La Flama del Canigó des de Reus
Un article del Patronat Sardanista de Reus en motiu del recull d’experiències dels equips de foc dels Països Catalans del Congrés Internacional de Focs de la Mediterrània a Vic.
Era el 1971 quan la Flama del Canigó arribava per primera vegada a la nostra ciutat. A l’estiu anterior en un sopar de Sant Joan amb els companys de junta del Patronat Sardanista ja vam insinuar la possibilitat de la festa. Mig any abans el nostre president Joan Roig es va posar en contacte amb Martí Cassany de Vic per conèixer detalls i motius. Més tard el nostre contacte directe van ser l’Antoni Ayala i la Llum i el Nemesi Solà del molt ben recordat TIC, llavors una ínfima part d’Òmnium Cultural. El contacte següent ja va ser Perpinyà amb el també molt recordat Ms. Deloncle. La junta ens hi vam abocar.
Els passos es van precipitar i va arribar la notícia de la vinguda de la Flama amb avioneta: tot un aconteixement. Llavors passos i més passos per cercar la legalitat (obligat, oi?) del fet. Tossuts com érem ho vam aconseguir. Contactes i més contactes, tràmits, papers, visites…
I heus aquí que l’avioneta conduïda pel que seria bon amic Florenci Moncayo i la seva muller Simone, més un o dos components del Cercle de Perpinyà, arribava. El primer anys fou tot un espectacle: d’entrada un fort registre de l’avioneta per part dels grisos (ho recordeu?) i des del camp d’aviació una caravana de deu o dotze cotxes amb la furgoneta de la Flama cap a Reus. Una dotzena de pobles van fer la recollida.
Després, de tot. La progressiva suma de pobles i entitats per fer la recollida de la Flama. Fins i tots en quatre anys varem muntar un concurs de fogueres (?) als barris. En aquelles èpoques se’n podien fer. Podem dir que després de 45 anys és difícil dir, sense consultar, detalls que vam crear per donar coneixement del que, segons nosaltres, representa la unió de la Flama del Canigó.
L’avioneta va fer salts a Castelló i més tard a les Illes, mentrestant al 1976 i 77 companys de la nostra junta vam muntar l’itinerari presencial de la Flama a Castelló, València i Alacant amb resultat indefinit.
Cada any ha encès la foguera amb la Flama la persona que hem considerat més adient pel fet català i local i que millor ha defensat el nostre país. També els diferents alcaldes i regidors de cultura que s’han succeït en els seus càrrecs. Un any que fou extraordinari fou el 1988 que va fer l’encesa la Sra. Simone Moncayo, en agraïment pel molt que havia fet al portar la Flama, juntament amb el seu marit mort a començaments d’aquell mateix any.
Després d’una època amb una certa baixada del sentit català de la Flama, torna a pujar i l’any passat vam assolir novament un bon rècord real amb 33 recollides del foc que van representar directa o indirectament la vinculació a l’acte d’aquests pobles: Pradell de la Teixeta (representant del Priorat) i de ressò Torroja del Priorat, El Molar, El Masroig, Porrera, Marçà, Falset, La Torre de Fontaubella, Els Guiamets, Gratallops, Bellmunt del Priorat, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, Capçanes. Els diables de Vilabella, Els Diables del Serrallo i Víbria de Voramar de Tarragona acompanyats del Ball de Serrallongues (de Tarragona). El Vendrell com centre de Calafell, Masllorenç, Santa Oliva, Banyeres del Penedès, Roda de Berà. Capafonts, Prades, Botarell. El Centre Excursionista d’Ulldemolins que a peu la deixen a Cornudella, Poboleda i La Morera de Montsant. Els Amics del Motor de La Selva del Camp (24 motos), Cambrils. Mora la Nova i al seu torn a Miravet, Benissanet, Ginestar, Riba-roja, Mora d’Ebre, La Fatarella, Flix, Ascó. Moto club de Constantí, Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig del Camp, Diables d’Alforja, Associació cultural El Replà de Vinyols i els Arcs amb grallers, Colla de diables de Vandellòs, Diables i Centre d’Estudis de Riudoms, Grup de Joves de Vilaplana, Perafort, L’Argilaga, Maspujols, La Canonja, Les Borges del Camp, Castellvell del Camp, Salou amb les pubilles i l’hereu, Riudecols, L’Aleixar, Almoster.
De Reus Mas Minguet, Mas Salvadó, AAVV Barri Gaudí, Cal Corcó i Diables de Reus que recullen el relleu per encendre el correfoc de la ciutat.
Com podeu comprovar molt jovent entre la històrica gent gran per poder explicar novament tot el sentit de la Flama del Canigó.
