Diumenge 16 de maig els de Sant Cugat vam decidir quedar-nos a casa perquè la veritat és que el millor “planillu” era aquí! De fet, la Biennal d’Art Contemporani de Sant Cugat encara s’allargarà fins el mes de desembre de 2011! I és que aquesta mostra trencadora sorgida de les inquietuds de Josep Canals en el context del mític Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977, és itinerant i recorre tota la geografia catalana durant aquest temps; Cambrils, Mollet del Vallès, Rubí, Reus, Vilafranca del Penedès, Olesa de Montserrat, Manlleu, Tortosa i Lleida són les ciutats i pobles que tindran la oportunitat de disfrutar d’aquesta mostra.Es tracta d’una proposta que desafia convencionalismes i que posa a prova els nostres prejudicis estètics, que ens fa adonar que ja no vivim a l’Europa academicista de finals del segle XIX, i que fins i tot hem superat l’estat trencador de les vanguardes del s.XX, les quals, al ser una negació les feia ser igualment part de la tradició. Quan un moviment perd els referents és converteix realment en una novetat, quan no necessita negar res és quan adquireix una identitat pròpia encara que tothom tingui un pare i una mare.La polèmica que suscita aquest tipus d’art va quedar ben palesa a la visita que ens va fer la Laura, la fantàstica guia que ens va facilitar la organització, ja que, molt intel·ligentment, ja des d’un bon principi ens va advertir que no seria una visita en la que el guia explica i la gent escolta, sinó que ella parlaria més aviat poc. Efectivament, des de la primera no-peça artística (ja que més aviat es tractava de la materialització del procés de reflexió previ a la producció pròpiament dita) es va generar un animadíssim debat que va durar tota la visita! Cal dir que aquesta noia va tenir molta vista.