Eva Serra ha explicat que el Tractat dels Pirineus signat l’any 1659 entre la monarquia hispànica i la francesa pretenia posar fi a la Guerra dels Trenta Anys. Aquest fet va comportar “la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya”. En aquesta negociació els catalans van quedar “exclosos” i malgrat que “fins i tot més tard s’intenta la possibilitat d’un bescanvi de la Catalunya Nord per Flandes, acaba fracassant perquè la monarquia hispànica no ho vol”. Com a resultat es va crear una frontera “bastant definitiva”.

 

“La conseqüència”, ha indicat Serra, “és la divisió del país en dos”. La pèrdua de les vagueries del Rosselló o la Cerdanya va ser una “pèrdua molt decisiva”. La Catalunya Nord destacava per “diferents aspectes: la llana, la carn, per ser la segona ciutat més important del país i l’enllaç amb Europa…”. No obstant, Serra ha remarcat que la Catalunya Sud tenia més “capacitat de supervivència”, referint-se a la possibilitat de continuar els mecanismes econòmics. En canvi, la Catalunya Nord queda “absolutament marginada i convertida en un apèndix de la monarquia de França”.

 

Segons Serra el Tractat ha comportat que s’arrossegui la  “conformació d’una frontera que encara ara està en plena vigència des del moment que et demanen el passaport o el carnet d’identitat per creuar-la”. En aquest sentit, la historiadora creu que es deu al fet que sigui una zona de pas amb molta immigració cap Europa. Això ha provocat que la barrera sigui “més forta que mai, quan hauria de ser més dèbil”. Malgrat tot, Serra ha indicat que les relacions entre els catalans del nord i els del sud s’han revifat molt en els darrers 20 anys. “Hi ha hagut un gran canvi, però la frontera segueix existint. Aquesta s’explica només per raons dinàstiques quan el nostre poble ha nascut als Pirineus i, per tant, aquestes muntanyes no haurien de ser la separació dels catalans, sinó el nostre bressol”.