El jove historiador Albert Botran va ser guardonat ahir al vespre, en una sessió d’Els dijous de l’Òmnium, amb el premi Francesc Carreras Candi d’estudis històrics per l’obra “Pensar històricament els Països Catalans. La historiografia i el projecte nacional dels Països Catalans (1960-1985)”. Durant l’acte de lliurament, i després de felicitar Òmnium per "haver assumit la concessió d’aquest premi històric", l’historiador i membre del Jurat del guardó Albert Balcells es va referir aíxí a l’obra premiada: "És un excel·lent estudi que l’autor divideix en tres grans parts. En primer lloc, Botran aborda l’etapa que va de 1960 a 1975, destacant especialment la tasca de Joan Fuster. Després, estudia el període entre 1975 i 1978, l’època de difusió màxima del concepte "Països Catalans". I, en darrer lloc, analitza l’etapa 1978-1993, en què l’autor constata l’escassetat d’historiografia sobre aquest tema".

Després de rebre el guardó de mans de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i de donar les gràcies a l’entitat, al Jurat i als assistents, va ser el mateix premiat qui parlà del seu treball. Entre d’altres qüestions, Botran es referí a la paradoxa que detectà en el seu dia pel que fa a l’objecte d’estudi triat i que l’esperonà a seguir investigant: "D’una banda, vaig veure que existia una realitat, que són els Països Catalans, que malviu o subsisteix bàsicament als mapes del temps de TV3 i en els de moltes escoles del país i, com a idea, en entitats com aquesta on som ara". I continuà: "D’altra banda, però, em vaig adonar que hi ha una generació, com la de l’amic que tinc al costat -en referència al també membre del Jurat i historiador Josep Maria Roig i Rosich-, que va viure la idea de Països Catalans amb naturalitat, com un concepte que es donava per fet".

Així, Botran s’aturà en el període que va entre 1975 i 1978, l’any de la mort de Franco. És aquella època en què, va dir l’autor, "tot està per fer i tot és possible" i un període que, tanmateix, acabaria amb la pèrdua del projecte "Països Catalans". I és que, segons Botran, "el propi desenvolupament de la transició, sobretot al País Valencià, va ser molt violent i molt dur pel que fa a la defensa d’aquesta idea". Són els anys del naixement de l’anomenat "blaverisme" en què, va explicar l’autor, "al mateix Joan Fuster li posen una bomba que li destrossa mitja biblioteca i, és clar, l’espanta". Per al jove historiador, "no és casual que, el 23-F, València sigui la única ciutat de l’Estat espanyol on es du a terme una desfilada de tancs". Així, i a tall de conclusió, Botran afirmà: "La transició va trencar la dinàmina d’estudis dels Països Catalans".