Garrigasait, Monzó, Queraltó, Lluís, Fulquet. Les recomanacions d’Òmnium per Sant Jordi
Ja saps quin llibres regalaràs? Des d’Òmnium us recomanem novel·les, contes i poesia.
Premi Òmnium Millor Novel·la en Llengua Catalana 2017
L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.
Una novel·la que es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària.
Una obra ben escrita,amb un estil propi, ben travada argumentalment i amb una atmosfera que li dona unitat i caràcter que sorprèn el lector amb el desenvolupament de trames versemblants i ben resoltes.
Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluis
Premi Sant Jordi 2017
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l’abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s’acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l’exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d’Argelers, on ha anat a parar l’Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?
El que pensen els altres, de Clara Queraltó
Premi Mercè Rodoreda
L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.
Ample vol de nit, de Josep M. Fulquet
Premi Carles Riba 2017
Ample vol de la nit és un sol poema estructurat en sis cants, en què Josep Maria Fulquet es proposa una reflexió sobre l’existència del mal, el dolor causat per l’absència, la naturalesa de l’art, l’ús que de nosaltres fa el temps o la fugacitat dels moments feliços. El poema neix d’una relectura d’El Paradís perdut, de Milton –de qui es pren el ritme accentual del vers– i inclou, en alguns passatges, versos de
Hölderlin o frases de Juan Ramón Jiménez, que casen amb el fil del discurs.
Quim Monzó
50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Taula i Barra
Vuitanta-sis contes
Mil cretins
Uf, va dir ell
(Tots aquests títols els trobareu a les parades d’Òmnium durant la diada de Sant Jordi)