L’ús del català augmenta en famílies bilingües, tot i la gran pressió hispanòfona

Un 16% de fills de pares castellanoparlants se sent únicament català i un 39% es reconeix amb una identitat nacional mixta

Miquel Strubell, llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d’Oxford i la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en Psicologia de l’Educació per la Universitat de Londres, va presentar a Reus un estudi de 2008 publicat per la Universitat Oberta de Catalunya sobre els usos lingüístics de la població catalana i la seva adscripció identitària nacional, en un estudi innovador que entronca amb la recerca sobre minories lingüístiques d’Europa i treballs publicats en diferents revistes i llibres de sociolingüística de països anglosaxons.

Qui fou exdirector de l’Institut de Sociolingüística Catalana de la Generalitat de Catalunya, actualment professor de la UOC i coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana, presentà a Reus un exhaustiu i complet estudi sobre ‘Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008) en què es fa un estudi comparatiu entre les dades d’una enquesta de la Direcció General de Política Lingüística (1997) i un altre de recent, de 2008, sobre una mostra sociolingüística de 1.108 ciutadans del Principat de Catalunya. En aquest es revelen unes dades d’interès des del punt de vista dels usos diversos de la llengua catalana i els sentiments d’adscripció identitària dels seus usuaris.

En termes generals s’observa un progrés d’uns 8 punts favorables al català entre l’enquesta de 1997 i la de 2008, quant a l’ús de la llengua pròpia com a eina de transmissió als fills, en parelles bilingües (48% castellà i 44,7% català) tot i la presència majoritària de l’espanyol en la relació amb els progenitors o un creixement progressiu de l’ús del català en l’àmbit professional per part de persones que tenen per primera llengua el castellà (27% català, 30,8% castellà i 37,6% les dues). Malgrat l’augment moderadament favorable, atès el context d’increment poblacional en deu anys que ha experimentat el territori de Catalunya (de 5.198 a 6.114 milions de ciutadans) el 55% de ciutadans tenen l’espanyol com a llengua familiar i el 37% el català.

L’aportació innovadora del treball del sociolingüista català representa la incorporació metodològica de qüestions referents a l’univers simbòlic i identitari de la col·lectivitat, relacionat amb la llengua originària i d’ús dels enquestats en el seu conjunt. A tall d’exemple, un 39,3% seria favorable a les seleccions esportives catalanes; un altre 54,8% a l’oficialitat del català a Europa; partidaris de tenir competències fiscals, un 49% i un 57,6% a l’assoliment de plenes competències en matèria de transports i infraestructures.

Una dada, entre d’altres, de l’elaborat treball a tenir en compte: un 60% de ciutadans és partidari del dret a l’autodeterminació dels catalans i, d’entre aquests, un 20,6% de la franja castellanoparlant votaria a favor de la independència de Catalunya, un 25% en contra, un 36% s’abstindria i un 14,5% manifesta que s’ho està pensant.