Aquest any en fa 50 d’un viatge conegut com el "Retrobament". Era l’agost de 1960. Els viatgers, un grup d’intel·lectuals i polítics de Catalunya, el País Valencià i les Illes. La destinació, la ciutat de l’Alguer.

Mai millor dit, la iniciativa arribà a bon port. I és que, rebuts per una multitud que els esperava senyera en mà, el viatge d’aquells intel·lectuals serví per enfortir les relacions entre els quatre territoris catalanoparlants i, molt especialment, entre l’Alguer i els altres tres.

D’aleshores ençà ha passat mig segle, temps més que suficient per fer balanç i, de retruc, analitzar què en queda, avui, de tot allò. Per fer totes dues coses, el ‘Dijous de l’Òmnium’ d’ahir va comptar amb la presència de dos experts: Joan-Elies Adell, director de l’Espai Llull de l’Alguer; i Joaquim Arenas, pedagog i impulsor d’Òmnium Cultural de l’Alguer. Arenas, que oferí una interessant panoràmica  històrica de les relacions entre els catalans de ponent i els algueresos, destacà noms clau en la represa de contacte, com ara Manuel Milà i Fontanals, Joan Palomba o Antoni Ciuffo.

 

Per la seva banda, Joan-Elies Adell se centrà en la situació actual. Avui, a l’Alguer, més d’un 80% de la població utilitza l’italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard i un 14% el català. Malgrat els percentatges, però, Adell es mostrà optimista. "Si pensem com estàvem nosaltres fa 100 anys i com estem ara… Vull dir que no ho donem per perdut perquè, si ells volen -aquí no anem a colonitzar ni a imposar res a ningú-, però si ho volen, poden recatalanitzar-se. Poden ser el que vulguin", digué. En aquest sentit, l’actual director de l’Espai Llull de l’Alguer va voler deixar clar que "a diferència de molts de nosaltres, per a la majoria d’algueresos no són incompatibles les diferents identitats. No tenen cap problema en ser italians i catalans alhora".

En acabar la part d’exposició per part dels conferenciants, va ser el torn del públic. Hi va haver molta participació i aportacions en diversos sentits. Una d’elles, per exemple, la d’un jove que es declarà "enamorat de l’Alguer i de tota Sardenya" i que feu una crida a l’assumpció de les responsabilitats històriques. "Potser seria un bon moment per reconciliar-nos amb els sards, perquè jo sempre que hi vaig m’ho recorden. No m’ho retreuen, d’allò fa ja 700 anys i ens ho han perdonat. Pero m’ho recorden. A nosaltres no ens hi van convidar, allà. Vam anar a conquerir i això va provocar molt de dolor per a moltes famílies", afirmà.