·les, 25 contes, 3 guions per a ràdio i diversos assajos del Segle d’Or.
En 2015, rep el “Premio Nacional de las Letras Españolas”. Al rebre’l, comentà que “No és pel moment polític que estem vivint, perquè jo no estic a favor del procés, i  penso que tinc mèrits suficients per recollir aquest premi.”
En la seva trajectòria, ha tingut molts premis i molt reconeguts, però no és a l’Institut d’Estudis Catalans. Ella ha comentat que “potser a Espanya m’estimen més”.
En la següent sessió hem comentat les obres més significatives de l’autora:
Te deixo amor la mar com a penyora.
–  Primer llibre de recull de contes, Jo pos per testimoni les gavines
–  Temps d’innocència, autobiogràfic.
–  Temps d’una espera, reflexió sobre la maternitat.
–  El darrer blau, històrica.
–  Amb ulls americans, una paròdia sobre els catalans.
–   I la seva última novel·la, Darreres paraules
 
Us convidem a venir el mes de gener que parlarem de Miquel Àngel Riera. No us ho perdeu!!