El Palau de la Música Catalana acull l’acte de lliurament del 38è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
La delegació del Bages d`Òmnium Cultural, conjuntament amb el Centre d’Estudis del Bages, el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats del Bages, la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d`Arquitectes de Catalunya, l`Orfeó Manresà, Regió7 i Sibelius, amb la col·laboració de la Caixa de Catalunya i la Família Esteve, convoquen la 24a edició dels Premis Lacetània.El termini per a la presentació de treballs acaba el dia 31 d`octubre de 2006. Premi Antoni Esteve per a estudis en el camp de les ciències naturals, de la salut, socials o filologia, o també sobre patrimoni artístic, documental o tecnològic, emmarcats en la Catalunya central. Premi Excursionisme sobre qualsevol aspecte del Bages, des del punt de vista del medi natural, arqueològic, humà, etc. Premi Col·legi d`Arquitectes a projectes arquitectònics no construïts vinculats a l`arquitectura de la Catalunya Central elaborats per estudiants o arquitectes fins a 40 anys. Premi Òmnium Cultural del Bages de Planificació Lingüística per a projectes que promoguin i potenciïn l`ús del català, tant en diferents sectors o col·lectius de la societat com en tota la població. Premi Orfeó Manresà a una composició musical per a cor, per ser cantada en català. Premi Regió7 de Comunicació per a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social: premsa escrita, ràdio, televisió, vídeo, CD Rom o Internet, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Premi Sibelius de Cançó per a una composició musical inèdita, amb lletra íntegrament en català. Premi Treballs de Recerca per a Joves a treballs de recerca sobre qualsevol aspecte de la Catalunya central, realitzats per estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius, en dues categories: en l’àmbit de ciències socials i humanitats, i en el cientificotecnològic. Bases Premis Lacetània 2006
El nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és Josep Termes, catedràtic d’història contemporània i llicenciat en Farmàcia i Lletres.
Enguany es commemora el centenari del 1906, considerat l’any de la fundació de la Catalunya contemporània. Un any on conflueixen plantejaments polítics i culturals claus per al catalanisme. Per aquest motiu, la vetllada del 38è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, del dia 6 de juny, va pretendre unir el passat, el present i el futur de la cultura catalana.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes fou instituït per Òmnium Cultural, a proposta de la seva Junta Consultiva, l’any 1969. És atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. En els últims anys s’ha reconegut amb el Premi d’Honor la tasca de personalitats com l’escriptora Teresa Pàmies (2001), l’escriptor Josep Maria Espinàs (2002) o el poeta Feliu Formosa (2005).
L’acte de lliurament del Premi d’Honor es va dur a terme al Palau de la Música Catalana i es va dividir en tres actes que evocaven el passat, el present i el futur. La primera part estava formada per una mirada al passat en què quatre actors van interpretar textos com La nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba, Josafat de Prudenci Bertrana o Els fruits saborosos, de Josep Carner, entre d’altres. La banda sonora d’aquest espectacle va anar a càrrec de Mishima, un grup català d’estètica actual que se situa entre la cançó d’autor, l’electrònica, el rock i el pop.
Dins l’espai dedicat al present, l’escriptor Ramon Pla i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, van fer els seus parlaments, Josep Maria Roig va oferir al públic la glossa del guardonat i acte seguit es va lliurar el guardó a Josep Termes, personalitat destacada no solament en el camp de la Història, sinó també pel seu compromís cívic i com a promotor de diverses plataformes culturals. Antic militant del PSUC, el guardonat va integrar l’equip que posà en marxa la Universitat Autònoma de Barcelona amb una clara voluntat de renovació universitària a Catalunya. Com a promotor cultural ha estat membre fundador de Recerques i del Consell de redacció de Serra d’Or, L’Avenç i El Contemporani, entre altres. També va ser un dels impulsors de la col·lecció Biblioteca dels clàssics del nacionalisme català.
Finalment, l’actuació de les corals infantils Els Petits Martinencs, La Xerinola i Nostra Senyora de Lourdes, representants del futur, va cloure l’acte.