Omnium Cultural - Llengua Cultura País

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

90.821socis a tot el món

Saber-ne més

Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país.

90.821socis a tot el món

Saber-ne més

Un estudi d’Òmnium i la UdG posa en relleu el paper estratègic de les associacions dins el sector cultural del Gironès

Òmnium Gironès i la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona han impulsat "El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès" per conèixer la realitat del sector
Les associacions culturals supleixen sovint la falta d’iniciativa o capacitat dels governs locals de manera que aquestes entitats es converteixen en actors estratègics per a la vida cultural i la cohesió social al Gironès. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès que han impulsat Òmnium Gironès i la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona i que s’ha presentat avui dimecres a entitats i institucions en un acte al Museu d’Història de Girona. 
 
Partint d’unes premises teòriques, l’estudi ha permès detectar unes necessitats a nivell legal, professional i en relació amb l’administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu. Així, es posa de manifest que tant les associacions com l’Administració pública han de reconèixer el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de contemplar-les com actors complementaris. 
 
200 entitats al Gironès
Dins el sector associatiu, l’estudi s’ha centrat en l’anàlisi dels subsectors de les arts escèniques, la música i el patrimoni material i immaterial, ja que són els tres més actius i representatius a la comarca del Gironès. En total s’han localitzat 200 entitats i associacions d’aquests tres subsectors dedicades al teatre, dansa, màgia, mim, titelles, circ, música de tot tipus, patrimoni arqueològic, arquitectònic, artístic, natural, industrial... [En el document adjunt hi ha les dades detallades].
 
Menyspreu i pocs ajuts
En el decurs del treball les entitats han lamentat la manca de reconeixement de la seva activitat per part de l’administració pública i la ciutadania. En el cas de l’Administració, la falta d’implicació no només suposa unes subvencions insuficients, sinó també un cert menyspreu cap al sector associacionista només pel fet de no ser professional. 
 
Donat el paper que juguen aquestes entitats, es recomana tenir en compte l’opinió experimentada de les juntes per conèixer quines són les demandes culturals de la població i per planificar les polítiques socioculturals. L’estudi planteja un aspecte que pot dificultar que l’administració atorgui a les entitats un paper determinant a l’hora d’establir estratègies culturals, i és que les mateixes associacions no es perceben com a actors determinants. 
 
Per això es considera que l’associacionisme necessita prendre consciència de la importància del seu paper en la vida cultural local i no renunciar a expandir les activitats que es realitzen ni a buscar nous suports que permetin obtenir el finançament necessari i augmentar la participació ciutadana.
 
El repte de la professionalització
Però un dels reptes més necessaris i alhora difícils de resoldre que posa de manifest l’estudi és el de la professionalització de la gestió d’aquestes entitats. La inversió en capital humà i en la professionalització hauria de permetre una major eficàcia en la gestió dels recursos, crear sinèrgies entre actors i millorar la comunicació i el coneixement per part de l’entorn social. 
 
Altres aspectes que destaquen de l’estudi són que la primera font de finançament són els beneficis generats per les activitats de la pròpia entitat, seguida de subvencions per projectes i les quotes dels socis. També que el teatre és l’expressió de les arts escèniques amb més gent implicada i més difosa entre els municipis del Gironès i que el cant coral és el subsector predominant en el sector de la música. Les associacions del sector del patrimoni acostumen a estar estrictament vinculades a tradicions locals lligades al patrimoni immaterial català i les que tenen una mitjana més envellida acostumen a ser les sardanistes.
 
Un sector desconegut
El coneixement del tercer sector cultural és encara molt deficitari a Catalunya i més encara a nivell local, com ho demostra la confusió de dades estadístiques disponibles. I després d’anys de formar part del món associatiu cultural i d’estar en contacte amb els agents de la cultura popular, Òmnium Gironès va considerar que seria interessant poder tenir una imatge de com participaven les associacions de la cultura, com estaven organitzades, quin era el seu mètode de funcionament i quines dificultats es trobaven per poder realitzar la seva activitat. 
 
Per això va impulsar l’estudi de la mà de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals de la Universitat de Girona amb l’objectiu de posar de manifest el paper del sector cultural com a factor de desenvolupament econòmic i social i també els seus reptes i les demandes. Els impulsors són conscients que l’anàlisi a nivell comarcal no permetrà extrapolacions ni una definició de paràmetres, però sí ajudarà a aprofundir el coneixement qualitatiu i a prendre decisions més fonamentades en política cultural.
Quan
08 juny 2016

Territori/s


Compartir