Aquest matí, a la seu nacional d’Òmnium Cultural, l’associació Horitzó Europa ha presentat en roda de premsa els resultats d’una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. Aquests resultats han estat concloents i poc satisfactoris.

A l’acte hi ha assistit Kolja Bienert, president d’Horitzó Europa, Pilar Pérez, portaveu de l’organització, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, entitat que dóna suport a la iniciativa.

El membres d’Horitzó Europa, manifestaven que “hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català.” Per això, diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació. En total 7 cartes: al Consell Europeu, el Consell de la UE, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Justícia de la UE. Els resultats obtinguts són els següents:

? Respostes i no respostes: 5 respostes rebudes, 2 respostes no rebudes, 1 resposta rebuda en francès sense rebre la resposta promesa en català
? Llengua de resposta: 1 en català, 2 en català i castellà, 2 només en castellà o francès
? Temps de resposta: 3 respostes compleixen amb el codi de bona conducta administrativa que preveu una resposta en quinze dies laborables (16 dies naturals: resposta en francès, 6 dies: dues respostes en castellà), 2 respostes no el compleixen (51 dies: resposta en castellà, 217 dies: resposta en català) i dues respostes no rebudes s’esperen des de fa 232 dies i 119 dies.
? “Quin és l’estat aplicació acords?”: 1 resposta informa que encara no s’aplica l’acord, 2 respostes informen que cal demanar-ho a la Representació d’Espanya davant la UE (REPER), 1 resposta indica que cal demanar-ho al Ministeri espanyol d’Assumptes Exterior i Cooperació.
? “Quin és l’òrgan competent?”: 3 respostes reenvien a la REPER (la REPER confirma en dues respostes que és l’òrgan designat per fer les traduccions necessàries), 1 resposta no especifica l’òrgan competent però indica que cal adreçar-s’hi.
? Qui respon la carta ciutadana?: 2 respostes de la institució europea en qüestió, 2 respostes de la REPER en què redacta la resposta en comptes de limitar-se a traduir una (inexistent) resposta de la institució europea en qüestió, 1 resposta és enviada per un remetent no identificat (sense signatura, ni logotip ni adreça ni data).
? Resposta satisfactòria?: 2 respostes que responen a la pregunta, 3 respostes reenvien a altres interlocutors (2 respostes d’aquests interlocutors informen que els acords s’han aplicat en la pràctica sense cap incidència)

Kolja sentenciava: “Franz Kafka no s’hauria pogut imaginar una administració més ineficient i obscurantista en la seva relació amb els ciutadans.”

Davant d’aquest fet, Òmnium demana la plena oficialitat del català a la UE.Amb aquesta voluntat impulsa la campanya oficialitat.cat, que culminarà el proper mes de juny.