Jordi Sànchez reivindica el paper de l’educació en la gestió de la immigració
En un Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ple de gom a gom, el divendres, 23 de novembre, Joaquim Aloy i Bosch va rebre el Premi Bages de Cultura instituït per Òmnium Cultural del Bages. L’historiador Josep Maria Solé i Sabater va glossar la persona de l’homenatjat, i va assenyalar que Catalunya necessita persones com Aloy.En el transcurs de l’acte, i amb motiu del 25è aniversari del Premi Bages de Cultura, es va retre un homenatge a les persones guanyadores del guardó de les edicions anteriors, algunes de les quals, representades per familiars, i se’ls va lliurar un petit obsequi record d’aquesta data. També es van lliurar els Premis Lacetània: Premi Doctor Esteve, Premi Col·legi d’Arquitectes, Premi Òmnium Cultural del Bages de Planificació Lingüística, Premi Regió7 de Comunicació, Premi Sibelius i Premis Treballs de Recerca per a Joves.La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’Orfeó Manresà que va interpretar Parpella d’or del vespre, de Fernando Aguilé, peça guanyadora del Premi Lacetània Orfeó Manresà, 2005.
‘El repte de la immigració el tindrem en dues dècades, quan la generació que ara s’escolaritza comenci a comprovar si estan inclosos o no en la societat’. Amb aquestes paraules, el director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sànchez, va tancar ahir dijous, 29 de novembre, el cicle ‘Nouvinguts, Benvinguts?’, que des del mes d’octubre Òmnium Cultural i el Museu de Badalona han proposat a l’Espai Betúlia i al mateix Museu. Sànchez va fer una xerrada en la qual va lamentar que sovint es dóna la culpa a la immigració de coses que ja eren deficitàries abans de l’arribada dels nouvinguts. ‘És el cas del sistema educatiu’, va dir, tot reclamant més inversió en aquest àmbit. La Fundació Jaume Bofill acaba de presentar un estudi en el qual, precisament, es denuncia la falta d’inversió en educació al nostre país. ‘Estem a la cua de l’estat espanyol’, va explicar, tot insistint en el fet que això ens passarà factura si no actuem. ‘Hi som a temps’, va aclarir.