19/09/07
Conclusions extretes a partir del debat Unallengua ens uneix… i com l’aprenem? en el marc de les VI Jornades del’Institut Europeu de Programes d’Immersió.

Elsdies 6 i 7 de setembre se celebraren a Palma les VI Jornades de l’InstitutEuropeu de Programes d’Immersió amb l’objectiu de reflexionar, intercanviar,debatre i innovar en l’àmbit de l’aplicació del programa d’immersiólingüística.

Eltema central, La immersió lingüística,avui. Metodologia i experiències, fou el punt de partida i l’instrument d’anàlisisobre l’ensenyament de llengües als territoris de parla catalana. Tenint encompte el context de diversitat lingüística i cultural del nostre alumnat, calaplicar a l’escola el tractament didàctic més adient, en referència al’ensenyament de llengües, per tal de possibilitar un aprenentatge coherent iefectiu d’acord amb la realitat de cada infant, centre i entorn més proper.Assolir una bona competència en les llengües del currículum a partir delcatalà, llengua vehicular i eix fonamental del programa d’immersió lingüística,implica una correcta i òptima aplicació d’aquest model educatiu, per la qualcosa es requereixen propostes significatives de formació, suport i seguimentper als professionals de l’educació.

Unade les fites essencials d’aquestes Jornades era extreure conclusions entre elsassistents sobre la realitat educativa dels nostres centres i valorar els fetsmés significatius a l’hora de gestionarel tractament de llengües: èxits, necessitats, dificultats, propostes demillora, demandes, etc.

Enel transcurs d’un debat en el qual hi va haver una implicació constructiva degran part dels assistents (unes tres-centes persones) sorgiren propostes, les quals, tant el professorat d’EducacióInfantil com d’Educació Primària i Secundària, consideren prioritàries a l’horad’obtenir bons resultats en l’aprenentatge de la llengua catalana:

    – Necessitat de posar a l’abast de totesles famílies cursos de llengua catalana. Cada vegada més, pares i mares,sol·liciten aquesta preparació per poder involucrar-se amb major dedicació enl’educació dels seus fills i filles.
– Es considera un fet evident que lacompetència lingüística en la segona llengua de l’alumnat minva a partir delsegon cicle de primària, per la qual cosa s’hauria d’intensificar el treball de l’expressió oral per tal d’aportarcontinuïtat a la tasca iniciada a Educació Infantil i primer cicle de Primària.
– El professorat, en general, opinà que aSecundària s’hauria de fer un seguiment per part de l’Administració perassegurar el treball de l’expressió oral i el de les actituds positives envers la llengua catalana. I es lamentàla gairebé desaparició de l’ESAIT (Equip de Suport a la Incorporació Tardana).
– El professorat de les aules d’acollidadels IES reclamen a la resta de professorat i personal no docent, el manteniment del català com a llenguavehicular amb el seu alumnat.
– L’adquisició d’una segona llengua, segonsalguns dels experts que presentaren ponències, necessita un treball continu dequatre a sis anys. L’Administració hauria de proporcionar el suport adientdurant tot el període d’aprenentatge, ja que en la majoria del centres aquestés insuficient.
– Malgrat tothom estàs d’acord en laconveniència d’introduir l’ensenyament d’una tercera llengua (anglès), s’estimàque no es pot fer de la mateixa manera a tots els centres educatius. Cal unprojecte lingüístic respectuós amb la realitat de cada escola que garanteixi laigualtat d’oportunitats, la dotació de recursos humans i materials i laseguretat de no interferir negativamenten un aprenentatge de qualitat de les dues llengües oficials.
– El treball de la llengua catalana, enmoltes ocasions, resulta desencisador per al professorat, que comprova com l’alumnat només utilitzaaquesta llengua dins l’aula. Es necessiten mecanismes d’actuació perdinamitzar i normalitzar la nostrallengua tant a la totalitat de l’espaiescolar com en els diferents contextos de la societat.
– Es posà en dubte l’adequada formacióinicial del professorat en relació a ladidàctica de la llengua i es proposà una urgent revisió dels plans d’estudis universitaris.
– El professorat, en general, s’oposa a laconcentració, en alguns centres, de l’allau d’alumnat immigrant arribat aquests darrers anys a la nostracomunitat i pensa que l’Administració n’hauria de possibilitar una distribucióracional i equilibrada.
– Es va fer incidència a l’estretacorrespondència entre la ràtio adequada d’alumnat per aula i la qualitat del’ensenyament de totes les àrees del currículum i en concret de la segonallengua, ja que la seva didàctica precisa d’un espai educatiu on sigui possiblel’atenció personalitzada per poder avaluar i afavorir el progrés de lacompetència lingüística de cada infant.
– Els mitjans informatius (televisió,ràdio, premsa), sobretot els públics, tenen una obligació ineludible amb lanormalització de la llengua i segons el professorat assistent, que es pronunciàa favor d’una programació en català, poden ser un recurs vertaderament efectiuper al seu aprenentatge.
– Diverses accions exposades per algunscentres poden ser model d’intervenció: voluntariat lingüístic, escola de paresi mares, etc. Per tal de poder-les generalitzar i aportar continuïtatl’Administració hauria de proporcionar els recursos i les compensacionsnecessàries.
– Els programes d’immersió lingüística ésconsideren totalment vàlids en l’actualitat. Malgrat la diversitat lingüísticai de procedència del nostre alumnat, les estratègies i els recursos utilitzatsfins ara amb alumnat majoritàriament castellanoparlant tenen vigència iefectivitat. No obstant això es fa necessària una revisió constant i unaampliació de recursos que contempli la nova realitat.