No crec necessari repassar més la nostra història doncs ben segur que deu ser semblant a molts altres indrets. Amb tot un petit comentari per recordar les dificultats que vam tenir de l’any 1987 al 1996 per recollir la Flama que no sempre trobàvem al mateix lloc. Després es va normalitzar i ara ve a nosaltres de forma perfecte.
Els passos es van precipitar i va arribar la notícia de la vinguda de la Flama amb avioneta: tot un aconteixement. Llavors passos i més passos per cercar la legalitat (obligat, oi?) del fet. Tossuts com érem ho vam aconseguir. Contactes i més contactes, tràmits, papers, visites…
I heus aquí que l’avioneta conduïda pel que seria bon amic Florenci Moncayo i la seva muller Simone, més un o dos components del Cercle de Perpinyà, arribava. El primer anys fou tot un espectacle: d’entrada un fort registre de l’avioneta per part dels grisos (ho recordeu?) i des del camp d’aviació una caravana de deu o dotze cotxes amb la furgoneta de la Flama cap a Reus. Una dotzena de pobles van fer la recollida.
Després, de tot. La progressiva suma de pobles i entitats per fer la recollida de la Flama. Fins i tots en quatre anys varem muntar un concurs de fogueres (?) als barris. En aquelles èpoques se’n podien fer. Podem dir que després de 45 anys és difícil dir, sense consultar, detalls que vam crear per donar coneixement del que, segons nosaltres, representa la unió de la Flama del Canigó.
L’avioneta va fer salts a Castelló i més tard a les Illes, mentrestant al 1976 i 77 companys de la nostra junta vam muntar l’itinerari presencial de la Flama a Castelló, València i Alacant amb resultat indefinit.
Cada any ha encès la foguera amb la Flama la persona que hem considerat més adient pel fet català i local i que millor ha defensat el nostre país. També els diferents alcaldes i regidors de cultura que s’han succeït en els seus càrrecs. Un any que fou extraordinari fou el 1988 que va fer l’encesa la Sra. Simone Moncayo, en agraïment pel molt que havia fet al portar la Flama, juntament amb el seu marit mort a començaments d’aquell mateix any.
Després d’una època amb una certa baixada del sentit català de la Flama, torna a pujar i l’any passat vam assolir novament un bon rècord real amb 33 recollides del foc que van representar directa o indirectament la vinculació a l’acte d’aquests pobles: Pradell de la Teixeta (representant del Priorat) i de ressò Torroja del Priorat, El Molar, El Masroig, Porrera, Marçà, Falset, La Torre de Fontaubella, Els Guiamets, Gratallops, Bellmunt del Priorat, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, Capçanes. Els diables de Vilabella, Els Diables del Serrallo i Víbria de Voramar de Tarragona acompanyats del Ball de Serrallongues (de Tarragona). El Vendrell com centre de Calafell, Masllorenç, Santa Oliva, Banyeres del Penedès, Roda de Berà. Capafonts, Prades, Botarell. El Centre Excursionista d’Ulldemolins que a peu la deixen a Cornudella, Poboleda i La Morera de Montsant. Els Amics del Motor de La Selva del Camp (24 motos), Cambrils. Mora la Nova i al seu torn a Miravet, Benissanet, Ginestar, Riba-roja, Mora d’Ebre, La Fatarella, Flix, Ascó. Moto club de Constantí, Associació de Veïns Muntanya Roja de Mont-roig del Camp, Diables d’Alforja, Associació cultural El Replà de Vinyols i els Arcs amb grallers, Colla de diables de Vandellòs, Diables i Centre d’Estudis de Riudoms, Grup de Joves de Vilaplana, Perafort, L’Argilaga, Maspujols, La Canonja, Les Borges del Camp, Castellvell del Camp, Salou amb les pubilles i l’hereu, Riudecols, L’Aleixar, Almoster.
De Reus Mas Minguet, Mas Salvadó, AAVV Barri Gaudí, Cal Corcó i Diables de Reus que recullen el relleu per encendre el correfoc de la ciutat.
Com podeu comprovar molt jovent entre la històrica gent gran per poder explicar novament tot el sentit de la Flama del Canigó.
No crec necessari repassar més la nostra història doncs ben segur que deu ser semblant a molts altres indrets. Amb tot un petit comentari per recordar les dificultats que vam tenir de l’any 1987 al 1996 per recollir la Flama que no sempre trobàvem al mateix lloc. Després es va normalitzar i ara ve a nosaltres de forma perfecte.
Reus 2016, Patronat Sardanista de Reus