L’humor de l’Iu Forn no és una eina ni gratuïta ni fàcil, sinó un instrument afilat que il·lumina des d’una perspectiva molt personal l’actualitat política de cada dia. El nostre país, esquiu com pocs, té en la seva mirada un referent de pes. Milers de persones segueixen el seu ‘Passa-ho’ a través de les pàgines, físiques o virtuals, del diari Avui.Però l’Iu Forn és avui notícia per un article, mal llegit a posta, convertit en un nou estandard d’una brunete mediàtica a la qual s’ha afegit ara una altra de gens metafòrica. Els militars, ofesos per l’article ‘Manual del bon colpista’, –és inquietant, no els sembla?, la forma com s’han sentit aludits?–, han demanat el cap de l’articulista. Penso que ja els convindria, un cap com el de l’Iu, als seus quarters… No obstant, diria que una idea com aquesta ben poc ajudarà al periodista badaloní, que endevino que deu estar passant hores ben difícils, dins l’huracà ‘rojoygualdo’.La ironia és plena de raons. Dic més: és avui, sobretot, entre tants insults i amenaces, que l’humor és ple de raons. A vegades, esquius i difícils com som, els catalans, ens agrada enraonar així, tot rient-nos del mort i del qui el vetlla.Que no ens treguin aquesta arma, l’arma de l’humor, que nosaltres no en tenim d’altres.(Oriol Lladó – Publicat a Vilaweb)