Òmnium Cultural expressa la seva opinió respecte l’editorial de La Vanguardia ‘Eso no es catalanismo’

Actualitat

,,,

03/10/07 (Redacció ÒC)
Davant l’editorial de La Vanguardia del 24 de setembre, Òmnium Cultural ha fet arribar una carta al director del mitjà en la qual mostra el seu malestar. Com que no s’ha publicat, us fem arribar, pel vostre coneixement, la versió ampliada de la citada carta.

La Vanguardia canvia? Torna Galinsoga?

La Vanguardia ha estat tradicionalment un diari d’una moderaciócalculada, apresa a cop d’experiència, de vegades amarga. Aquestahabilitat li ha permès de superar tota mena de règims i canvis políticsdes que va ser fundat l’any 1881. I aquesta característica pot explicartambé, en bona mesura, que sensibilitats diferents i fins i totoposades s’hi identifiquin i l’hagin convertit en el diari dereferència a Catalunya. Per això resulta tan estrany que en els darrersmesos el diari fundat per Don Carlos i Don Bartolomé Godó hagi caiguten el parany de l’extremisme. Un extremisme unidireccional que només técom a objectiu desprestigiar i desgastar el sobiranisme catalanista.Paradoxalment, La Vanguardia no utilitza ni les mateixes armes ni lamateixa contundència per denunciar el nacionalisme radical espanyol quedistorsiona cada dia la realitat catalana, tot projectant-ne una visióesbiaixada i que pretén reduir les característiques que defineixenCatalunya al mer regionalisme inofensiu o al folklore. Sovint, davantd’aquesta ideologia excloent, La Vanguardia es mostra comprensiva ifins i tot submisa.

L’agressivitat desbocada de l’editorial que el diari va publicar eldilluns dia 24 de setembre ha sorprès de manera desagradable molts delslectors de La Vanguardia. Amb el títol ‘Això no és catalanisme’,l’editorial pretenia deixar en evidència ‘un sobiranisme de tallmaniqueu sovint maleducat i feridor, que enverina les relacions deCatalunya amb la resta d’Espanya’. Dins aquest moviment, que el diaripropietat del comte de Godó qualificava com ‘de vol gallinaci’,l’editorialista hi incloïa i insultava persones perfectamentidentificables.

Els pretesos arguments de La Vanguardia esquitxen amb vehemència totallò que es mou en el món del catalanisme i no agrada als seuseditorialistes. Els fantasmes que sovint planen sobre la informacióhabitual del diari adquireixen en aquest editorial la categoriad’objectiu. Tot el que a parer de La Vanguardia no és nacionalmentcorrecte queda estigmatitzat: des de la ‘imparcialitat’ dels mitjanspúblics de la Generalitat, que queden definits com a ‘antimadridistes’i excessivament ‘barcelonistes’, fins al presumpte menyspreu quepateixen els catalans que parlen castellà; des de la hipotèticapermissivitat atribuïda a Convergència i Unió i a Esquerra Republicanadavant la violència independentista fins al mapa del temps de TV3, queen l’editorial no es veu com el domini lingüístic ni com l’àrea decobertura del canal català, sinó com un deliri imperialista que ataca’el sentiment massiu dels valencians’. Els valencians rebutgenmassivament la unitat de la llengua catalana?

L’editorial de La Vanguardia del dia 24 és un excés, un torrent deradicalitat que ataca el catalanisme que senzillament els molesta. Elsaltres catalanismes mereixen només la burla o la condemna. Però, quantslectors del rotatiu s’hi identifiquen i s’han sentit agredits ambaquest atac?

Sembla com si ara el diari hagués recuperat el vell discurs deGalinsoga, el seu exdirector. Per això, convindria que tots els lectorso subscriptors que rebutgen aquest sectarisme agressiu ho facin saberals responsables del rotatiu.