Canvi de registre

Josep Playà Montaner

El 20 de gener del 2022,en plena pandèmia, Lluís Llort presentava la seva novel·la Pes mort en una edició del Club de Lectura d’Òmnium Eixample i anunciava, al final de la sessió, que “estic escrivint una novel·la inspirada en una notícia que vaig llegir en el diari. És una crítica a les xarxes socials i hi apareix un professor de la Universitat que acusen de violació. I no dic res més.” Era la primera notícia de Demolició, el nou llibre que, al cap de gairebé quatre anys iamb un notable canvi de registre, va presentar a la darrera sessió del nou Converses amb a la llibreria Alibri, que celebra el seu centenari.

Demolició és una novel·la que aborda temes com els abusos sexuals, la venjança i l’assetjament psicològic en un enfocament dramàtic i seriós, en contrast amb  l’humor palès d’altres obres de l’autor. És la guanyadora del XVIII Premi L’H Confidencial entre un total de 137 originals presentats en aquesta edició.

La trama gira entorn a Rafel Egidi, un home madur, casat i amb una filla de 17 anys. És professor en la Universitat de Barcelona, escriu artícles en un parell de periòdics y col·labora como a  tertulià en un programa de ràdio y un altre de televisió. La vida el somriu, però tot es torça quan una jove universitària el denuncia per violació. Ell assegura que és innocent, però… La ciutat de Barcelona, como en totes las novel·les Llort, està molt present i el conflicte, “tot i que més centrat en el protagonista”, també mostra el patiment del seu entorn i el de la denunciant.

Rafel Egidi ho nega, però malgrat tot no podrà aturar un procés policial, judicial i social –aquest, endegat a través de les xarxes socials– que li esclatarà. Una demolició en tota regla. Diu l’autor. “Vull plantejar com es pot acusar, jutjar i linxar algú des de perfils anònims, sense cap problema –tret que et fiquis amb la família reial o els poders fàctics–”, més enllà d’entrar a discutir si les xarxes són útils o no, perquè en massa casos, creu, “és com donar una escopeta carregada a un ximpanzé”.

El mateix autor declara que es tracta de la novel·la més realista que ha escrit, “sense cap concessió a l’humor; el tema no ho permet. “No és un assaig, ni un pamflet, ni reflecteix cap posició moral o intel·lectual per part meva. Com sempre he fet a les novel·les, reparteixo les cartes de la ficció perquè cada lector triï la lectura que en vol fer”, explica Llort.

Pel que fa al to realista, l’escriptor reconeix que es va documentar “com mai abans”. Primer parlant amb un advocat, després amb un comissari dels Mossos i visitant la comissaria de les Corts i, finalment, amb una jutgessa que va revisar l’obra per corregir el que calgués. Això sí, hi ha protocols que han canviat del 2018 ençà i per tant tot està datat. I parlant de correccions, Llort té el seu truc. Cherchez la femme diuen els francesos i en el seu cas és literal. La seva dona és traductora i, per tant, una ajuda inestimable que , sobretot al principi, li ha anat molt bé. “Jo no he fet mai curs d’escriptura perquè tinc la mestra a casa”, diu amb  humor.

Lluís Llort és periodista des de fa 35 anys i escriptor. Un escriptor impulsiu i a la vegada molt treballador. “soc peresós en gairebé toit excepte en posar-me a escriure. Quan m’agafa una idea em cal treure-la amb rapidesa i en tres o quatre setmanes ja tinc un primer esborrany. Després dedico un any o un any i mig a revisar el text a fons. És la part que més m’agrada, la fase d’orfebre”.

Futur? “Un llibre de contes pel juny que ve. També de gènere negre, potser gris fosc”.