Enguany es compleixen 125 anys de la primera edició del poema Canigó (1886), de Jacint Verdaguer, obra destacada de la literatura catalana, símbol de la nostra cultura i una de les fonts d’inspiració a mitjan anys cinquanta per encendre-hi una flama amb motiu de Sant Joan, la qual, avui en dia, serveix per encendre centenars de fogueres arreu dels Països Catalans.

El poema Canigó, així com la mateixa muntanya del Canigó, representen avui en dia la unitat de la llengua i  la cultura catalanes, i la seva presència i vigència a banda i banda dels Pirineus malgrat les divisions administratives. Recordar l’obra de Verdaguer, i recordar la muntanya del Canigó, expressa la voluntat de construcció del poble català a través dels seus orígens i la seva identitat.

Per tot plegat, des de la Fundació Jacint Verdaguer es recorda aquesta efemèride amb la iniciativa Canigó 125 veus, una lectura completa i polifònica  del poema a càrrec 125 persones en record i homenatge a aquesta obra literària sobre els orígens mítics i històrics de la identitat catalana. Des del 20 de gener, i durant els propers mesos, es podran escoltar els diferents fragments del poema fins a conformar tota l’obra en el següent enllaç, en una proposta bastida damunt de les eines de comunicació 2.0.

Canigó 125 veus, doncs, lliga present, passat i futur, tot demostrant que una mateixa obra pot  renovar-se i actualitzar-se sense desvirtuar la seva essència, la qual és constatar que som un poble dinàmic, que estima el seu paisatge, amb una llengua rica i viva i que conforma un país que trascendeix les divisions administratives.

Des d’Òmnium Cultural i, de ben segur, des del seguit d’equips de foc d’arreu del país, saludem aquesta iniciativa i ens sumem a les mostres de record i homenatge. Enguany, doncs, aprofitarem per fer-nos ressò d’aquest esdeveniment.