El cicle de conferències de tardor “Llegir la Literatura” d’enguany, titulat “Any d’aniversaris”, es va cloure amb l’evocació de la poeta Maria-Mercè Marçal, arran dels deu anys de la seva mort. Va anar a càrrec de la doctora Lluïsa Julià, que va conèixer personalment Marçal, amb la qual havia endegat uns quants projectes, entre ells el Comitè d’Escriptores del PEN Club català. Amb una certa emoció, Julià va dedicar la seva conferència a respondre la pregunta amb què va iniciar-la: “Per què és important Maria-Mercè Marçal?” Bàsicament perquè és important la seva poesia. Tot i que va escriure també una novel•la, La passió segons Renée Vivien, aquesta és una novel•la de poeta. En la seva poesia, recollida bàsicament en el volum Llengua abolida (1989), Marçal construeix una obra sòlida, original, autobiogràfica. S’embeu de la tradició clàssica heretada, bàsicament masculina, dialoga amb ella i construeix un nou discurs, un discurs femení. Julià va anar llegint diversos poemes per il•lustrar les seves paraules. Des de la famosa “Divisa” fins a les 15 sextines de Terra de mai, el punt més àlgid de la seva poesia, Marçal va construint una poesia basada en la identitat femenina. Per exemple, la maternitat, tradicionalment oposada a la creació literària, és en Marçal matèria poètica, ja que poetitza tot el procés, des del mateix moment de la concepció. Deu anys després de la seva mort, l’obra de Maria-Mercè Marçal continua plenament vigent.