Joan Herrera, líder d’ICV-EUiA, ha tancat la seva exposició amb la mateixa qüestió amb què la iniciava: parlant d’economia. “Sense fer bones polítiques socials deixarem de ser un sol poble, sobretot avui que ens trobem en un context econòmic duríssim”, ha dit Herrera. I ha afirmat: “Si el país té molta ambició nacional, però s’ubica en un escenari de retallada de drets, el que farem serà trencar el país no només en clau social, sinó també en clau nacional”.

 

Si aquesta coincidència entre inici i final podria donar, potser, la impressió que el líder d’ICV-EUiA ha defugit la qüestió central del debat (el model de país que proposa la seva formació), hem de dir ja ara que això no ha estat així. I és que, ben aviat, Herrera es pronunciava de forma clara: “Jo tinc una idea de nació i aquesta idea no és essencialista: per mi l’important són els ciutadans i ciutadanes, i és d’aquí on trec el meu catalanisme”. I ha continuat, ara sí, amb el posicionament: “Nosaltres ens continuem considerant federalistes”.

 

Tot i reconèixer que “és cert que a vegades el federalisme ha estat retòric”, el líder de la coalició ecologista ha assegurat que continua creient en l’aposta federalista. A continuació, però, ha entrat en els matisos. I és que, a criteri d‘aquest candidat a la presidència de la Generalitat, “la sentència del Tribunal Constitucional ha obert una nova etapa”, de la qual la seva formació política assegura que ha “pres nota“. Considera Herrera que “el que hem de fer és tenir una actitud més unitària i menys electoralista” i assegura que no comparteix “la idea que no val la pena recuperar l’Estatut”. Primer, diu, cal recuperar-lo; i, a continuació, engegar una proposta catalana de reforma de la Constitució. Aquesta proposta, segons Herrera, cal que sigui unitària i que inclogui, entre altres coses, “el reconeixement de la plurinacionalitat de l’estat” i el “reconeixement del dret a decidir”.

 

“Davant d’un possible bloqueig, estaríem legitimats per imposar el dret a decidir”, ha afirmat aquest candidat, tot deixant clar que el dret a decidir que defensa el seu grup "no és un plebiscit a favor de la independència” sinó que “creiem que cal que hi hagi diferents opcions damunt la taula”. Propostes diverses entre les quals la que, arribat el cas, ells triarien: la d‘“esdevenir un estat dins un estat federal”. I és que, ha assegurat Herrera, “la nostra proposta és igual de complexa que la resta, però crec que és la que suma més gent”. En aquest sentit, i preguntat en el torn de qüestions sobre on posaria el seu partit el límit de les negociacions i s’inclinaria per un hipotètic estat sobirà, Joan Herrera ha contestat que “el límit està en la voluntat de la gent”.