La xerrada de Vicent Partal a l’AV Centre i la que va organitzar dijous Òmnium Cultural porten a Badalona el debat lingüístic que ha ressorgit des de fa uns mesos a Catalunya

El Punt – 03/10/2003
Guillem Vidal

El debat sobre el futur del català que, des de fa uns mesos, ha ressorgit sobretot a partir d’un llarg seguit d’articles apareguts en premsa i de noves campanyes institucionals (que, sigui dit de pas, continuen pretenent que ensenyem a pronunciar setze jutges a un jove magrebí que patina pel Macba mentre una admirable família osonenca segueix etiquetant de manera impune els seus embotits exclusivament en castellà) sembla haver arribat a Badalona, una ciutat que -com tota l’àrea metropolitana- no s’escapa mai d’ocupar posicions d’honor en qualsevol dels estudis que apareixen sovint sobre l’ús del català.

Avui fa una setmana, Vicent Partal, fundador del portal web Vilaweb, utilitzava en una xerrada a l’associació de veïns del Centre la gens menyspreable presència del català a Internet per apaivagar el victimisme -justificat però, al capdavall, del tot inútil- que sol envoltar els debats lingüístics, i, abans-d’ahir, de la mà d’Òmnium Cultural, Can Bertran va acollir una interessant xerrada en què, entre altres aportacions -algunes de prou innovadores i defugint certs tòpics d’aquest tipus de debats-, es va situar la llengua catalana com un instrument de cohesió social que, en municipis com Badalona, pot ser de gran utilitat.

El debat sobre el futur del català, que de mica en mica -sense deixar de cop i volta de ser pessimistes perquè senzillament no n’hi ha motiu- va abandonant tots els tics derrotistes i acomplexats que tant l’han caracteritzat i, alhora, afeblit, sembla haver-se inserit en una ciutat que, per les seves complexes característiques sociolingüístiques, és ben necessari que existeixi. Una ciutat que, en campanyes electorals -i ara se n’acosta una- no sembla viure en l’àmbit institucional en cap altra llengua que la castellana, que inaugura qualsevol cosa que defugi els límits de Martí Pujol i el carrer Baldomer Solà en aquest idioma i que té particularitats prou significatives com veure Els Comediants estrenant la plaça de les Muntanyetes amb crits de «Buenas noches Badalona!» o associacions veïnals remugant sovint quan han d’enfrontar-se a documents redactats en llengua catalana.

L’entrada d’ERC a l’equip de govern, que s’ha fet càrrec de les responsabilitats quant a Drets Civils, ha generat en aquest sentit moltes expectatives als qui a Badalona encara no han llançat la tovallola i creuen que encara hi ha alguna cosa a fer. Si en el debat de dijous es va apuntar que el català està normalitzat en el terreny institucional però no social, a Badalona cal assenyalar que el català no està normalitzat ni en un àmbit ni en l’altre, situació que obliga ERC a treballar amb la tenacitat que exigeixen les expectatives que desperta i aconseguir alguna cosa més per enfortir la identitat catalana a Badalona que un homenatge a Companys o que per la Diada, a la casa consistorial, hi onegi només la senyera.

A banda, però, de les accions que cal impulsar a favor del català des de la política -imprescindibles, urgents, però que han d’evitar caure en l’error de fer antipàtica la llengua-, entitats últimament de gran dinamisme a la ciutat com Òmnium Cultural o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua s’enfronten al repte -aparentment assumit- de convèncer els qui ni la setmana passada ni dijous van assistir a les trobades de militants ja convençuts que es van organitzar a l’AV Centre i a Can Bertran. Al capdavall, aconseguir una major cohesió social a Badalona no és només un objectiu que s’hagi de deixar en mans de l’Ajuntament sinó que l’associacionisme hi ha de jugar un paper clau. Que associacions de veïns, esplais, centres cívics, biblioteques i escoles de tota la ciutat es reuneixin amb la finalitat de buscar eines per incrementar l’ús social del català a tots els punts de la ciutat o que aquest debat sobre el català que ha arribat al centre de Badalona s’estengui a barris més enllà i impliqui sectors com l’institucional, l’educatiu o l’empresarial pot afavorir la cohesió social de Badalona. El català pot servir per cohesionar la ciutat. Cal que tots ho tinguem present i en continuem parlant. El debat sobre l’ús del català a Badalona tot just acaba de començar.

Text íntegre http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-668813