Ruta arquitectònica: bòbiles, torre blanca i torre negra
,,,
Conèixer Sant Cugat i els seus voltants en bona companyia sempre és un plaer però aquest cop, el plaer va ser doble. Gràcies a una activitat organitzada pel Museu de Sant Cugat, el Quedem? Va poder gaudir, d’una excursió- visita al passat de Sant Cugat.
Vam començar el viatge en el temps situant-nos a l’Edat Mitjana tot caminant des del monestir de Sant Cugat (allunyat del poble en aquella època) fins a la plaça de Pere San, avui en dia plaça de Sant Pere perquè a l’Edat mitjana, on avui es situa el mercat, hi havia una petita església romànica dedicada a Sant Pere. Allà vam trobar l’inici del camí Real de Muntanya, camí que comunicava amb Barcelona i que nosaltres seguiríem durant bona part de l’excursió.
Resseguint el camí Real de Muntanya vam aturar-nos on durant la primera part del segle XX hi havia l’antiga fàbrica de gel que subministrava blocs de gel a la zona i fins i tot a Barcelona abans que les neveres formessin part de les nostres vides. Malgrat que aquesta parada fos “virtual” perquè avui en dia només en queda fotografies i cap resta de l’edifici, la descoberta de l’existència de la fàbrica de gel va encuriosir a tots els participants, des dels que duen a Sant Cugat “tota la vida” fins els que hi acabem d’arribar, donant peu a un seguit de records i anècdotes que van ser compartides entre el grup.
Aquesta successió de records es va mantenir durant tota l’excursió mentre avançàvem en el nostre recorregut i coneixíem molts diversos indrets: les pedreres que van subministrar el material per construir la Torre negra; el molins de vent que la gent utilitzava quan Collserola no tenia arbres sino vinya; un forn de calç que coïa la pedra per obtenir la calç que ajudava a la construcció abans de l’aparició del ciment i les bòbiles que utilitzaven la riquesa argilosa de la terra de Sant Cugat per fer totxos.
Després d’aquesta explicació, semblarà impossible que em deixi coses al tinter, però és cert. Per descobrir quins indrets i anècdotes hi falten haureu de venir a la propera sortida del Quedem? !
Vam començar el viatge en el temps situant-nos a l’Edat Mitjana tot caminant des del monestir de Sant Cugat (allunyat del poble en aquella època) fins a la plaça de Pere San, avui en dia plaça de Sant Pere perquè a l’Edat mitjana, on avui es situa el mercat, hi havia una petita església romànica dedicada a Sant Pere. Allà vam trobar l’inici del camí Real de Muntanya, camí que comunicava amb Barcelona i que nosaltres seguiríem durant bona part de l’excursió.
Resseguint el camí Real de Muntanya vam aturar-nos on durant la primera part del segle XX hi havia l’antiga fàbrica de gel que subministrava blocs de gel a la zona i fins i tot a Barcelona abans que les neveres formessin part de les nostres vides. Malgrat que aquesta parada fos “virtual” perquè avui en dia només en queda fotografies i cap resta de l’edifici, la descoberta de l’existència de la fàbrica de gel va encuriosir a tots els participants, des dels que duen a Sant Cugat “tota la vida” fins els que hi acabem d’arribar, donant peu a un seguit de records i anècdotes que van ser compartides entre el grup.
Aquesta successió de records es va mantenir durant tota l’excursió mentre avançàvem en el nostre recorregut i coneixíem molts diversos indrets: les pedreres que van subministrar el material per construir la Torre negra; el molins de vent que la gent utilitzava quan Collserola no tenia arbres sino vinya; un forn de calç que coïa la pedra per obtenir la calç que ajudava a la construcció abans de l’aparició del ciment i les bòbiles que utilitzaven la riquesa argilosa de la terra de Sant Cugat per fer totxos.
Després d’aquesta explicació, semblarà impossible que em deixi coses al tinter, però és cert. Per descobrir quins indrets i anècdotes hi falten haureu de venir a la propera sortida del Quedem? !
Anna Guitart