Omnium Cultural - Llengua Cultura País

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

69.564socis a tot el món

Saber-ne més

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

69.564socis a tot el món

Saber-ne més

El sorgiment de l'anarquisme català, 5a xerrada del cicle sobre Hilari Salvadó

Crònica de la cinquena conferència del cicle de l'Any Hilari Salvadó "L'anarquisme als anys 30: resistència cultural i revolució".
El passat 27 d'Octubre l'historiador Gregor Siles Molina, membre de Tot Història Asociació Cultural, va impartir la conferència L'Anarquisme als anys 30: Resistència cultural i revolució. Una cinquantena de persones es van aplegar a l'auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra. Aquesta era la cinquena conferència del cicle de l'any Hilari Salvadó, darrer alcalde de la Segona República.

L'acte va començar amb una breu salutació de Lourdes Pinyol, en representació de la gestora d'Òmnium Sant Andreu, que va realitzar una breu ressenya biogràfica d´Hilari Salvadó. També va recordar la influència que va tenir el moviment anarquista i llibertari a Sant Andreu durant la guerra civil, posant com exemple el canvi del toponímic de Sant Andreu de Palomar per Harmonia de Palomar o d`Acràcia a La Sagrera.

Siles, amb el suport d'unes esplèndides fotografies i imatges de cartells de l´època, va introduir tres aspectes de l'anarquisme: en primer lloc, la importància de les accions del moviment llibertari als anys 30 destacant el seu interès per les causes on les dones eren protagonistes, especialment, com l´organització Mujeres Libres. En segon lloc, va descriure la cohesió de les lluites populars amb l'anarquisme, la relació amb les vagues del segle XIX i va destacar les accions del 1936 com l´ocupació de la caserna de Sant Andreu, la creació de diferents institucions com el Comité de Defensa de la CNT, protagonista de les barricades de Barcelona i l'organització de milícies, amb pòsters de la CNT de 1936, guàrdies d'assalt, barricades... En tercer lloc ressaltà la vessant econòmica i sindical de l'anarquisme, com la col·lectivització de la indústria, entre altres, i la influència en l´educació com la creació de l´Escola Nova Unificada.

Gregor Siles va fer un recordatori de la importància de les lluites i accions prèvies, com les vagues de dones dels anys 1913 i 1918, o de la Setmana Tràgica, que confirmen la no improvisació i especialment el sentiment d'unitat amb altres lluites més antigues.

Gregor Siles continuà la conferència amb una primera reflexió: l'anarquisme va sorgir de l’Assemblea Internacional de Treballadors, moviment social dins del moviment obrer; segueix amb la pregunta: què era l'anarquisme? I recorda la definició que Federica Montseny en fa i es planteja: per què l'Anarquisme triomfa a Catalunya? La resposta es justifica en tres fets: la decepció dels partits (per exemple, de la supressió de les "quintes" a enviar soldats a la guerra de Cuba, etc.) i el desencís per la política i manca de serveis socials (fins i tot els carlistes formaran ateneus), arribant els anarquistes a plantejar la distribució territorial sobre 1868-74 (Pi i Margall és federalista i hi ha revoltes a Cartagena i altres zones de Llevant), concloent que l'anarquisme era més atractiu que el marxisme i que l´Ateneu Català de la Classe Obrera s'anarquitza. Progressivament l'anarquisme a nivell europeu acaba en la clandestinitat, en les dues vessants: anarcosindicalista (celebració del Primer de Maig en record dels obrers de Chicago) i la vessant anarcomilitar amb actes violents com la bomba del Liceu, l'assassinat de Cánovas del Castillo, la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), etc.

En l'àmbit social Siles comentà l´existència de 75 ateneus llibertaris (1877 a 1914), amb diferents activitats i grups naturistes, com es veu a la fotografia.



La formació de les dones en competències professionals incloïa educació sexual (ús del preservatiu, maternitat conscient, beneficis de la lactància materna, etc), a més de xarxes de préstec de llibres, lectura en grup, etc. Destacà la creació de la Societat Autònoma de Dones Treballadores (Teresa Claramunt).

La població de Barcelona va arribar per primer cop a un milió de persones, amb molts emigrants de València i Múrcia, amb inclusió als ateneus de serveis d'acolliment que proporcionava la gent dels barris, amb idees llibertàries. Lamentablement els ateneus es tanquen al Bienni Negre.

Destacà també Siles la creació de l´Escola Moderna (Ferrer i Guàrdia) i l´Escola Gracián (Pau Vila), que van arribar a escolarizar 30.000 persones d'un total de 185.000. El1936 l´escolarització estava pràcticament al 100%. Sara Berenguer va ser una de les professores que varen substituir als mestres que van marxar al front. Recorda que es defensa el català, respecte al castellà i l'esperanto, que hi havien plans d'Educació Especial, estroncats per la guerra.

Per finalitzar, Siles assenyalà la presència de l'anarquisme en diferents àmbits: la fundació de la CNT (rebutgen els sous inferiors de la dona, entre altres, assolint 487.000 afiliats l'any 1919, 900 publicacions, etc.), la creació de la FAI el 1920. Després de la Dictadura -dictablanda- de Primo de Rivera, es proclamarà la segona República amb suport d'alguns anarquistes i a diferència de la Revolució Russa, a Catalunya predomina l'anarquisme sobre el comunisme (Nin, de la CNT, va crear el POUM al 1935, comunista).





Quan
02 novembre 2016

Territori/s
Etiquetes
any hilari salvadó
anarquisme
sant andreu de palomar


Compartir