Quan era la població catalana qui buscava refugi

Actualitat

Crònica de l’onzena xerrada del cicle Hilari Salvadó ‘Els refugiats de guerra, la caiguda de Barcelona i l’èxode’

Amb la sala de conferències de la Biblioteca Francesc Candel ben plena, una cinquantena de persones van escoltar la xerrada a càrrec del professor d’història de la UAB Joan Serrallonga.

En nom de la junta d’Òmnium Sants-Montjuïc, el seu president va donar la benvinguda al públic, així com els agraïments als responsables de la Biblioteca Francesc Candel i a Tot Història Associació Cultural per haver fet possible aquella xerrada. A les 7 de la tarda puntualment del passat 15 de desembre començava la conferència “Els refugiats de guerra, la caiguda de Barcelona i l’èxode”.

A continuació, Pau Vinyes, un dels promotors d’aquest cicle i coneixedor de la vida d’Hilari Salvadó, va emmarcar l’època i el temps del darrer alcalde republicà de Barcelona, qui mai ho va deixar de ser, reclamava Vinyes. Va destacar que fins fa ben poc s’havia perdut la memòria del personatge, però actualment hi ha proves que demostren l’interès per recuperar la memòria i la història dels vençuts, davant la manipulació i sobredimensió de la història dels vencedors. Finalment, va presentar Joan Serrallonga, professor i Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, coneixedor i estudiós del període republicà i de la guerra. Serrallonga ha centrat la seva recerca en l’estudi de les condicions de vida i de treball de la classe obrera a l’època contemporània, en l’anàlisi de la Guerra Civil, sobretot a Catalunya, i en alguns aspectes concrets del franquisme. Immediatament, el públic va poder veure el reportatge de TV3, que malgrat l’interès, el so no va ser adequat i costava de seguir.

Joan Serrallonga va situar-nos a l’època de la guerra en una Catalunya amb 3 milions d’habitants, la qual després de quatre mesos ja havia rebut 200.000 refugiats de l’Espanya en guerra i que en total en va acabar acollint 900.000! Foren sobretot la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona les institucions encarregades de l’acollida de refugiats.

En total Catalunya va rebre tres onades de refugiats, els dels primers mesos de guerra, el gruix de les institucions espanyoles i governs regionals i locals i, finalment, la mateixa població catalana que fugia de les terres de l’Ebre i de l’interior de Catalunya a mesura que les tropes feixistes anaven avançant. L’èxode i fugida cap a França va ser molt dramàtica i les autoritats de l’estat veí no van estar a l’altura de les circumstàncies. Amb la caiguda de Barcelona, les tropes feixistes van localitzar 300.000 refugiats que van fer tornar en trens de càrrega cap als seus llocs d’origen, on van ser durament castigats.

La conferència va acabar amb un torn obert de preguntes al qual el professor Serrallonga va respondre a bastament. També es va destacar que Europa segueix sense saber acollir refugiats i va posar l’exemple de la guerra de Síria, on l’estat espanyol, malgrat el compromís, no és capaç d’acollir-ne 15.000, quan Catalunya en va acollir en uns moments molt més complicats i tràgics.

La satisfacció a l’hora d’acabar es va traduir en un aplaudiment força sonor per part dels assistents. La sensació en sortir va ser que aquell vespre havíem après un trosset més del nostre passat.

En finalitzar, es va convidar tothom a assistir a la propera xerrada del dia 12 de gener a Cotxeres de Sants.

Fotos al Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc