Nou número d’Escola Catalana

Actualitat

(5/04/05) Redacció ÒCAhir dilluns, 4 d’abril, va tenir lloc a les 19 hores la taula rodona sobre el nou Estatut de Catalunya a la nova seu d’Òmnium Cultural. Els ponentsconvidats van ser Ramon Camp de CiU, Lídia Santos de PSC, Teresa Aragonés d`ERCi Jaume Bosch d`ICV. L`objectiu de lataula rodona era poder comptar amb la representació de tots els grupsparlamentaris, però la presència del PPC no va ser possible. La taula va estarmoderada per Albert Sàez, subdirector del diari Avui. Tots els membresvan afirmar que l`acord entre els diferents partits polítics era clau per a l`aprovació del nou Estatut, ja que necessita l`aprovació de la majoria delCongrés de Diputats.Ramon Camp,representant de CiU va obrir la taula rodona destacant la importància del`Estatut com a “document i eina per a superar les mancances del país”. Campsva deixar clar que un bon estatut necessita d`un bon pla de finançament perobtenir més terreny de joc i més autogovern per així aconseguir lescompetències necessàries per poder aplicar polítiques pròpies amb la llibertatque ” una nació per naturalesa es mereix”. D`altra banda, Lídia Santos,representant del PSC, va fer constar que la renovació de l`Estatut estavaocupant quasi la totalitat de la feina de l`actual Govern. Santos va reiterarla importància de les competències i va explicar que en aquests moments ja hihavia redactats 19 articles referents a aquesta matèria. La representant delPSC va valorar positivament la feina del Govern : “El ritme a què estemtreballant és bo, i al final d`aquest mes esperem tenir una primera lectura del`Estatut finalitzada”. A més, va afegir que no calia ser gaire optimista perpensar que a finals de juny ja s`haurà fet una segona lectura de l`Estatut, iper tant, la seva aprovació. La representant del PSC es va mostrar d`acord ambCamp en la necessitat emergent d`un nou Estatut per assolir un canvi favorableper a Catalunya. Santos també va dir que el nou Estatut representaria un girsubstancial en el seu contingut ja que podria passar de tenir 57 articles a tenir-ne 300. La representantd`ERC, Teresa Aragonés, va deixar clar que a part de les qüestions mésmaterials com el finançament, les institucions o les competències, el nouEstatut havia de incloure unes definicions clares pel que fa a qüestions decaire identitari i que no s`estaven tenint prou en compte: “S`ha de deixarclar a l`Estatut que som una nació. I com a nació cal deixar clar quins dretstenim”. Aragonés va recordar que l`ONU reconeix el dret a l`autodeterminació deles nacions, i que els conceptes d`identitat nacional havien de constar-hi.Aragonés també va dir que des   d’ ERC esvol aconseguir la competència d`immigració, així com fer tot el possible perquèl`acord de tots els grups parlamentaris s`aconsegueixi.Per últim, JaumeBosch, representant d`ICV va ressaltar la importància que ocupa la societatcivil en l`aprovació del nou Estatut per tal que a Madrid l`Estatut esdevinguiencara més fort. Per això, va dir Bosch, un cop acabada la segona lectura,caldran mobilitzacions per tal que la societat civil hi doni també la sevaaprovació. Després d`una bonaestona de debat i preguntes per part dels assistents, CiU va demanar alPSC que fins que l`Estatut no estiguésaprovat a Madrid, no es fessin eleccions a Catalunya.

(4/04/05) Redacció ÒC
El número 417 de la revista mensual Escola Catalana "Del paisatge i les persones" repassa temàtiques d’actualitat a partir del paisatge. Jaume Busquets, professor i subdirector general de Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, aprofundeix en la modificació que ha patit el nostre paisatge a partir de l’expansió econòmica. També, M.del Tura Bonet Pla i Rosalina Pena Vila, membres del Servei de Paisatge de la Universitat de Barcelona, posen de manifest la importància de l’estudi del paisatge en l’educació com a sistema d’interpretació i identificació dels coneixements i d’aproximació a temàtiques socialment rellevants. En aquesta publicació també es parla dels canvis del paisatge de la llengua catalana, com canvis en el discurs, o les zones grises. També hi trobareu l’entrevista amb Pilar Benejam, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptora de diferents llibres i manuals per a mestres. A part d’altres articles d’interès, podreu consultar material recomanat de llengua, assaig, materials d’ensenyament i literatura infantil i juvenil.