Aquest mes de febrer, el nostre itinerari literari a la Lleialtat Santsenca, ens porta a parlar de Jesús Moncada. La nostra professora, Remei Romanos, ens explica que aquest autor és especialista en la ironia i sobretot en la paròdia.
Neix a Mequinensa el 1941, població on va viure fins que va desaparèixer negada per l’embassament de Riba-roja d’Ebre, és l’escenari principal de la seva obra literària. En les poques entrevistes que ha donat, explica que del seu poble no en queda res, ja que abans de la inundació van enrunar tot el poble. De petit, tenia inquietuds de pintor i feia dibuixos a llapis, en el paper d’estrassa que el pare feia servir per embolicar els aliments, ja que tenien botiga al poble. Cursa els estudis de batxillerat a Saragossa, a l’escola dels pares del cantautor José Antonio Labordeta, una escola laica, segons refereix ell mateix, dintre el col·legi es respirava una ‘llibertat’ que no es trobava en cap altre col·legi de l’època. Després fa els Estudis de Magisteri i tornarà a Mequinensa on farà de professor.

Arriba a Barcelona i comença a treballar a l’Editorial Montaner i Simón, aquí es troba amb Pere Calders, que era gerent de l’editorial i va acabar sent una mena de mentor literari. Moncada no té una obra massa extensa: 3 o 4 novel·les, 3 o 4 reculls de contes, moltes traduccions. Era lent escrivint, al seu ritme, el que escrivia ho corregia, ho passava a net amb estilogràfica, tornava a passar-ho a màquina, ho tornava a corregir, així fins a 14 vegades! El 1981 deixa l’editorial i el 1982 deixa de pintar, a la mort del seu pare. S’instal·la a casa la mare, viu amb ella fins al final. La seva vida la porta en total discreció, no se’n sap massa i no permet gaires entrevistes.

Escriu amb expressions de la franja, Pere Calders l’encoratjava a fer-ho, a no perdre les pecurialitats lingüístiques de la seva terra d’origen. Mosaic de vida és la biografia de Jesús Moncada, escrita per Marc Biosca, i el defineix com un home que anava per lliure, i que mantenia una relació molt estreta amb la seva família.

La seva obra més coneguda és Camí de Sirga. També el recull de contes El cafè de la granota, per la qual Pere Calders li va enviar una carta dient-li que li havia encantat. Les altres obres són La galeria de les estàtues, Estremida memòria o Calaveres atònites. No es va presentar mai a cap premi, però en va rebre molts.
Com a deures vam haver de  llegir el conte Futbol de ribera i el vam comentar molt animadament en la següent sessió. Fins i tot la Remei ens va donar la fórmula màgica per analitzar un relat, “les 3 T”:

T  de tema (de què tracta el relat).
T de trama (els personatges i com funcionen)
T de tesi (missatge)

El proper mes de març ens toca parlar de l’escriptor Manuel Baixauli, ben segur que serà molt interessant, coneixerem la seva vida, obra i influències literàries. Us hi esperem a tots. No hi falteu.