27/03/06 (Redacció ÒC)
Escoles en Xarxa ha celebrat el primer any de vida amb una trobada del professorat de secundària que participa en aquest projecte de periodisme digital. Professionals d’arreu de la comunitat catalanoparlant es van aplegar el 17 de març a la seu central d’Òmnium Cultural a Barcelona per intercanviar idees i opinions sobre el primer any de vida d’aquesta xarxa que comunica a hores d’ara més de cinquanta centres d’arreu del nostre domini lingüístic.

Durant tot el matí un seguit d’actes van servir per posar de manifest la vitalitat d’aquest projecte educatiu i, sobretot, el sentit amb què l’està omplint la comunitat educativa catalana. Llegint els blocs d’Escoles en Xarxa s’hi sent bategar el pols de la feina conjunta que es fa als centres, la riquesa del català d’ací i d’allà i s’hi respira l’aire innovador que hi aporta l’adopció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a eina de motivació per a l’alumnat i de millora de les estratègies didàctiques per al professorat. Com molt bé explica des de la Vall d’Elda Paül Limorti, un dels professors que anima el projecte, al seu bloc Ultralocàlia (http://www.perpal.net/blog/):

‘En el portal d’Escoles en Xarxa es publiquen els articles que els estudiants pugen al blog del seu centre. Els comentaris a les entrades permeten un tipus de comunicació horitzontal entre iguals que permet l’intercanvi constructiu i afectiu. Raül i Manuel parlen de la dolçaina i uns companys de Caldes de Montbui els fan preguntes sobre aquest instrument. I ja tenim tot d’enllaços a la Viquipèdia, a la pàgina d’un professor de conservatori… i vet aquí que s’apunten els de Valls (és clar!) i ens expliquen tot de coses sobre l’ús de la gralla en el ritual casteller. Mentrestant, Mari Carmen, que escriu la seua autobiografia en l’assignatura de valencià, mentre indagava sobre el passat de la seua família, ha descobert les penalitats que els seus avis van haver de passar durant la postguerra. Un dia, quan navegava pels blogs dels altres companys, va trobar un article que havien publicat uns periodistes digitals del CEPSA Oriol Martorell de Barcelona sobre les àvies i es posa a redactar un comentari. Tot això passa espontàniament, sense que el professor se n’assabente, durant la sessió de treball a l’aula d’informàtica. Quan el docent es requerit perquè supervise el text, ha d’amagar un rampell d’emoció que de sobte li recorre l’espinada i que el reconcilia amb la seua professió: haver pogut crear les condicions perquè es produïsca el coneixement profund, humà, en una personalitat incipient de quinze anys. Jonathan per la seua banda, comenta un article d’un altre alumne sobre la llei contra el tabac, conta que el seu avi va morir perquè era fumador i confessa que té por que als seus pares els passe el mateix. Tot això, i més coses, és Escoles en Xarxa.’

La I Jornada d’Escoles en Xarxa va tenir tres parts ben diferenciades. La primera va consistir en un acte protocol·lari de benvinguda en què van prendre part els representants de l’entitat amfitriona, Sr. Jordi Porta; de l’administració educativa de Catalunya, Sr. Blai Gasol, director general d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat; i el president d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua que ens va recordar com és d’important sumar esforços a l’hora de moure accions des de la societat civil.

La segona part, precedida d’una intervenció del Sr. Pere Mayans, cap del SEDEC, sobre les actuacions comunes entre les diverses administracions en matèria de la llengua comuna, va tenir com eix vertebrador tres ponències temàtiques a càrrec de representants d’entitats col·laboradores o promotores del projecte. Orland Cardona, cap de la unitat de Projectes TIC per a l’Educació de la Generalitat de Catalunya, va parlar de la necessitat de fer un pas decidit des de la pedagogia tradicional al treball cooperatiu en xarxa i de les estratègies que, gradualment, l’han de fer possible. Vicent Partal, director de Vilaweb, va parlar del compromís del periodisme amb l’educació i de com les noves formes de comunicació i participació facilitades per les TIC s’han de posar al servei del diàleg i de les pràctiques que afavoreixen la convivència constructiva. Finalment, Carme Alcoverro, directora d’Escola Catalana, va suggerir diferents pràctiques d’aula que han d’ajudar a millorar els resultats de la redacció periodística dels blocs d’Escoles en Xarxa (en concret, els llibres de viatges i les memòries).

Finalment, va arribar la part més desitjada: el moment de posar en comú les diferents maneres de fer, de xerrar sobre els avantatges i inconvenients de la proposta, de plantejar els dubtes i, sobretot, de posar cares a l’anterior coneixement virtual. Moments, doncs, d’emoció (especialment per a qui signa aquestes línies) perquè van permetre amidar l’autèntic abast d’una realitat cobejada en el desig, però insospitada en la seva concreció. Sí, Escoles en Xarxa creix en intensitat. I ho fa perquè els centres educatius, enllà del catastrofisme informatiu de què sovint són objecte, són plens de professionals que s’arrisquen a trencar rutines obsoletes amb el valuós bagatge de la seva experiència per enfrontar amb èxit noves conteses. L’orgull que sento pels meus companys i companyes, el professorat de secundària, no és en va. El podeu compartir: llegiu Escoles en Xarxa, millor encara, apunteu-vos-hi! Som a http://escolesenxarxa.vilaweb.cat.